Retalls de felicitat

- "...T'estimo bonica, posa't aquell vestit curt, eh? ja saps quin vull dir...
Sí, ella duia ja aquell vestit que li va regalar el dia del seu aniversari. Sempre es queixava de que només li regalava estris de cuina, però tenia tan mal ull que s'equivocà de talla i quan s'hi enfundà, amb penes i treballs, semblava una adolescent descarada. No el van tornar però, se'l posava en la intimitat, quan volia excita-lo.
-"... t'abaixaré la cremallera poc a poc, fins que deixi al descobert els dos potets de melmelada que hi tens guardats només per a mi, i els lleparé lentament..."
Notava la humitat de la llengua als mugrons que ja estaven erectes només de sentir la seva veu, càlida i tremolosa per l'excitació.
-"... et trauré les calcetes i mentre t'acarono tu mormolaràs el meu nom, fluixet, a cau d'orella, amb aquella veueta que fas quan t'encens i que em fa perdre l'oremus..."
Es notava cada vegada més humida i pronunciava el seu nom de manera entretallada i suau, com si fos una oració. Les mans expertes li amanyagaven l'entrecuix
"-...Ah, i quan creguis que ja ets a tocar del cel pararé, perquè hi hem d'arribar junts i tu m'hi hauràs d'ajudar. M'he posat els pantalons amb la cremallera de botons, ja, ja... Sí, ja ho sé que et costa més, però a mi m'encanta aquell desfici teu a l'hora de desbotonar..."
S'agenolla i descorda la bragueta, es posa el penis erecte a la boca, xuclant amb fruïció al temps que els ulls se li comencen a humitejar.
"-... humm! i avui sí, et vull veure el teu culet de pera madura, acariciar-te'l mentre entro dins teu, a poc a poc..."
El panteix, va augmentat de freqüència i de volum mentre, col·locada a quatre grapes damunt del llit, acull els embats rítmics del fal·lus desitjat i estrany alhora.
Quan arriba a l'orgasme emet un crit estremidor, barreja de plaer, de culpa, d'enyorament, de desesperació... Les llàgrimes ja li ragen sense aturador. S'aixeca d'una revolada, dóna un sobre amb els diners al desconcertat noi que li ha enviat l'agència i el fa sortir a empentes del pis, encara despullat i amb la roba a les mans.
Tot seguit es tanca al bany i es posa sota la dutxa. Mentrestant el contestador automàtic continua rodant:
-"... llàstima que no siguis a casa, arribaré en una horeta, espero que llavors hagis escoltat aquest missatge i tingut temps de posar-te en situació, eh? Aquesta setmana sense tu se m'ha fet eterna... hòstia...però què coll..."
La veu para en sec, al temps que se sent un terrabastall enorme. Després silenci, només el fregament de la cinta. Finalment un "pip" llarg que indica l'acabament del missatge.
A la dutxa, ella es frega amb força per desempallegar-se de l'olor, de la culpa, del remordiment. Sap que mai podrà estimar a ningú més, i es promet que aquesta és la última vegada... Igual que va prometre l'anterior, i que prometrà la que ve.

