Cercador
No em miris
Un relat de: Palamidessi- Compartir:
NO EM MIRIS
Des de que em va tocar
la lluna de novembre
sóc tot fet d'aigua.
L'estómac de pedra rodona,
els cabells blancs desfilats,
el marbre creixent, creixent.
La música que lliscava
lluny de mi s'ha m'escola
lleu, dels oïdes fins el cor.
La sang davalla violenta,
respiro per les entranyes
pels peus, l'aire em penetra
m'obro i em rendeixo
com una finestra, com un mirall
es rendeix a la nit.
Comentaris
-
Mirant el mirall[Ofensiu]Unaquimera | 23-10-2007
Veig que tenim coses en comú... més d'una!
Ha estat un plaer trobar el teu poema i passejar entre els versos.
Estic encantada de rebre el teu comentari i haver-te descobert!
Si has llegit SENSE i t'ha agradat, crec que hauries de llegir A M B. Si et ve de gust, ja em diràs què t'ha semblat...
T'envio una abraçada per celebrar la coneixença,
Unaquimera -
No deixis mai[Ofensiu]yvonne | 22-10-2007 | Valoració: 7
No deixis mai de contemplar "la lluna de novembre" com una finestra, un mirall", no deixis mai d'escriure poemes.
-
Una poesia amb força[Ofensiu]copernic | 21-10-2007
Amb la força de les paraules, amb la força de les imatges i amb la bellesa formal i significativa de totes dues.
Un plaer conèixer-te i gràcies pel teu comentari. -
L'he trobat de casualitat...[Ofensiu]Seny i Rauxa | 21-10-2007 | Valoració: 9
...doncs acabava d'escriure un relat sobre la nit, i aquesta apareixia en el teu. M'ha agradat especialment l'últim paragraf, "rendir-se a la nit..." és bonic.
Petons