Detall intervenció

La tonada de la Pira

Intervenció de: crow6 | 01-03-2022

La tonada de la pira es aquesta que començo. Si vols saver-la tota és moment d'agafar l'eina/ era jove era bonica no bevia ni udolava/ pels carrers com altres llobes que tots els homes sotjaven/ jo no tinc pares ni duros ni casa ni barca nova/ només tinc el meu cor nu i la febre d'estimar-la/ Ella em feia uns ulls de dolça i em va dir jo seré teva/ quan em portis joiells nous només fets de perla negra/ La mar m'espera i tot un any en calor o tempesta o en gèlida mudança/ camino sota les ones i m'ofego d'anyorança/ la sal em crema la pell/ no dormo prou ni tinc calma/ però trobo perles negres/ a l'abisme de Tres Creus/ Em capbusso hores lentes/ i enfilo collarets, i arracades, tot això que duu una reina/ i de nit vaig a trobar-la/ malalt i feble em presento/ a la seva cambra de nena/ Ella exclama d'alegria i li brillen els ulls foscos/ com les perles que li porto/ i que m'han costat la vida/ I no vol la meva mà perquè sóc lleig i pobre/ i m'empeny al carrer trist/ perqué s'ha promés amb un altre/ Jo llavors em torno foll/ i l'empento i cau al terra.
La tonada de la Pira/ és aquesta que començo/ vull dormir en la calor/ però el dolor no m'ho deixa/ ella em mira allà amb desdeny/ els seus ulls son perles negres.


Respostes

  • El rapte
    TerricheT | 28/02/2022 a les 19:48
    El rapte

    Al migdia, mentre prenc el sol a la solitària platja del Torn, em sorprèn l'arribada pel mar d'uns tentacles. Aquella presència s’esdevé un repte important per a mi. Deixar-me endur per una sèpia gegantina i gaudir-la o lluitar contra la raó. Guanya el caos, lògicament; la temptació és indescriptible. Tanmateix, el terror pel viatge infinit al caos que se'm planteja és tot un repte que, disposada a noves experiències, accepto. Entre el dubte pel pànic o el plaer per reconèixer al meu monstre, em deixo arrossegar dins del mar. Aquell ésser que, malgrat els tentacles, també puc descriure en la paranoia com un llimac marí, em posseeix tot l'enteniment.

    No sé on vaig, però malgrat que el trajecte és llarg, no em falta l'oxigen; un dels tentacles el tinc dins la boca, i els altres per la resta del cos. Aquell contacte em fa transitar entre el desig i el fàstic. El fet d’arrossegar-me a les fondàries més obscures em fa creure que duc eons en la immersió. Marejada, em temo que en algun moment acabaré per perdre els sentits si no deixen de ressonar dins del meu cap campanes remotes de no sé on.

    El camí a l'abisme més pregon em fa revenir una profecia arcana maligna, i em crec l'acòlita d'un ritual ignot. Confosa, intento raonar el caos ominós que transito, ara a un pas de la bogeria. Dins la paranoia, em sento saba nova corrent per les venes. Potser m’han renovat la vella sang per l’icor dels déus immortals i això em fa sentir pletòrica.

    Estic a prop del destí, entreveig una brillant foscor al fons de tot. És un portal, aquell redós de llum fosca! Quan el travesso, em topo amb un estol de fades perverses que m'esperen. Van col·locades de pols de Kram, com jo, ara ho entenc. Soc a Goblin, un planeta enllà d'Oort, ho veig clar quan em donen un pic i, entre riures, em mostren una mina de roca de Kram.

    —Pica amb força pardalet i tastaràs l'hidrokram dels déus! —em crida una d’elles i afegeix—. Afanya't, que no tens tota l’eternitat!




    (Jo també vaig participar ;-) en el repte del Twitter, i aquest és un resum d'una setmana)
  • La tonada de la Pira
    crow6 | 01/03/2022 a les 19:52
    La tonada de la pira es aquesta que començo. Si vols saver-la tota és moment d'agafar l'eina/ era jove era bonica no bevia ni udolava/ pels carrers com altres llobes que tots els homes sotjaven/ jo no tinc pares ni duros ni casa ni barca nova/ només tinc el meu cor nu i la febre d'estimar-la/ Ella em feia uns ulls de dolça i em va dir jo seré teva/ quan em portis joiells nous només fets de perla negra/ La mar m'espera i tot un any en calor o tempesta o en gèlida mudança/ camino sota les ones i m'ofego d'anyorança/ la sal em crema la pell/ no dormo prou ni tinc calma/ però trobo perles negres/ a l'abisme de Tres Creus/ Em capbusso hores lentes/ i enfilo collarets, i arracades, tot això que duu una reina/ i de nit vaig a trobar-la/ malalt i feble em presento/ a la seva cambra de nena/ Ella exclama d'alegria i li brillen els ulls foscos/ com les perles que li porto/ i que m'han costat la vida/ I no vol la meva mà perquè sóc lleig i pobre/ i m'empeny al carrer trist/ perqué s'ha promés amb un altre/ Jo llavors em torno foll/ i l'empento i cau al terra.
    La tonada de la Pira/ és aquesta que començo/ vull dormir en la calor/ però el dolor no m'ho deixa/ ella em mira allà amb desdeny/ els seus ulls son perles negres.
    • RE: La tonada de la Pira
      crow6 | 02/03/2022 a les 07:16
      hoooo sento, no havia vist que era cosmic el terror.
      no entro al concurs, però no es pot esborrar o jo no en se i ho deixo aqui.
      C6
  • Aproximació a l'allà enllà
    kefas | 10/03/2022 a les 14:49

    Emília, passa'm el pa, si et plau", li vaig dir. Ella el va agafar i va estirar el braç. Quan jo començava a estirar el meu per agafar-lo, un enorme espetec ens va sacsejar. Vaig notar un cop sec a la mà dreta i el menjador es va omplir de pols. Em vaig mirar la mà. Enganxat entre els dits hi tenia un tros d'una substància llefiscosa, amb tot de plegaments i d'un color que alternava el gris i el vermell. Ho vaig reconèixer de seguida, era un tros de cervell, segurament de nen. El cor em va botar sobre la commoció causada per l'espetec. Vaig sentir fàstic i espant. I por, quan, en alçar la vista vaig veure que l'Emília tenia el que semblava un ull rebentat enganxat als cabells, i que sobre l'espatlla li penjava un tros d'os blanquinós que tenia adherida una mata de cabells rossos. Tots dos ens vàrem aixecar alhora. Teníem la cara i els braços coberts d'esquitxos vermells. Els vestits, també. Llavors vàrem veure que sobre la taula hi havia un cap esberlat. La pell del crani conservava una mata de cabells sangonosos i, arrancada de l'os, havia aterrat sobre el meu plat. L'Emília estava col·lapsada i jo, estranyament tranquil. Em vaig adonar que no em feia mal res. El televisor estava engegat i continuava amb la transmissió en directe de la guerra d'Ucraïna. L'Emília es va girar i, tentinejant i amb tremolors, es va dirigir al lavabo. Jo, histèric, vaig començar a cridar "Ja n'estic fart d'aquest televisor de real-immersor, demà mateix el torno!."
  • Decadència (o 39º 49' 23" N 84º 02' 58" W — Dayton, OH)
    deòmises | 11/03/2022 a les 18:27
    Damunt de la llitera, en la soledat del laboratori embolcallat per la remor dels aparells, a causa del recés de l'equip d'investigació, que pren un mos a la cafeteria del complex militar, sense cap altra il·luminació que la despresa pels pilots verds i vermells, immòbil i exànime, reposa l'alienígena. Després d'una bateria exhaustiva de proves i d'anàlisis, queda palès que l'espècimen a estudi ha expirat. Tot i així, el protocol actual exigeix una segona valoració vint-i-quatre hores més tard.

    Enmig de la quietud de l'estança, unes ones cerebrals emeten el missatge següent, que només el capta l'omnisciència del narrador: ...i encara no han après els humans que no hi ha coincidències en res que el seu coeficient intel·lectual és dels més baixos de l'Univers i poden bastir aquestes instal·lacions que no ens arriben a la sola de la peülla i amb les darreres incursions quasi indetectades vàrem aprendre com fer-ho per conquerir aquest planeta perquè entre la discòrdia i les enveges es pot minar l'esperit en decadència dels terrícoles i amb la repetició del darrer estratagema serà senzill acabar amb ells jo soc l'escollit el soldat únic sense cavall però amb la mateixa tàctica que fa 33.333 periples el·licoïdals allà en l'anomenada Troia allà on la intel·ligència del nostre cabdill major va emergir en forma de fruit terrenal però amb el sentiment més primigeni que vàrem crear un milió de periples enrere la cobejança dels béns d'altri perquè és més eficient que l'impacte d'enormes objectes de l'espai sideral que tan sols varen extingir espècies inofensives per a nosaltres i encara no...

    El missatge és afectat per la interferència d'un biiiip insistent i continu. L'alarma que s'ha disparat prové del perímetre de seguretat de l'Hangar 18. El lleu somriure de l'alienígena hauria servit d'avís de l'atac imminent si algú l'hagués detectat.


    d.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.