Repte 182- Poesia eròtica

I jo queeeeeeè faig? Res home res, ja m'esperaré...i això que el tema...mmmm...a veure si encara m'hi animo, tros d'argelaga! hahahaaaa

salut B. de f.

Li menjava el peçó

d'una orella amb fruïció

i el seu cos tremolós

em donava la raó

omplint-me amb passió

d'argelagues de foc.


Em cercava el penis

amb un desig

desfermat i golafre,

ritmicament

passava el seu peu

per l'empenya del meu

com una gata en zel...


Li agafava els malucs,

em semblava la pell

porcellana xinesa,

davallava a les natges,

li xuclava els mugrons,

eren durs i rodons

com cireres de Maig,

i després, lentament

li cercava l'esquerd

vertical de la sina,

i passant pel melic

em perdia en el bosc

fins trobar l'engonal...


Els sabors contrastats

com un còctel de gambes

amb taronges i pinya,

i amb espasmes de plaer

derramava el meu suc

als seus llavis nacrats,

i els nostres cosos nus

dibuixaven el nombre

al llençol de la dot

tot polit i blanquíssim...


L'endemà al despertar

consumit i esgotat

vaig anar a la dutxa

directament del llit

sens passar per la cuina,

vaig pensar-m'ho millor,

vaig omplir la banyera

i em vaig capbussar

com en un submarí.


Tot havia estat

un esplèndid somni:

Dels millors que recorde!



***


31/X/2.006

Blues Pitarra

L'equilibri i la gosadia;
un xic de Fantasia,
son la base del bon clau.

Fot-me-la sense teoria;
fot-me-la sense tanta teoria!



Posa-t'hi i perdre't el respecte!:
és necessari!
amb una sola idea a l'intel·lecte:
córrer cap al desvari!


Fot-me-la sense teoria -
fot-me-la sense tanta teoria!



De bon rotllo li llepis el conill
I amb la llengua li follis;
que sàpigui segur que vas de veres
i et cregui que t'entregues
sencer i humil:

A poc a poc la ficaràs endins
i que disfruti
d'un llarg i reparador sospir.



Si per causa de la sorpresa,
de bell antuvi ella s'escorre,
no et quedis pas amb gana
i deixa-li anar la lletarada,
que l'argelaga no esgarrinxa
la porcellana de princesa.

I un cop desinhibits,
deixa-li que t'ensenyi la panera,
i un cop darrera,
el dit, cigala o submarí
Es cosa teva fer servir:

A poc a poc la ficaràs endins
i que disfruti
d'un llarg i reparador sospir.

I un cop tranquils
i el cabal de les babes exhaurit,
respirareu una dolça alenada,
dormint tots dos al llit.

Si s'hi entesta
que et faci el que desitgi amb la cresta
que et faci pessigolles a la fava
i amb dues mans remeni tots dos ous
I et faci l'engonal de bell nou.

Hoi sent, Bruixot X. No m'ha eixit res en renglons curts. D'acord amb les bases, crec que val.

TAST AL BOSCATGE

Ella em passà primer una cama pel damunt el muscle. Semblant a l'acció del cigne que alça i abateix una ala. Després, l'altra.
I vaig tenir a l'abast el sensual tall carnós sota l'arrissat borrissol vellut de seda. Aspiració profunda, gaudint de la flaire a perfum i a dona. Perboc almesclat d'incògnites delectances. Mística comunió de civilització i natura.
-Tota al teu abast, la balma. Xucla'm! - gemecà.
I vaig posar-hi els llavis, sense taba. Enterbolit l'enteniment, de sobte, m'hi vaig trobar immers i perdut en encetada cova submarina. I vaig mamussar-la amb gula. I la vaig llepar amb delectació. Amb el cinc sentits. Llengua i fenedura de tast deliciós, calent, almivarat. Amb tacte sucós, suau, calent. Amb emanacions subtils de femella; amb talls de carn rosada, porcel·lana nacrada de càlids licors.
La llengua, aletejant, gaudia horitzons de nord a sud; més al sud, després. Còvecs abellidors, rierols i valls; turons i estanyols. Traslladant entendriments, inventant caminois muntanyencs sense argelagues, resseguint ruscos currulls de mel, absents d'abelles. Jo, com ós golafre. Com tagarot manifasser. Garbellant il·lusions, desmai absent. Tossut, pertinaç, tossut, tossut. Ella, gentil oronella ratllant l'eretisme, una vegada. I altra. Fins degotar la frontera.
I com ens abellia a tots dos, aqueix contacte! Excitats, ens consumírem sense flama, atansats un amb l'altra, al bell mig de la pineda, damunt un matalàs de carícies i de molsa, sota una cel lluent de pregona alegria .

