Detall intervenció

RE: LA TAULA PARADA. Invitació a participar

Intervenció de: Gemma Matas Gustems | 03-09-2012

Crec que LA COMPRENSIÓ és una aptitud tal com dius. Potser m’equivoco però crec més intensa, real i certa la comprensió i l’aptitud, que l’actitud.
És molt important saber escoltar, observar, considerar i dialogar però, en aquí ja fem servir la paraula “actitud”, que per sí sola, ja ho vol dir tot. Una actitud, la veig concebuda a partir d’una interpretació del tema que sigui, no com la comprensió, aquí sí que val el que sent el cor o el cap en el moment que veus o escoltes, no tothom té el do de l’aptitud en totes les seves accions, ni tampoc de l’espontaneïtat que requereix una cosa i l’altre.
Tal com menciones al final, és molt important que primer ens analitzem i veiem de que som capaços envers a nosaltres mateixos i després sabem exposar els nostres criteris amb la claredat que ens marca la nostra pròpia manera de ser.
Fins la propera Joan.


Respostes

  • Gran paraula!
    Mena Guiga | 03/09/2012 a les 07:37
    I que em cal (només parlaré per mi) fer molt d'exercici, de comprensió. Entre d'altres mots. Això passa perquè estem en societat i hi ha més gent. En una cova a la muntanya no s'hauria de fer aquest esforç...no? O potser sí: entendre que un ós és veí teu i que no el pots destorbar quan hiberna per xerrar-hi, per exemple. Veus com sempre hi ha d'haver comprensió (tot i l'exemple ximplet)? Comprendre el seu cicle i la seva necessitat de repòs. Però l'ós -i el disculpo, per ser una bèstia- no comprèn que entre veïns és maco el conversar. Què hi

    Ja em monto un relat tota soleta amb allò de l'ós. L'animal no està disposat a escoltar (potser si li porto una gerreta de mel), observo que en fa cas, considero dir-li que la prenguem junts (i mira que massa mel irrita,a certes persones, l'anus -A MI M'HO HAN DIT!!!, però a vegades per l'amistat cal sacrificar-se) o potser hi ha l'opció de convesar i la mel que se la foti tota l'ós, que per això és ós.
    En el diàleg potser el plantígrad arriba a entendre alguna cosa. A veure si no és maco, això!

    Res, Joan, que Sant Gregori m'afecta! I que sí, que COMPRENSIÓ per tot i per tothom (amb analisi, que hi ha coses incomprensibles...com les meves respostes...és que no prenc mel!)

    Mena
    • Comentari a Mena
      Joan G. Pons | 03/09/2012 a les 08:26
      Jo t'entenc i les teves aportacions les comprenc i les assaboreixo. Un bon plat de Taula.
      Opino que tot l'Univers ens demana comprensió i fruit d'aquesta comprensió ens arriba, segons els moments i les portes obertes que tinguem, un enriquiment, una formació, molt guapes.
      La comprensió amb els humans, a vegades, demana un nivell estable emocional que..... però cal fer-ho.També és una línia formativa.
      • I de comprensió passem a ESTABILITAT...
        Mena Guiga | 03/09/2012 a les 11:33
        uf!!!!!
        'Demana un nivell estable emocional'
        uf!!!!!!


        Crec que em quedo com a miserable pecadora.

        O em col·loques això de l'estabilitat (ja vam parlar d'equilibri, no? I jo aniriaf fluixa en la corda fluixa, confesso) en una altra taula, Joan, una taula en el porxo d'una casa de camp i que se senti el refilar d'ocells i els cants del rierol...aleshores -i depenent del què hi hagi d'àpat de pagès i casolà-...potser pugui respondre...

        Mena (sempre buscant taules a nous espais i atabalant el pobre Joan)
        • Comentari a Mena
          Joan G. Pons | 03/09/2012 a les 16:12
          Preparo amb calma i cura la Taula de l'Estabilitat. Gràcies.




  • RE: LA TAULA PARADA. Invitació a participar
    Gemma Matas Gustems | 03/09/2012 a les 23:46
    Crec que LA COMPRENSIÓ és una aptitud tal com dius. Potser m’equivoco però crec més intensa, real i certa la comprensió i l’aptitud, que l’actitud.
    És molt important saber escoltar, observar, considerar i dialogar però, en aquí ja fem servir la paraula “actitud”, que per sí sola, ja ho vol dir tot. Una actitud, la veig concebuda a partir d’una interpretació del tema que sigui, no com la comprensió, aquí sí que val el que sent el cor o el cap en el moment que veus o escoltes, no tothom té el do de l’aptitud en totes les seves accions, ni tampoc de l’espontaneïtat que requereix una cosa i l’altre.
    Tal com menciones al final, és molt important que primer ens analitzem i veiem de que som capaços envers a nosaltres mateixos i després sabem exposar els nostres criteris amb la claredat que ens marca la nostra pròpia manera de ser.
    Fins la propera Joan.
    • Comento a Gemma
      Joan G. Pons | 04/09/2012 a les 05:59
      Important la comprensió amb nosaltres mateixos. Punt bàsic.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: