divertimento?

Bones company,
doncs el cas de "divertimento" diria que és el mateix que "ex aequo" i "in itinere" del llatí, o "pen" i "email" de l'anglès, entre molts altres exemples. Tenim aquestes expressions en català? Oi tant:
ex aequo: per igual
in itinere: de camí, de viatge, durant el trajecte
pen: llapis de memòria
email: correu electrònic

Per què utilitzem les paraules en llatí, anglès, italià...? Per costum? Per semblar més cultes? Per mimetisme?

Vés a saber, però la llengua és així, un cúmul de dinamismes, costums i demagògies. Per què saps? Perdem el català, a cops fem campanya electoral que si bla, bla, bla, amb el castellà, però és que després som nosaltres mateixos els que anem canviant la llengua... perquè sempre tinc al cap la paraula pàrquing, que si bé està acceptada al diccionari i assimilada a l'ortografia catalana, no deixa de ser una evolució del "parking" anglès i que nosaltres ja teníem aparcament...

Perquè molta demagogia, i estic cansada de sentir que hem de parlar AMB català, com si portéssim el català de bracet o al seient de l'acompanyant (copilot? si us plau...) en comptes de parlar EN català, que és el correcte. Se'ns diu que el "lo" noooo, que és incorrecte, quan porta tota una vida a les terres de Ponent, encara ara en el català parlat. Per què? Com Barcelona, normatiu, Pompeu Fabra, sense col·loquialismes, però per altra banda...

Si en una conversa o en un text volem col·locar un "divertimento", doncs fantàstic, "bravo", "estupendu". Si volem nomenar uns premis i col·locar totes aquestes paraules llatines, perfecte.
Després, però, no diem que la culpa és de.... perquè la culpa, és negra... però repartida.

Sobretot, siguem coherents, catalans!

Apa, ja m'he quedat satisfeta demagògicament.
Un somriure,
Anaïs

Anaïs, m'ha agradat tornar a trobar-te, a tu amb el teu somriure! Tot millor? Un escrit que, a banda de deixar-te satisfeta, expressa unes grans veritats! Som nosaltres els qui salvem O fem malbé la llengua!
Amb total cordialitat