Llegint aquest poema m'he sentit molt a prop dels teus sentiments, i fent una mirada a la teva biografia, he pensat que potser tenim moltes coses en comú (fins i tot , el fet de viure al Vallès!). Et deixo el meu email adreça per si vols dir-me alguna cosa.

Yvonne ([email protected])

Toni,
Hola, Toni, t'he posat un 10, tot i sent una mica exagarat ja que un 10 és el màxim, però m'agradat tant els teus versos que hauria volgut escriure'ls jo. On podria trobar les teves poesies?

Yvonne

Hola Igor,
Cada vegada que llegeixo els teus relats em quedo fascinada amb la teva gran capacitat per descriure, no tan sols els moments de guerra sinò també les intimitats del Palau, de la vida de la nena Sara, etc., però estic, sobretot, impressionat amb les imatges que ens ofereixes de la llum, un punt poetic que fa que les crueses de la lluita queden contrastades i aixì el relat es torna menys dens, menys dur, més suportable.

Felicitats!

Yvonne

Benvingut Igor,

No soparem a casa avui. Estic enganxat a la teva novel·la. Ho trobo fantàstica. Espero la propera entrega.

Yvonne

Igor,
De nou estic estabornida, batzegada, sacsejada i violentment impressionada llegint el teu relat! Igor, és fantastic, tens una imaginació fòra de serie i una gran habilitat per descriure, posar-nos directament ja sigui en la habitació del ferit com en el camp de batalla.

I no triguis, please, a enviar-nos la continuació.

Yvonne

Igor,
De nou estic estabornida llegint el teu relat!

Hola "Camarassa",
Bellìssim he trobat el teu poema, simplement bellìssim, i molt tendre.
Yvonne

J.Lluís, torno a parlar amb tu. M'ha impressionat aquest escrit, m'agrada molt la teva manera de donar valor a les paraules. I, haig de dir una cosa, el teu relat em fa recordar un poema colpidor de Joan Alcover que diu: Jo sóc l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir...

Quin deleit llegir aquest relat, i quin ben trobat llenguatge. Em fas tornar la i·lusió d'escriure.
J. Lluís, sóc una anglesa molt arrellada a Catalunya i a la seva llengua i en llegir les teves últimes paraules, he pensat que això també hauriem d'aplicar al nostre país.
Gràcies per aquest relat

Caram!, quins revolts pel camí! Ara espero la tercera ¿entrega?, tot i que ja ho veig venir, o no?

Molt estimat Igor,

M'ha agradat molt el començament del teu relat. És el començament, oi? Hi haura una continuació, oi que sí? Sisplau, no ens deixaras esperant dia rere dia plorant, suplicant una mica més encara que només sigui un crostonet de la rica Vamurta. Igor, la continuació, que sigui com "la nit que no trigarà en arribar", i com diu el refrany, cada dia un raig.

Yvonne

pintes incertesa, dibuixes tristor però no sense matisar, redimir l'obra amb una pincelada d'esperança.

No deixis mai de contemplar "la lluna de novembre" com una finestra, un mirall", no deixis mai d'escriure poemes.

ès extraordinari, m'has portat a travès dels tolls hùmits de la memoria a platges d'hivern d'un temps plujós, ple d'enyorança. Enhorabona!