GIR


Tenia la sensació que havia perdut el temps inexplicablement, que la por havia penetrat dins seu durant massa anys i no dubtà a dissenyar un full nou de ruta. Es presentava l'ocasió d'aparcar per sempre la submissió absurda cap a un ésser que no havia estimat mai. Obligada a ser la servent perpètua del seu home, recentment desaparegut, en prou feines havia tingut temps per cuidar-se. Es mirava al mirall sense ganes i veia una dona resseca, envellida, poc sensual, amb l'estat d'ànim pel terra. Sabia que en Quim sempre s'havia buscat la vida però, sortosament, l'havia perdut mentre endrapava una paella a mitjanit acompanyat de la seva amant. Quedà tan alliberada amb el traspàs d'aquell sibarita fastigós que una brillantor inusual en la seva mirada donava indicis de canvis imminents.
La segona residència, una caseta a tocar el riu, li obria les portes de bat a bat. Necessitava traspassar-les el més aviat possible. La pols habitava per totes les estances. Un munt de teranyines li donaven la benvinguda. Tanmateix respirava un aire nou, sà i fresc que li arribava ben endins. Tancà els ulls i es deixà portar pels records. En Jaume havia fet acte de presència en qüestió de segons. Amb un gest ple de complicitat la convidava a ajeure's al peu d'un pollancre majestuós que esdevindria testimoni mut d'unes escenes plenes de tendresa i excitació. S'havia enamorat perdudament d'aquell jove alt i prim amb una veu i un somriure que l'atreien com un imant. Per a tots dos era li primera vegada però tenien la sensació que ja havien fet l'amor molt abans. El nerviosisme dels primers instants donà pas a una placidesa sorprenent. Se sentien còmodes i deixaven parlar els cossos. La gespa esdevenia un jaç idíl·lic que entomava els recargolaments embogits i els acaronaments dolços, les abraçades càlides i els petons intensos. Es miraven ben conscients que es permetrien qualsevol joc i que el condó preparat el llençarien riu avall. Les mans lliscaven suaument per les pells suades fins que arribà el moment de plenitud. Llavors, enmig de crits salvatges, ell descobria la sal de la vida i ella tastava la mel que brollava d'aquella font ferma i reconfortant.
Quan obrí els ulls es notà les galtes enrojolades: sentia la presència d'aquell jove molt a prop seu. S'adreçà a un calaixet on guardava una llibreta plena de telèfons antics. No dubtà a marcar el número d'en Jaume. Es delia per retrobar-lo. El que ignorava és que l'home de la seva vida, aquell que estimà profundament, no despenjaria mai l'aparell.

El temps semblava com deturat, com si tota aquella gent del voltant hagués entrat en un forat negre de la seva memòria, engolits per una llei física del tot capriciosa. Mentre uns bevien copes als reservats, d' altres s'arreplegaven en petits cercles i murmuraven paraules buides, l'eco de les quals li arribava deformat. Fet i fomut només li importava una cosa, que ell ja hi fos. Hi era, restava davant la barra amb el seu posat interessant i els ulls ballant a dreta i esquerra com les fulles d'un pollancre trèmul, provocant-la, com si estès sol. Ella, a unes passes, amb el màgic pessigolleig de desitjar-lo. Quan participaven d'aquest ritual, afloraven en ella les actituds més impensables. Ell n'era conscient i això feia que amb el joc, engreixés la seva masculinitat. Quan se li apropava, al ritme de la música ingrata i electrònica, el rebia amb una rialla oberta i seductora, convidant-lo a xiuxiuejar-li dolces obscenitats a cau d'orella. Això agitava el seu desig i havia de contenir-se per no lliurar-se com una lleona a l'olor del seu coll, inconfusible perfum de Dior, que, l'embriagava de tendra luxúria. Sort que ell tenia la paella pel mànec i decidia sortir del local quan ella oblidava que no estaven sols i acabava llançant-se als seus braços, menjant-li els petons i abraçant-lo contra els pits. El tenia embadalit, la trobava genuïna, una fruita exòtica de gust particular. Per què l'havia triat a ell?. La sort no havia estat mai la seva amiga. Era una pregunta amb la que irremeiablement es torturava. Sabia que d'ella l'enamorà la manera que tenia per fer que després de la turmenta laboral, el clar de lluna es transformés en un nocturn sensual, el seu diàleg sincer i la manera d'acceptar tot allò que li venia. I a més, li agradava divertir-se amb ell. No hi havia res com el gaudi de riure amb ella.
En arribar a casa, amb una lleugeresa que gairebé contradeia la llei de la gravetat, suraven damunt la catifa del saló, desfent-se l'un damunt l'altre després d'haver inflat un munt de condons de colors, mentre anaven alternant les posicions i les rialles, com dues papallones trapelles en ple vol. Es pessigaven les natges per assegurar-se'n de no compartir la son i aleshores no se sabia on començava l'un ni on acabava l'altre. Ell l'ensordia, ella semblava trencar en plors de plaer dolorós. Mentre amb els ulls es declaraven etern amor, els llavis s'inflaven de calenta passió, regant amb la salabror dels fluids cada racó, tornant a modelar noves excitacions. Quan del incendi només en restaven brases, s'acariciaven amb suavitat, notant la frescor passejar-se damunt l'esquena i, gronxant-se en llit de lluna minvant, s'adormien sense adonar-se'n, de la mateixa manera que s'havien enamorat.

