RE: LA TAULA PARADA. Invitació a participar

I que em cal (només parlaré per mi) fer molt d'exercici, de comprensió. Entre d'altres mots. Això passa perquè estem en societat i hi ha més gent. En una cova a la muntanya no s'hauria de fer aquest esforç...no? O potser sí: entendre que un ós és veí teu i que no el pots destorbar quan hiberna per xerrar-hi, per exemple. Veus com sempre hi ha d'haver comprensió (tot i l'exemple ximplet)? Comprendre el seu cicle i la seva necessitat de repòs. Però l'ós -i el disculpo, per ser una bèstia- no comprèn que entre veïns és maco el conversar. Què hi

Ja em monto un relat tota soleta amb allò de l'ós. L'animal no està disposat a escoltar (potser si li porto una gerreta de mel), observo que en fa cas, considero dir-li que la prenguem junts (i mira que massa mel irrita,a certes persones, l'anus -A MI M'HO HAN DIT!!!, però a vegades per l'amistat cal sacrificar-se) o potser hi ha l'opció de convesar i la mel que se la foti tota l'ós, que per això és ós.
En el diàleg potser el plantígrad arriba a entendre alguna cosa. A veure si no és maco, això!

Res, Joan, que Sant Gregori m'afecta! I que sí, que COMPRENSIÓ per tot i per tothom (amb analisi, que hi ha coses incomprensibles...com les meves respostes...és que no prenc mel!)

Mena

Crec que LA COMPRENSIÓ és una aptitud tal com dius. Potser m’equivoco però crec més intensa, real i certa la comprensió i l’aptitud, que l’actitud.
És molt important saber escoltar, observar, considerar i dialogar però, en aquí ja fem servir la paraula “actitud”, que per sí sola, ja ho vol dir tot. Una actitud, la veig concebuda a partir d’una interpretació del tema que sigui, no com la comprensió, aquí sí que val el que sent el cor o el cap en el moment que veus o escoltes, no tothom té el do de l’aptitud en totes les seves accions, ni tampoc de l’espontaneïtat que requereix una cosa i l’altre.
Tal com menciones al final, és molt important que primer ens analitzem i veiem de que som capaços envers a nosaltres mateixos i després sabem exposar els nostres criteris amb la claredat que ens marca la nostra pròpia manera de ser.
Fins la propera Joan.