Per a Galzeran, sense rancúnia

Abans que res, Galzeran, he d'aclarir que no he dit enlloc que m'hagis ofès; només m'ha sorprès i m'han dolgut teves intervencions a "Comentaris i veredicte RepteClàssic DCCLXXVII: PI = 3,1416", per inesperades, venint d'un membre d'AssociacioRelataires habitualment contingut i tolerant. I, com que abans d'ahir les havia llegit i vaig contestar-les en el tren de Barcelona a València, amb el mòbil, per no treure el portàtil de la motxilla, i després d'haver dormit poc, voldria ampliar aquella resposta.

En una intervenció que precedia les esmentades, m'agraïes ser meticulós a l'hora de demanar que esborréssiu dos autocomentaris creats per error, i de cop i volta irromps a l’apartat esmentat com ho faria Fidel Català.

Únicament quan dius que a més d'un reptaire l'haurà fet anar enrere la convocatòria, sols de veure-la, et dono la raó, per quan la mateixa guanyadora, Ginebreda, m’acusava d’haver-me passat una mica de voltes amb la constant d'Euler, els divisors de 777 i la quadratura del cercle. Altres estirabots no han causat tan rebombori com aquest. Sembla que l’aversió a les matemàtiques, imperant al Fòrum, us ha impedit captar l’humor lúdic subjacent a la convocatòria, en part degut a que DCCLXXVII equivalia a 777 i volia celebrar-ho.

Crec que confons ser empàtic amb estar d’acord amb les opinions alienes. Sospitava que el tema proposat no despertaria entusiasme entre els habituals del Fòrum, i malgrat això l’he tirat endavant per obrir el RepteClàssic a noves perspectives. No entenc perquè PI = 3,1416 no pot ser i que amb VERGONYA, MENTIDES, LLETRAFERITS, QUAN SIGUI GRAN, LA CONSCIÈNCIA, RETRAT DE FAMÍLIA, etc., i ara amb FÒBIES, no hi ha hagut cap problema. Des de les Juntes de la Comunitat de Propietaris al Fòrum de RC, mai no m’he privat de manifestar opinions contràries a les defensades per la majoria, si ho creia pertinent. Mai no he entès l’actitud d’aquells que, per por a significar-se, diuen que votaran el que decideixi la majoria.

Sobretot quan vaig començar a participar en el reptes, m’adonava que el convocant admetia relats que excedien l’extensió establerta o n’admetien fora de termini i manifestava el meu desacord, vaig haver de sentir moltes vegades que el convocant, jutje, gestor, àrbitre o com vulguis anomenar-lo podia contradir-se i fer i desfer, al seu criteri. I ara resulta que això no val per a mi? Ara resulta que el sistema amb què he volgut desempatar aquest RepteClàssic DCCLXXVII no et sembla correcte? Ara resulta que em coneixes com si m’haguessis parit, et veus amb cor d’interpretar les meves preferències i fins i tot et permets suggerir qui hauria d’haver declarat guanyador?

Vull que t’adonis que hi ha pràctiques en el Fòrum que no són menys arbitràries que la que tu critiques: en els NipoReptes i NanoReptes, el criteri que adopta el convocant a l'hora de fer el recompte de vots (d'entrada comptar els vots ponderadament, segons estiguin en primer, segon o tercer lloc, o bé comptar tots els vots indiferenciadament i ponderar-los només en cas d'empat) condiciona el resultat, introduint encara més aleatorietat en el veredicte.

És la primera vegada que rebo crítiques pel criteri adoptat per desempatar, però no és la primera vegada que utilitzo criteris extraliteraris. En el veredicte del RepteClàssic DCCLXVIII: LA MORT (21/01/2024) que havia convocat jo, vaig escriure:
"... Havent-me de decidir entre
1: el més ben escrit
2: el més previsible
3: el més original
4: el més irònic
5: el més enigmàtic
6: el més emotiu,
em surten dos finalistes i no sé com desempatar. Acabo escollint el 4, l'autora del qual duia més temps sense guanyar.
Així que la guanyadora és Atlantis, autora del relat "La companya", que disposa de tres dies per convocar el RepteClàssic DCCLXIX. Si passat aquest termini no ho hagués fet, la convocatòria serà a càrrec del primer dels concursants que ho faci: Aleshores, Atlantis, Ginebreda, Kefas, Prou bé o TerricheT".

He reproduït sencer aquest veredicte perquè vegis que, almenys des de gener, ja introduïa un límit de temps de tres dies perquè el guanyador no es gronxés en els llaurers del triomf i s'espavilés a convocar el nou RepteClàssic sense dilació. També aplico aquesta mesura en el NanoRepte. Això indica la importància que dono a evitar els temps morts, sense els quals al cap de l'any es podrien haver convocat molts reptes més: és una qüestió de respecte als relataires participants.