Petons perduts.

Nota de rectificació: La primera part de la convocatòria vaig començar a escriure-la ahir, diumenge, a la nit.
Per això parlo "d'ahir" referint-me al dissabte... tot i que ara ja és "abans d'ahir"... però vosaltres m'enteneu i perdoneu, oi?

Apa, més petons de bon dia,
Uq

—Què prefereixes, un petó o una abraçada?
—Veuràs, els petons són humits, les abraçades no.
—Depèn. Si t’abraça en Camacho…!

- Canvi de feina. Trasllat.
- Comiat sensible.
- Un petó començant per la galta
i acabant trobant els llavis.
- Fins aviat !

Amb el llavi partit, la Marta deia que el més dolorós era no poder fer petons

Quan es feia un petit mal,sempre corria cap a l’àvia que amb un petó màgic li curava.

Li agrada fer petonets a la galta de l'àvia....s'adona que els seus ulls retornen d'un lloc que ell desconeix.

Un estiu més en Quimet esperava l'arribada de la cosineta Françoise: ella sempre feia els petonets de tres en tres.

Aquell gran tres blanc que amb veu femenina petonejava un gripau blau donant entrada als anuncis va confondre als nens.

Salut i reptes!!

Els teus petons són invisibles,
els meus no et poden tocar,
petons d’enyor, petons petits,
petons plens, petons d’amor

El petó de la mare desperta encara els meus matins d'adulta. Els meus fills me la recorden sempre.

Assaborint, ara sol, la sépia amb all i julivert, recordo perfectament les postres que em vas regalar dissabte al port.

Què en faré ara, dels petons que he callat tot aquest temps? es lamentava la noia, abraçada a la caixa.