Cercador


Llista categories

Recomanats editora

Veure tots

Detall intervenció

RE: REPTE POÈTIC VISUAL 332: TENDRESA.

Intervenció de: rautortor | 10-03-2024


...i els canons deixaren de cridar

El mar és fosc perquè una nit l’amaga.
Ni la lluna ha aconseguit trencar
el mur enterbolit de les massacres.
És tanta la tristesa i l’esgarrifor
que els ulls innocents de les criatures
només ploren llàgrimes de sang.

La natura tota, del mar al cel,
de les ciutats als pobles isolats,
està suplicant clemència i mesura.
Però els monstres apocalíptics
necessiten sang, foc i destrucció.

I fou llavors que en el llenç de la nit
aparegué la imatge de la madona.
Ella, ulls clucs, plens a vessar d’amor,
aixoplugant en el recer dels seus braços
un infant, esglaiada de por la mirada.
De continent, els il·lesos i els malferits,
miraren cara a cara els anihiladors
i els convidaren a creure en la tendresa.

De cop sobte els canons deixaren de cridar.

Respostes

  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 332: TENDRESA.
    rnbonet | 02/03/2024 a les 18:20
    [Respondre]
    Ah! Teniu per participar-hi fins diumenge 10, a les 10 hores.
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 332: TENDRESA.
    rnbonet | 02/03/2024 a les 19:06
    [Respondre]
    Per fer boca. Naturalment, fora concurs.

    Al pit, ben tendre
    la nit ofega un plor
    i allibera amples gestos.
    Mans que acaronen
    eixa llum que enlluerna
    els desencisos.
    S'aboca el dia;
    ballen l'aigua i la sorra;
    neix una espiga.
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 332: TENDRESA.
    Prou bé | 03/03/2024 a les 12:31
    [Respondre]

    Mare

    Dins dels braços amorosos

    Reposa serenament
    Els ulls closos de qui abraça
    Mans que acullen tendrament

    Com un capoll s'ha tancat

    Protegint el seu tresor
    Pell amb pell, una carícia
    Empara així, tot l'amor
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 332: TENDRESA.
    Ness | 05/03/2024 a les 19:07
    [Respondre]
    LLIGAMS

    Com en un cabdell de llana
    protegit de tot
    vetllat per qui l’acarona
    l’escalfa i li dona consol.
    Reclòs entre els seus braços,
    no calen paraules,
    només necessita això.
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 332: TENDRESA.
    Atlantis | 05/03/2024 a les 21:00
    [Respondre]
    L’abraçada

    T’adoro fins l’esquelet
    Papasseit


    Els braços i les mans
    son parts de l’esquelet.
    Així arriba fins a tu l’abraçada.

    Em surt de mi un alè
    -inexplicable
    no sé d’on ha sortit-
    que es dolç com un pastís
    com l’aire que mou un camp de roselles
    com la son que arriba poc a poquet a la nit
    com el tremolor d’un regal que no saps com desembolicar.

    I treu de mi allò que tinc al fons
    i no ensenyo mai.

    Només te’l dono a tu,
    aquest alè,
    perquè t’embolcalli
    i et digui fluixet fluixet:
    com t’estimo.

  • Mireu
    kefas | 09/03/2024 a les 08:34
    [Respondre]
    Mireu
    vaig nu
    m'he despullat
    de consciència.
    Miro el retrat
    Hi veig la por
    hi veig dolor
    desemparança
    i la tendresa
    d'un sentir tou
    que s'arrossega
    entre dolçors
    planys i escalfors
    de cossos plens
    de nafres velles.
    Hi veig la nau
    que ha de tornar
    el més antic
    dels vells sentits
    entre nosaltres
    Res s'ha perdut
    si amb aquest gest
    el món perdura
    fins demà al tard.
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 332: TENDRESA.
    rautortor | 10/03/2024 a les 08:57
    [Respondre]

    ...i els canons deixaren de cridar

    El mar és fosc perquè una nit l’amaga.
    Ni la lluna ha aconseguit trencar
    el mur enterbolit de les massacres.
    És tanta la tristesa i l’esgarrifor
    que els ulls innocents de les criatures
    només ploren llàgrimes de sang.

    La natura tota, del mar al cel,
    de les ciutats als pobles isolats,
    està suplicant clemència i mesura.
    Però els monstres apocalíptics
    necessiten sang, foc i destrucció.

    I fou llavors que en el llenç de la nit
    aparegué la imatge de la madona.
    Ella, ulls clucs, plens a vessar d’amor,
    aixoplugant en el recer dels seus braços
    un infant, esglaiada de por la mirada.
    De continent, els il·lesos i els malferits,
    miraren cara a cara els anihiladors
    i els convidaren a creure en la tendresa.

    De cop sobte els canons deixaren de cridar.
    • Millor així, si pot ser
      rautortor | 10/03/2024 a les 14:47
      [Respondre]

      ... i els canons deixaren de cridar

      El mar és fosc perquè la nit l’amaga.
      Ni la lluna ha aconseguit deturar
      la marea enterbolida de les massacres.
      És tanta la tristesa i l’esgarrifor
      que els ulls innocents de les criatures
      només ploren llàgrimes de sang.

      La natura tota, del mar al cel,
      de les ciutats als pobles isolats,
      està suplicant clemència i mesura.
      Però els monstres apocalíptics
      necessiten sang, foc i destrucció.

      I fou llavors que en el llenç de la nit
      aparegué la imatge de la madona.
      Ella, ulls clucs, plens a vessar d’amor,
      aixoplugant en el recer dels seus braços
      un infant, esglaiada de por la mirada.
      De continent, els il·lesos i els malferits
      miraren cara a cara els anihiladors
      i els convidaren a creure en la tendresa.

      De cop sobte els canons deixaren de cridar.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Publica el teu relat en català a www.relatsencatala.com

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats