L'Antiga Vamurta 01

Un relat de: Igor Kutuzov

Des d'on jeia estirat li arribaven veus que es perdien i tornaven. Els seus ulls perceberen unes llums oscil·lants, les llums blanques del sol. S'estava molt quiet, el seu instint l'obligava a esperar, immòbil. Feia calor i suava. El dolor creixia, s'havia estès arreu fins dominar-lo, fins anular-li la voluntat. Tornà a perdre el coneixement. Quan es despertà poc després, li semblà que unes ombres creuaven els feixos de llum que queien al seu damunt. Provà d'obrir una mica els ulls. No estava sol, algú era a prop seu. Des de l'exterior arribaven les remors d'una ciutat. Una ciutat que respirava espantada. Començà a pensar a batzegades. "Els déus que tant m'han donat ara tot m'ho neguen". Gairebé no recordava res d'aquells últims dies, tan sols una confusa sensació de pèrdua. Percebé un moviment, unes paraules creuades. La febre tornava a galopar. Tremolava. Algú li aplicà un drap fred i mullat damunt el front. El món, al seu voltant, es fonia, aquelles veus esdevenien indesxifrables. Calia ordenar, calia saber on era. Els records eren imatges bategants, sense noms ni sentit, que arribaven colpejant-lo per marxar abans que les pogués engrapar. S'incorporà de cop xisclant. Buscava la seva mare. Tornà a caure en un son inquiet. L'encens cremant alleugeria el pes de les seves pròpies olors, la ferum d'un malalt mesclada amb les secrecions de la ferida. Es submergí en un bany d'emocions deformades que no el deixaven descansar en pau. Des de l'estança on reposava el món semblava un lloc sense temps.

Es desvetllà de nou, devia ser molt aviat. No sabia quan feia que l'havien deixat en aquell llit. Haver perdut el pas dels dies i nits li produïa una vaga sensació de vertigen. Sabia que la febre havia reculat perquè el seu cap s'aclaria i era capaç d'observar el seu entorn. El sostre de la cambra era tot pintat amb motius heroics, escenes de combats dels pares del seu poble. S'hi havien aplicat pocs colors. Hi dominava una textura color terra puntejada de blaus i vermells. Al centre de l'escena un grup d'homes grisos travessaven amb llargues llances els esvelts cossos dels murrians, agrupats en un extrem del mural, dibuixats amb idèntica expressió de terror, alineats com un ramat que espera el sacrifici. Alguns intentaven escapar i eren dibuixats corrent cap a un extrem del mural, allí on s'hi veia l'horitzó, on s'hi distingien les muntanyes de grans roques, desproporcionadament petites al mural. A la dreta era representada Vamurta, amb el seu gran anell murallat, d'on sortien fileres i més fileres de soldats sota els estendards negres i blancs del comtat. La seva mirada abandonà el sostre i es desplaçà fins la paret que hi tenia al davant. Hi trobà una prestatgeria de molta alçada feta d'ample fusta de roure, on arrenglerats s'hi guardava centenars de llibres de doctrina religiosa, ciència, art, les Lleis Dantorum, caça i d'altres treballs. Era a la seva habitació. Hi veia l'armari d'armes obert a la dreta de la balconada, per on entrava freda i neta la llum de la matinada. La cama. El dolor tornava a despertar-se, cremant-lo. Un dolor negre i silenciós que aconseguia esclafar-lo. Com? Retorçava els llençols amb els punys. Deixà anar un gemec. Què havia succeït? Els seus records, els seus dubtes trontollen. Què hi feia allí, estirat, ferit? Ah, sí... Ningú no havia vist arribar. Tancà les parpelles, fent un esforç per recordar. Es palpà la barba negre, després es tocà la cara, la seva pell grisa quartejada pels anys. Estirà els peus fins sentir com els ossos petaven. Els fets s'havien succeït amb gran violència, un darrere l'altre, sense que ningú els pogués aturar. Els homes grisos no estaven preparats, ningú coneixia els preparatius dels murrians. Recordava vagament haver-se despertat en algun punt prop de la capital, després d'una batalla. Era allí, estabornit. S'havia aixecat amb la mirada emboirada, sense entendre que hi tenia al davant, on era. Ombres, taques de llum esmorteïda. El cel, una gran franja blavosa apagant-se, s'estenia per sobre el turó que hi tenia al davant. Les cames amb prou feines el sostenien agenollat. Intentà estirà l'esquena, encarcarada com un tronc vell. Recordava com un mareig intens el mantenia en desequilibri, de genolls enmig d'algun lloc. Es sentia sense forces, aclaparat sota el pes de l'armadura, ofegat per una set terrible. No sentia la llengua ni els llavis. Sabia que necessitava aigua per desfer aquella massa de sorra seca que era la seva boca. Li arribà un brogit llunyà, semblant al repicar de les ones contra els rocalls, i tot seguit llargs laments que arribaven diluïts per la distància. Més a prop cruixia el bategar de moltes ales. Sentia un malestar intens, el seu cos tremolava. Perdut, havia provat d'alçar-se però el cap li va rodolar. Confós, va clavar les mans a terra, que van aterrar sobre alguna cosa freda i lliscant. Recolzant encara un braç es mirà el palmell de la mà. Era ple de sang. Encara podia percebre com s'havia espantat, com el cor li havia fet un salt. Havia obert molt els ulls, mirant al seu voltant. Aleshores un fàstic l'havia dominat. Era rodejat de cossos sense vida. Homes i dones morts, coberts de fang sec i terra, molt bruts, alguns encara engrapant la fusta d'una llança, la ma lligada sobre el pom d'una espasa. Aquí i allí hi veia escuts partits, parracs de roba tacada, cossos abatuts, més sang. Allí on mirés la terra era aixecada, oberta. L'últim record dels combats. Desenes de voltors picaven i remenaven i saltaven d'un costat a un altre mentre el sol baixava anunciant una nit que no trigaria en arribar.