Conec aquell jardí on s'hi amaguen
set arbres, set núvies sense vel
set verges vestides de dol,
de la terra vomiten les hores
i ja inunden riuades, lubricant
i absorbint arrels de plantes
callades encara, impacientant el moment.
Sobre el coixí de plomes tendres
les branques ja cobren vida,
espitllant-se les trenes s'entrellacen les carns,
dansa de cossos assedegats
mirades furtives com submarins a l'aguait
fulles verdes costejant provocatives,
acariciant les cuixes, desmesurades
i els dits buscant pausats indecisos
demorant-se, comprovant la pendent
del pit, recte i dur, extrems alzinats erectes
i ja es miren i ja es toquen
vessant resina a l'entrecuix
que senten entre les cames
el cim, argelaga de bosc blanca,
o marina
dolços nèctars, ambrosies
l'olor de bosc començant a obrir-les
plenes de pètals humits i mullats
i verges, i encara més verges les arrels
enfebrades eixint d'altres natges
com d'una flor nocturna.
En aquell jardí on abans la calma
mandrejava a l'herba
ara creix i la molsa endinsada
envaint cadera i nit, sinuosa formant escenes
set figures, entrellaçades consumint l'aire
i l'alba gris embolcallant amb seda
capolls de porcellana, branques tenyides
i engrunes de cos on les ombres ja obliden
que temps abans aclamades a crits,
jau l'escalfor abandonada
i sobre el llom humit de l'arbreda
tornen a ser com abans,
set arbres, set núvies set verges
totes set elles, vestides de dol.

Nina de porcellana
et canta la lluna de cristall,
i jo que sempre me la miro
trobo el teu amagatall.

Vesteixes gairebé nua
dansant una mena de ball,
fa l'efecte que punxes com l'argelaga
i alhora ets suau com el corall.

M'acosto temerós i excitat
com s'acosta a la trampa el ratolí,
ets tan gran com la mar,
jo només un submarí.

Em xucles com si m'estiguessis esperant,
prens el control del meu cos,
només encerto a llepar aigua salada,
no sé si orgasmes o potser plors.

Un puntet calent, consumint-se,
és el que veurà la lluna si ens fita,
i al voltant tu, mar grisa,
gèlida de tan infinita.

Blens de cabells de blat, lliscant pels muscles
i els ulls tabolls d'oliva, penetrants,
mentre les flames roges del crepuscle
recuperen el mestratge dels instants.
Despulles el teu cos de porcellana
tenyit del vinós brau d'aigües enllà
i el traç de llum de carn que m'abassega
fa brillar dues llunes sobre el mar.
L'una del firmament s'ensenyoreix
L'altra és el teu darrere despullat.
Travesses la flassada d'atzabeja,
darrere les centelles del trencant,
qui fóra bri d'escuma en el teu ventre,
i a poc a poc, suau, anar baixant.
Lliuro embriac la roba, tota a terra,
i nedo foll darrere el teu deixant,
t'encalço just sota d'aquella estrella
que a les nits de l'estiu s'adorm cantant.
M'entomes el parrac, goluda i tendra,
i el fal·lus desbocat es va aixecant;
submarina glopada de sang boja,
que a poc a poc per baix et va adorant.
Balandregem units fins a la platja,
i n'esbotzem la sorra pam a pam,
després niem dessota l'argelaga,
i sense pressa ens anem estimant.
T'apamo amb serenor tota la pell,
jugant a fer-te riure sota els dits,
i traço, amb l'escalfor del meu pinzell,
ara i adés, camins entre els teus pits.
I el joc al jaç fimbreja l'arpa bruixa,
oculta a la flor nua dels teus plecs,
pètals de roig burell, tast de maduixa,
desferren l'esgarip del teu plaer.
I t'entro endins, i endins som la resposta
de tot misteri, de tota incomprensió;
consumim l'embranzida de la vida
entrant endins, ben endins de tots dos.

I com te la mirava, dura,
mentre el cor se'm desbocava.

Seiem davant per davant
a la sagristia, una tarda.

Te'n sortia un bon tros
entre calçotet i cama.

Amb ulls febrils em miraves
mentre l'anaves tocant.

Els pits turgents m'esclataven
i em cremava el sexe encès.

Ara te la remenaves,
vermellosa, amb l'alè espès.

El meu cony, bullent i fondo,
te la demanava a crits.

Com la tenies trempada,
com bellugava entre els dits.

Llavors et vas aixecar,
la verga apuntant-me la boca.

La vas sacsejar amb la mà
i endins que me l'entafores.

I quina bravor sexual
que va fer obrir-me de cames.

Amb el sexe flamejant
vaig gemir sense aturar-me.

Vas apartar-me les calces
i vas refregar-me fort.

"Xucla-me-la" em demanaves,
manxant-la libidinós.

Amb la llengua ben goluda
vaig mamar-te-la, embogida.

Jo sanglotava, extasiada
amb la consciència fugida.

"Ara te la ficaré",
em deies tu, delectant-te.

"I quina olor que et fa el cony.
Déu, deixa'm suquejar-te'l".

Amb determinació extrema
me la vas clavar entremig.

Fiblades de plaer sentia
que et volien més endins.

"Sóc al cony", deies morint-te.
"Estic cardant-te, cardant".

"Ara aquí baixarà Déu
i el miracle es farà carn".

El meu cony tot s'estremia
amb la piula masegant.

Ta llengua pels pits corria,
els mugrons vas rosegar.

Em va esclatar un orgasme
gemegós i delirant.

I ell va continuar cardant-me
fins que va descarregar.

Jo em vaig quedar preguntant-me
si allò realment era Déu.

Perquè aquell gran semental
era el mossèn de la Seu.

Es consumeix el sol
en l'horitzó de la teva pell fina,
les escates et llueixen
i em regalen la llum
que no em dóna la freda lluna
d'una nit de novembre.

Els llençols han caigut
del meu mar al sòl
de la teva selva.

Esquivo, juganera,
mirades que em deleixen
i petons entremaliats
que busquen recer
en els meus llavis.
Jo ric, tu somrius...
la porta és oberta
i la nit serena,
les hores s'entesten
en no voler passar.

M'acarices amb dits d'aigua,
tremolosos davant la porcellana
del meu cos tímid i fred
que es cobreix de lava ardent
tot de sobte.
Juguem a fet i amagar
amb llengües de foc humides,
el món submarí t'espera
sota una illa paradisíaca
del nostre oceà immens...

Vols venir a buscar
el plaer infinit de les temptacions perdudes?

L'interrogant es fon en gemecs
àvids d'aire, terratrèmol devastador,
huracà que tot s'enduu,
passió abrusadora...

Em xiuxiueges paraules a l'orella
i jo només escolto els teus dits
parlant als meus llavis.

Sóc flor d'argelaga en primavera
i tu... tu ets l'abella
que fa mel al meu rusc.

Em consumiu sens detura
amb verga de porcellana.
Ardorós i submarí
m'estremiu com l'argelaga.

Sou aquell que em posseïu,
sou el meu únic senyor,
i us esclata entre les cames
un tronc per fer plantació.

Entreu-me prest i furient,
penetreu-me quan vulgueu,
dreta contra la paret
o bé estesa al llit m'ho feu.

Claveu-se'm fins les entranyes
i endins i fonda escorreu
la sement blanca de mascle,
que altre cop vull que em prengueu.

Cardeu-me pels descosits,
i empleneu mes obertures,
feu escolar el vostre piu
en mes plecs i carnadures.

Una bretxa tinc oberta
perquè vós us hi enfonseu,
sacsegeu-me en l'escomesa
i trempeu, fiqueu, furgueu.

Verga dura amb què somio,
m'encasteu per la meitat:
la figa alço a la vista
de vós, que us vull encalçat.

Cavalqueu-me, ensementeu-me,
Recardeu-me el cony batut:
vostra sóc per enfonyar-vos
de cara, d'esquena i cul.

I mentre jo us excito
esmolant-vos l'eina grossa
vull que els mugrons em premeu
mentre em refregueu la soca.

No sentiu com regalimo
sudoracions orbitals?
Torneu a trempar, us prego,
i feu-me esclatar les sangs.

Oloreu la meva xona,
rellepeu-me el turonet,
xucleu-me entremig les natges,
soscaveu el meu domeny.

Ensenyoriu-vos, senyor,
entre els meus plecs rellisquents,
i gemegueu sense fi
dins el meu cony impacient.

Escorreu-vos dins ma boca
i entre els meus pits embogits,
i endins la meva carn fonda,
sigui al cony o entre el palpís.

No ens cal tàlem per cardar,
tan sols joiós bé de déu:
plaer sexual gegant
fins l'esgotament extrem.

El sexe sempre és golut
i m'atueix el mirar-te
el paquet que duus penjat
entremig les dues cames.

Ahir nit et xarrupava
aquesta duresa extrema,
el tronc dur de carn trempada
bullent per la sang que crema.

