Aquell qui bressolo

Un relat de: camarassa

Aquell qui bressolo
és l'home menguant
malaltís, amb la por als ulls
tremola de febre i amaga el plor.

Jo corro pel passadís
però totes les cambres estan ocupades
per velles amb algun consell que donar:
Ja no soporto la bondat de les velles!

Consolo amb la calor del meu pit
l'home en sanglots, que va desapareixent.
Les dones riuen i em diuen que no hi ha per tant;
necessito un llit per acotxar
el meu home menguant
petit i trencadís com una promesa.

Quan trobo el seu llit
el fico a dins, recobert per la flassada
li dic que no pensi en res
que no es tormenti: jo li
dono el meu cos.

La carn de la cara ja no li griseja
i la claror dels seus ulls
em fa una mica menys trist.

Comentaris

  • bellìssim[Ofensiu]
    yvonne | 07-11-2008 | Valoració: 9

    Hola "Camarassa",
    Bellìssim he trobat el teu poema, simplement bellìssim, i molt tendre.
    Yvonne

l´Autor

Foto de perfil de camarassa

camarassa

60 Relats

62 Comentaris

53183 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Camarassa és una vila de la Noguera, i per ella hi passa el Segre. M'agraden els capvespres a Camarassa, pels carrers empedrats o bé en la petita platgeta que hi ha abaix, vora el riu. També t'hi pots banyar, o bé fer un picnic a la riba.