RE: RELATAIRES, UNA MANETA

Conten les llegendes que fa molts molts anys, al fons de la vall més gran i profunda junt a una cordillera del nord, hi havia un poble rodejat d'una extranya boira que no els deixava anar ni vore més enllà del que era el poble.
La gent del poble estava trista perque no podia ixir del poble, deien que estaven rodejats de boira i q no hi havia res més a fer, tenien por de travessar la boira, no sabien on acababa.Detestaven la boira.
A ells però, tampoc no els feia molta falta ixir del seu poble tenien pous amb aigua, tenien espai per tindre els seus cultius, inclus per criar animals, tot els anava de meravella en el seu reducte, tant que decidiren construir un mur per deixar de vore la temuda boira.
Al temps els recursos del poble començaren a disminuir i ja no era posible quasi la supervivencia. L'aigua era escassa i la tenien que racionar, els cultius no prosperaven i tot començaba a vindre's avall.
Arribà un dia en que els savis del poble es reuniren i decidiren buscar solucions al seu problema i la proposta majoritaria va ésser intentar trevessar la boira tot i que en l'intent podien perdre's i no poder tornar.
ixiren del poble i començaren a caminar tots agafats de la ma i en linea recta i aixi en cas de voler tornar poder fer-ho, tot el poble colaborà, inclús els xiquets i els vells, però, la cadena humana no era prou llarga com per ixir de la boira i en aquest moment preniren la que seria la decisio mes important de la seua vida, soltarse del poble i eixir cap a lo desconegut o tornar a dintre de la ciutat tancada? en haver discrepancies entre la gent cadascú comença a estirar cap a un costat, i la cadena feia fer que es trencaria. Una xiqueta menuda, judit era la ultima de la cadena, i al seu costat era el lider del poble, la judith volia assoltarse i q tots ixiren del poble, però, el lider del poble no volia, ell volia tornar..., entonces va amenaçar a la judith q si s'assoltava ell l'assoltaria a ella i ella es perdria,
la judith, però, en veure que a qui ella estimava volia ixir del poble ella s'assoltà.
La cadena es tensà molt i començaren a moures tots cap a el q semblava l'exterior quan una veu digué en la veu mes forta mai antes dita, "LLUUUUM!!!"
Tota la gent corregué en eixe moment al loc d'on provenia la veu, i en veure's tots fora d'alli observaren al seu voltant atònits i descobriren que la boira que tota la vida havien estat temint no era mes que el nuvol que formava l'aigua d'una gegantesca cascada que tot este temps havien tingut al seu costat.



Gràcies judit,
Descansa, preciosa.