Abandonats als seus somnis per separat, una frase que els uní els vetlla : "Amor i sexe. Dos jugadors que sempre gaudeixen del fet d'estimar."

angie

En aquell instant, la Judit no volia pensar en res ni sentir cap altra cosa que no fos el plaer que li provocava el corrent del primer fluix des de que neix i impregna la vagina fins que s'escampa pels llavis i mulla les calcetes. Un cop empassat aquest glop de luxúria, els efectes s'estenen lliures i esvalotats com un doll d'esperma que surt i no troba condó. Se li esborrona la pell, li tiben els pits i els mugrons assoleixen la fragilitat del cristall. Li fan mal de tan durs i sembla que amb tan sols el frec d'una ploma de cigne es podrien trencar. Si l'Àlex hagués fet el gest d'anar a tocar-los -els trobaria calents com el pa que fa poc que ha sortit del forn-, li hauria demanat que abans baixés a mullar-se els dits, o que els llepés amb la llengua ben ensalivada. De nou -últimament li passa sovint en aquestes circumstàncies- es va sorprendre tractant de mirar on acaba la simple excitació dels sentits i comença el sexe. I també si algun dia podria percebre el desig en estat pur, sense contaminar pels sentiments que a vegades fan més complicada la percepció del plaer. Sempre li ha costat -de fet li ha estat impossible- distingir l'afectivitat, o una emoció, del desig nítid, sense més conseqüències que assolir, per exemple, un orgasme o fer el deliciós camí que li podria portar. Acaba pensant que, a ella, el desig li deu néixer al cap en el mateix lloc que els sentiments, les emocions o la tendresa. Sempre ha necessitat pronunciar un nom.

No feia pas gaires dies que es coneixien, però ben aviat s'havia establert entre ells dos una amable complicitat. Cada dia passaven més estones junts i sols. Una tarda d'agost, després de fer una paella amb la colla, van allunyar-se del grup riu amunt. La Judit va seure recolzant l'esquena en el tronc d'un pollancre, al costat de la font. Mentre movia les cames per acomodar-se -duia una faldilla curta-, l'Àlex li va entreveure les calces blanques. Finalment, va adoptar una postura -els genolls elevats amb el cul al terra, al seu davant, sí- que feia que la visió fos permanent. La Judit no en va ser conscient fins que es va adonar de la torbació del noi i com ell també havia d'acomodar el cos per tal que l'erecció ni es notés ni fos excessivament dolorosa. Va trobar la situació tendrament sensual i enseguida es va excitar. Després de gaudir d'aquelles sensacions íntimes dels primers instants i de pensar en els horitzons dels sentits i dels sentiments, va decidir que ajudaria l'Àlex a fer el següent pas i per això es va incorporar, es va agenollar més a prop del noi i el va mirar als ulls. Aviat es faria fosc.

-A veure si endevines de quin color porto les calces -va dir. I sense esperar resposta va atansar els llavis fins a tocar els de l'Àlex i els va obrir.

L'home gran esbufega. Després d'ejacular dins de la noia, que ara neda en la piscina, sense preocupar-se de res. El xalet és tranquil, envoltat pels pollancres que dibuixen el curs del rierol, i ningú no els destorbarà. Ara, però, necessita descansar i recuperar-se. Ja no és com anys enrere, que podia mantenir relacions sexuals durant llargues hores.

Totalment despullat, l'home gran jeu a la gandula, el mateix lloc on ha cavalcat la jove. De la mateixa manera que sempre li ha excitat fer-ho. Amb ella de quatre grapes i mostrant-li el cul sense cap impediment, picant-li arbitràriament els glutis mentre la penetra. I sometent-la amb l'única limitació del seu cos. A més, sap que té la paella pel mànec i pot ordenar-li qualsevol caprici que li vingui de gust. Amb el feix de bitllets que ha ofert pels serveis de la jove... Amb setanta anys ja només pot agrair que el cos li respongui als estímuls visuals que sempre l'han excitat. Entre les cremes lubricants i les pastilles blaves trobades per la xarxa ha descobert una segona renaixença de la seva sexualitat, però.

