VEREDICTE REPTE CLÀSSIC - DCCXCII - RERE LA PORTA

Soc una mica dur d'enteniment, hi ha coses que no m'entren i ja li puc donar voltes, que no hi trec l'entrellat. I això m'ha passat amb un parell de relats, que no he sabut treure'n una conclusió satisfactòria prou concloent per donar el veredicte abans.

He llegit dos i tres cops els relats, i malgrat que el nivell literari dels relats és força bo, amb petits detalls que no els fan excels, els relats. I són coses que no comentaré, no cal, no soc filòleg. Vinc a dir que el meu coneixement gramatical poc podria aportar, que no sigui decisions del meu gust.

Tinc una idea força concreta de com ha de ser un microrelat. La llargada ja us ve donada, el tema és fàcilment adaptable als grans temes de la vida; amor, vida i mort. I la concreció, no repetir idees, imatges, i esborrar tot allò que no ajudi a avançar, eliminar entrebancs que no diuen res sobre les intencions del relat.

Bé, em direu, i tota aquesta tirallonga de paraules buides, de què serveixen?

Doncs per distraure-us i per acabar de decidir-me a declarar encarregat del pròxim repte a un de vosaltres, o en aquest cas, a una...

Mena Guiga, et toca, el teu micro l'he trobat el més rodó de tots.

Així que ja ho saps, a treballar-te una nova idea pel REPTE CLÀSSIC - DCCXCIII



Demà, o passat, els comentaris que justifiquen aquest veredicte. O no. Els comentaris, sí, la justificació del veredicte...


Au!, marxo que encara no he acabat avui.