Comentaris

  • El Blog[Ofensiu]
    Igor Kutuzov | 23-05-2009

    Hola Cleopatra,

    Espero que t'hagui agradat el blog i la web. Els dibuixos també són meus, encara que no sigui dibuixant.... Vaig pensar que seria bo traslladar la novel.la en imatges, penso que el futur va per aquí.

    Ara m'acostaré als teus relats.

  • Comentari 01[Ofensiu]
    nuriagau | 19-03-2009 | Valoració: 10

    Un relat escrit amb una prosa exquisida, realment has sabut transmetre l'angoixa que està vivint el protagonista.

    Demostres una gran riquesa lèxica i el domini de la prosa. Has utilitzat oracions ben curtes, amb un bon ús dels signes de puntuació.

    Felicitats per aquest inici de novel·la!

    Núria

  • ......[Ofensiu]
    ESTEL | 04-02-2009 | Valoració: 10

    Tenia pendent passar per aquí, però quan vaig veure tants capítols no em vaig atrevir. D´avui ja no volia passar. Moltes gràcies pels teus comentaris, sempre és agradable que et llegeixin i et deixin una senyal. Gràcies.
    El teu relat sembla verídic,....? la veritat he gaudit amb la lectura penso seguir per lo menys amb el segon, trobo que té molt de mèrit fer una història tant llarga, de fet deu ser un llibre no?
    Enhorabona!!!


  • Bonic[Ofensiu]
    Sariona | 15-11-2008 | Valoració: 9

    Primer de tot, gràcies pel comentari.
    En segon lloc, trobo que és un relat molt ben fet i molt bonic.

  • Sempre m'impressiona...[Ofensiu]
    Queca | 12-11-2008

    ... la capacitat de ferir del ser humà (ara no sé si és un bon terme...).

    Primer, gràcies pel teu comentari, sempre m'entusiasma descobrir nous talents, i la veritat és que el teu és especialment admirable.
    No crec que hi hagi molta gent que pugui compartir el teu coratge, i això és un orgull.

    Seguiré les altres "Vamurta" de ben aprop.

    Una forta abraçada, i mil i un somriures per a tu, i els teus néts.

  • La duresa de la guerra[Ofensiu]
    RFS1984 | 06-11-2008 | Valoració: 10

    deu ser increïble. Per sort som molts els qui no l'hem viscuda (ni ganes!).

    Molt bon relat Igor. Ens dones una panoràmica del després de la batalla.

    Ets rús d'origen de veres? Si és així deixa'm donar-te l'enhorabona pel teu nivell de català. Magnífic!

  • Impactant...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 05-11-2008 | Valoració: 10

    aquesta mostra de literatura de la bona. Realment magnific, tant l'estructura del relat com la riquesa del llenguatge. Si la perfecció existis, diria que el teu estil s'hi acosta molt.
    Un verdader plaer llegir-te, i espero ens permetis seguir gaudint de la continuació, si n'hi ha, o del que vulguis escriure.
    Una abraçada

  • Som-hi![Ofensiu]
    Xolnir de Groc | 04-11-2008

    Que vingui la segona part, ja que aixó promet.
    Hi veig un cert aire Star Trek, no sé perquè. Em fa la impressió que vindrà el capità Kirk, o el Picard, a castigar als rumians per haver atacat una col·lonia germana de la confederació.
    Una narració molt ben dirigida, el principi ideal per un llibre, una novela. Si pots mantenir el nivell, tens una bona peça al teler.

    Que no defalleixi!