Regira les butxaques dels pantalons i n'extreu un rombe minúscul blavenc. Se'l duu fins a la boca i el deixa sota la llengua. L'amargantor de la pastilla s'apaivaga amb el glop llarg de daiquiri i empassa el contingut de la boca tot seguit. Vol aprofitar la jornada del seu aniversari al màxim. A partir de demà ja tindrà temps per recuperar forces. S'endormisca tot veient la noia nedant. I somnia en allò que vol fer de nou. El pensament vola i es veu llepat per la boca d'ella, amb fruïció, resseguint cada centímetre del seu cos. Es fixa en la seva boca plena del seu penis. L'obliga a menjar-se'l sencer, fins que el gland pressiona la seva gola, fins que l'espasme d'un accés de vòmit li sobrevingui. Aquesta contracció l'excita i fa que la sensibilitat, junt amb l'excessiva salivació, augmenti la intensitat de l'erecció. Vol penetrar-la per l'anus. És la primera vegada per a ell. Es deixa guiar per ella, untar-se amb la crema i nota com les seves mans expertes faciliten la penetració amb moviments sensuals. Mentrestant, perquè la duresa del penis no disminueixi, li magreja els pits, abundants i perfectes, amb mugrons grans i desitjables. Se'ls acosta a la boca i els llepa just abans de sentir l'escalfor del seu cul envoltant-li el penis fins als testicles.

La imaginació i la manca d'aire li provoquen l'erecció. Esbatana els ulls i s'adona que allò que sent és el començament d'una angina de pit. S'ofega, el dolor intens li anul·la el crit, l'únic senyal possible perquè la noia s'adoni que alguna cosa no rutlla. Intenta arribar al mòbil, a escassos centímetres d'ell. Però, en lloc d'aconseguir-ho, s'encongeix i el got del còctel li cau damunt del ventre. No nota la fredor del contingut, només la piuladissa dels ocells que voleien entre els arbres, el darrer so que escoltarà abans que el cor se li aturi definitivament.


d.


[PS: encara que no és una nit, sinó un migdia, mitja tarda...]

Un arbre viu

Ell sabia bé quan en Martí tenia guàrdia. Llavors, de matinada, em trucava i em deia: «Corre, vine, et necessito!». Jo em posava qualsevol cosa i arrencava a córrer. Corria les tres travessies que el separaven de casa i encara em quedava alè per pujar fins el cinquè pis sense ascensor. Em trobava la porta ajustada i a ell, nu, arrossegant-me amb deler fins a l'habitació del fons. No tenia espera per a res. M'arrencava la roba, em desfeia la cua i jurava, mirant-me amb un posat sensual, que no podia continuar així, que es tornaria boig. Només d'acostar-li l'alè se li eriçava la pell, si la llengua li buscava el membre tenia una erecció, quan el llepava se li tornava lluent com una cuca de llum, i el pols se li accelerava. Es posava el condó amb tal precisió i celeritat que podria figurar al llibre Guinness. I ho feia sense deixar de besar-me. «Guia'm fins el cau», deia i allò l'amansia una estona, curta però, tot just per prendre aire i envestir amb ímpetu. «L'has de deixar d'una vegada, em sents?», deia mentre m'estrenyia tan fort que gairebé no podia respirar. I jo pensava en la mare, en les seves dites didàctiques: «El sexe, filla, és com un pollancre, que creix i creix de pressa. De seguida es fa un arbre bell, però passat l'estiu es desfulla i la seva fusta no val res. L'amor, en canvi, és com l'alzina: forta, de vida llarga, sempre ben guarnida». La mare, però, no m'havia parlat mai d'atraccions tortuoses, d'aquella passió enterbolidora que em sacsejava de cap a peus i em feia córrer a mitjanit i que no era ni pollancre ni alzina sinó olivera. A mi tanta visceralitat m'encongia el diafragma, però alhora m'injectava més energia que una tanda de vitamines. No dormíem, perquè dormir és una feblesa de l'esperit. «Estimem-nos, estimem-nos!». A quarts de sis, queia rendit. Llavors jo tornava cap a casa, afamada, caminant a bon ritme. A corre-cuita em treia la roba, em dutxava, anava a la cuina, batia l'ou, posava una mica d'oli a la paella, em feia una truita i me la menjava en un tres i no res. Passades les sis, arribava en Martí. Anava en compte de no fer soroll per no despertar-me, es despullava amb la llum apagada i es ficava al llit. Jo ja estava desperta, és clar, i m'acostava a fer-li un petó a la galta i ell mormolava: «Nena, estic cansat, deixa'm dormir». I emulant la mare, pensava que el matrimoni és com el saüc, que fa una ombra generosa a la primavera i es torna trist i desolat a mesura que arriba el fred. I jo sempre necessitaré un arbre viu, d'aquells que tenen la soca consistent i deixen que el sol passi entre el brancam.