Llepava amb llavis fruitosos
el membre de porcellana,
suquejava la saliva
pel gland que lluentor irradiava.

Amb la mà et balancejava
el pes sencer del collons:
panteixaves i gemies
i m'esmerçava en l'escrot.

Una bullanga ballava
ta còrpora estremida.
Suaves, moll i espasmòdic,
et babejava enfollida.

Llavors, tremolós i ràpid
t'abalances damunt meu,
m'obres el cony xop que raja
i em penetres rabent.

Se'm fiques dins, enfonyant-te
en l'enclotat submarí.
Com deleixes amb la piula
i com em fas estremir!

Quina duresa em sotraga
mentre te m'obres camí.
Em prems els pits amb fermesa;
i a la boca, llengua endins.

M'abastes per totes bandes;
la verga dura, vermella,
boja es refrega encalçada
amb irrefrenable urgència.

Com m'escures i em sacseges,
i quina potència obscura
que fa que et mossegui els llavis
i que t'engrapi amb les cuixes.

Amb les mans per sota els cossos
et temptejo els collons,
passo un dit per l'engonal,
ja entre les natges sóc.

I que dura que la tens
i com frueixes cardant:
més lasciu ja no pots ser
a punt de descarregar.

T'encaixo enmig del clítoris
amb els llavis ben oberts,
el meu cony prest a explotar,
a esclatar el semen espès.

Ens consumeix un plaer
ferotge i esclafassant:
brots d'argelaga que creixen
en nostres cossos amants.

No tornaré a ser la nina de porcellana
que espera impacient que vulguis jugar amb mi,
que em descordis un a un els botons de la cotilla,
i apaivaguis aquest foc on em deixes consumir.

Vull recórrer el teu cos a mossegades,
esquinçar la teva pell amb els meus dits,
com la flor de l'argelaga defensar-me
amb espines que hauràs d'amorosir.

Amb la llengua explorar tots els teus porus,
golafre insaciable dels teus sucs,
submarí entre els teus plecs a la recerca
d'un món de sabors desconeguts.

Apareixes nua
entre les ones
de la mar primigènia.
T'estens en les roques,
entre la mar i la terra.

La lluna, reflex nacrat
sobre el bronze del teu cos.

Jo, com una càlida brisa,
t'acarone l'esperit.
Tu, amatent,
la pell esborronada.

Els teus mugrons,
ferm d'anhel,
jo la llengua encuriosida,
juganera, humida.

El teu pitram es balandreja
delerós pel contacte,
la meua llengua explora
la seua solidesa exultant.

Com bessons gelosos,
tots dos demanen
la mateixa atenció,
penetren delerosos
la boca complaent.

Com l'argilaga,
m'arrapes l'esquena
al penetrar la llengua
la humitat vaginal.

Empés pel deler
del goig proper,
com escull submarí
penetre el càlid mar
Del teu desig.

Trenquen les ones,
ardents,
contra els cóssos,
apassionats,
fusionats.
Penetrant,
eixint,
esgarrapant,
xisclant
consumint.

L'orgasme arriba,
com una trencadissa
de porcellana,
omplint l'esperit
de bocins
de passió.

La lluna es reflexa
en els nostres cossos
amerats de recent luxúria.
Les onades llepen
la nostra pell
tèbia d'excitació.

Sóc jardí encatifat de plaer
sobre el que es desmaia, un cop rere l'altre,
l'ombra del teu salze ploraner.

La saba regalima pel teu tronc submarí
i degoteja sobre el recorregut del meu camp
- toll de llàgrimes gegantí -.

Amb la boca em regales delícies de "birdie",
llavis complaents i saborosos,
més ardents quan més propers,
més propers quan més fogosos.

Acarones la porcellana dels pits,
amb l'índex i el cor fas pessigolles,
els mugrons foscos i eixerits
són "eagle" juganer
- el gland infla bombolles - .

Les cames obrint i tancant-se
en un parpelleig constant,
pressió que consumeix la distància
- al pubis un blau tatuat ballant -.

La meva mirada, antipàtica com l'argelaga,
s'impacienta a cada escomesa :
és impossible somriure quan ets al darrere
i les mans em tenen la cintura presa.

Els malucs comparteixen un "swing" compassat,
gemecs de victòria s'intueixen :
imperatius de continuïtat
- contraccions d'orgasme-
a tu t'aprimen, a mi m'engreixen.

No sé jugar a golf,
però aquest esport avui m'inspira:
- Posa el "tee" per les boles ben alt,
l'aire ofereix menys resistència que un "polvo" amb vaselina.