    Xolnir

  • potser m'he adonat massa prompte ..[Ofensiu]
    lady_belen | 04-11-2008

    hola! gràcies per haver llegit el meu relat... tu escrius molt bé eh? estic desitjant tornar a llegir paraules teves! doncs jo crec que m'he adonat de les coses massa prompte però be...crec que millor així, perquè d'aquesta manera se que no he de fiar-me de ningú ni ser tan bona amb tot el món.. un petó!

  • Hola Igor[Ofensiu]
    Doctor Jeep | 04-11-2008

    Celebro que t'agradi La Passio Moldava. La tercera part ja la tinc a punt de treure del forn. Per cert, les Germanetes de la Caritat si te a veure amb el mu nick, un bon grup de musica. Salutacions.

  • Impressionant entrada a RC. [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 04-11-2008 | Valoració: 10

    Espero que aquesta sigui una primera entrega de Vamurta.
    Relat ben estructurat amb una redacció acurada planera i de fàcil lectura.
    Gracies per el teu comentari encoratjador que a més m'ha encaminat al teu espai. Benvingut a RC i espero que ens continuem llegint i comentant.
    Rep la meva encaixada de benvinguda

    J. Lluís Cusidó

  • cada dia un raig...[Ofensiu]
    yvonne | 03-11-2008 | Valoració: 9

    Molt estimat Igor,

    M'ha agradat molt el començament del teu relat. És el començament, oi? Hi haura una continuació, oi que sí? Sisplau, no ens deixaras esperant dia rere dia plorant, suplicant una mica més encara que només sigui un crostonet de la rica Vamurta. Igor, la continuació, que sigui com "la nit que no trigarà en arribar", i com diu el refrany, cada dia un raig.

    Yvonne

  • Un text molt ric[Ofensiu]
    lluisba | 02-11-2008 | Valoració: 10

    Em sorprèn el ritme lent i cadenciós, les descripcions. És una literatura que m'agrada. Una fantasia mesurada però amb referents. Espero que ens segueixis enviant fragments, i per si de cas anirem visitant el teu web.

    Però has d'explicar un secret: com s'ho ha fet una persona nascuda a Vlñadivostok per escriure un català com aquest?

  • Arrencada plena de força[Ofensiu]
    franz appa | 02-11-2008

    ...tot i que lenta, morosa, amb aquest despertar a cavall entre la realitat, els somnis i els records.
    La descripció final del camp de batalla promet una continuació molt interessant.
    També m'he passat pel molt ben dissenyat web. Enhorabona, crec que és molt atractiu.
    Salutacions i endavant!
    franz
    PS- només recomanaria una mica de repàs ortogràfic de la redacció final

  • no tinc [Ofensiu]
    ANEROL | 02-11-2008 | Valoració: 10

    cap comentari. És molt real; suposo que n'hi haurà una continuació

  • HOLA COMPANY RELATAIRE![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 02-11-2008 | Valoració: 10

    Ja veig que a tu de la guerra no te'm d'explicar res, ho has viscut en propia carn. Jo en el meu relat explico l'anecdota d'un cosí de la meva mare, ell ens ho explicava quan la meva germana i jo erem petites i de veritat, que a mí em treia la son. Tinc dos contes publicats en aquestes pàgines que es diuen: TOT I AIXÍ ES NADAL, I UNA GUERRA PER NADAL. Si et bé de gust de pasar per les seves pàgines, veuràs una manera diferent de passar el Nadal a la Catalunya rural del 1936. Es el record que tenen els meus pares d'aquell any, cadascú d'ells per separat, llogicament, però molt semblant si ho analitzes. He tingut molt de gust en llegir-te i espero que vaigis publicant per poder-ho seguir fent. Rep una forta encaixada.

  • Aigües remogudes[Ofensiu]
    Unaquimera | 02-11-2008 | Valoració: 10

    Tens tota la raó: no crec que canviï la meva vida, però ha remogut les aigües dels meus somnis... fins i tot, podria dir que d'algun malson.

    M'ha alegrat descobrir-te gràcies al comentari que em vas fer, així com saber que som veïns.

    Benvingut a aquest web, univers de paraules i somnis.

    T'ofereixo una abraçada per celebrar-ho,
    Unaquimera

  • Estic descolocat[Ofensiu]
    Palamidessi | 01-11-2008 | Valoració: 9

    Òstia... M'he quedat sorprès. De què va això? De moment pint bé.

Valoració mitja: 9.77

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Igor Kutuzov

Igor Kutuzov

19 Relats

72 Comentaris

21592 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tinc dos blogs, un de poesia en català: "POEMES AL PATI". (http://poesia4patis.blogspot.com/)

i un altre en castellà "ANTIGUA VAMURTA" (http://epicavamurta.blogspot.com/), on hi ha contes, relats, cine, poesia, etc.

Per contactar:
igorvamurta@gmail.com