Quan ja ens trobem despullats un davant de l'altra, es disculpa. No porta condons i em pregunta si vull deixar-ho córrer.

-Ni pensar-ho -responc-, ja sé que als homes us agrada follar a pèl. Tampoc tinc tantes oportunitats de fer-ho jo, no et pensis. I prenc pastilles anticonceptives...

L'agafo per la cintura i me l'acosto. Un gland humit em mulla el melic i m'humiteja encara més l'entrecuix. El beso a la boca i li mossego el llavi inferior. Això l'excita i, amb moviments de dement, m'aferra contra el seu cos, al mateix temps que em dirigeix cap a la paret. Fa poques hores que ens hem conegut en persona i ja ha perdut la vergonya inicial.

Hores de xatejar amb converses pujades de to, d'insinuacions i de juguesques que li deixava guanyar. I l'excusa per veure'ns ha estat gastronòmica. Creus que és millor la paella valenciana que els calçots de Valls? Rialles en formular aquesta pregunta. I per què no comprovar-ho sobre el terreny? El vi ha fet estralls en nosaltres. La complicitat cara a cara és igual d'elevada que mitjançant l'ordinador. Les postres, barrejades amb petons lúbrics i carícies descarades, han obert la porta a la invitació de pujar a casa meva.

Em magreja els pits sense traça, però el contacte rude m'endureix els mugrons, que vull que em mossegui amb força. I vull que em penetri, que em violenti fins que noti que les entranyes se m'omplen d'ell. Quan em gira i m'acorrala entre el seu cos i la paret, estic segura que la sotregada està apunt d'arribar. La seva joventut indica que és impacient i potent. Trobarà el meu sexe ben humit i, a pesar que sigui brusc, lliscarà endins meu sense dificultats. L'espero amb serpenteigs sensuals per escalfar-lo millor. El tatuatge al damunt del cul emet més missatges del que pensa, però només sap desxifrar-ne els superflus. Els que indiquen que necessito que em folli fins a l'extenuació, com tantes vegades li he esmentat en les nostres converses més íntimes i tòrrides.

I em penetra. De cop, sense delicadesa, amb urgència. Clava les ungles a la meva cintura per aferrar-se millor i poder pressionar millor en cada embat. I em mou com si fos el fullam d'un pollancre -per què sempre em comparo amb aquest arbre? Serà per la similitud i l'associació d'idees?-, i gemego. Ja fa estona que estic satisfeta. Molt abans que ell s'escorri dins meu i senti la lleterada calenta enganxant-se al meu ventre. En el moment de penetrar-me per primera vegada, he somrigut. I, d'eufòria, crido que no pari de follar-me. Pronuncio amb claredat cada síl·laba perquè es pensi que té el control i que em té domada.

Quan acabi marxarà, i no ens veurem més. Però ara ha començat el compte enrere per a ell. Des del primer contacte amb el meu sexe, el contagi és invisible però plausible. Mentre pugui, i la malaltia no es manifesti amb evidència, continuaré aprofitant-me de la mania dels homes de follar a pèl.


d.