L'avet llampat

em van operar una mà i ho estic passant una mica malament però, avui, veure el teu nom, altra vegada a RC, ha fet que oblidés el dolor i m'ha omplert d'alegria.
Dels teus relats i poemes no sabria dir quin m'agrada més, però aquest " Avet llampat" és ,tal vegada ,un dels meus preferits.
Desitjo, de tot cor,que et recuperis totalment i ben aviat. Cuida't molt!
Una abraçada, Josep LLuis.
Nonna

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

magnífica i dramàtica descripció. Poques paraules més em surten capaces de descriure-ho!

M´agrada mot el llenguatge que utilitces. Es culte, i alhora senzill.

J.Lluís, torno a parlar amb tu. M'ha impressionat aquest escrit, m'agrada molt la teva manera de donar valor a les paraules. I, haig de dir una cosa, el teu relat em fa recordar un poema colpidor de Joan Alcover que diu: Jo sóc l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir...

que pots anar llegint un cop i un altre, i li vas veient sentit a les paraules.
Fins i tot, diria jo, que estàs arlant de tu mateix i la teva relació amb tots els altres companys...
però qui ho sap! la ficció té aquestes coses, són ficció amb toc de realitat que no volem sempre descobrir, i les muses venen d'on menys et penses.

Una abraçada company

Ferran d'Armengol

Un relat que si pot endevinar més d'una lectura, escrit amb una gran sensibilitat i riquesa de mots. Aconsegueixes fer reviure la imatge del moment com si ho veies a traves dels teus ulls. Es ben cert que els arbres, igual que la nosaltres per molt que patim i ens sentim colpejats, acaba sortint l'esperança que ens fa reviure i sortir branquillons que alimenten el futur.
Una forta abraçada

...per la teva visita, per les teves paraules, però sobretot per aquest relat tan ric, un tresor que segueix les petjades d'una gran reflexió. I aquesta és la veritat que faig meva (almenys ho intento): guarir les ferides, mirar al voltant, valorar i ressorgir amb empenta.
Trobo l'avet llampat un tresor pel relat en sí, ric de llenguatge, acolorit, tendre, preciós en la forma. Però també valuós en el fons, en la seva ànima que esperona a renéixer, que calibra i reconeix el valor del que mai podran arrabassar-li.

Una meravella, un plaer llegir-te, com sempre.

Una abraçada.

Has aconseguit una bona lírica amb la imatge de l'avet. Aquest símbol de l'època nadalenca, germanor, melangia, dies en família...

Bon relat

la lectura d'aquest líric curt relat, ple de sensacions, en el que m'ha estat necesària la relectura per assabori i copsar completament, ja què cada paraula, cada frase és preciosa i imprescindible. Una gran abraçada, amb tot el meu cor, content en aquests moments

Un relat meravellós que esdevé una metàfora clara de com cal afrontar les adversitats de la vida. És clar que el relat pot constituir una descripció (d'alt voltatge literari, dit sigui de pas) d'un avet concret, pero rere de la postal plasmada en paraules hi ha una metàfora bellíssima.

I pel que fa a la qualitat literària, em remeto a la suculenta tria del vocabulari que has emprat, que converteix el relat en una vertadera joia!

Salut, company, i gràcies a tu per tots els teus comentaris! Celebro tornar-te a veure per aquí.

Una abraçada ben forta,

V

Quina alegria, amic J.Lluís, retrobar-te per aquí, llegint i comentant, però sobre tot escrivint i publicant, en resum: compartint i acompanyant, com fins ara!

En efecte, tal com vas predir, el teu relat m'agrada, m'agrada molt.
No només pel que representa. com acabo de dir-te, que ja és prou per a mi.
No tan sols pel joc de metàfores, que és bo i el trobo ben portat.
No només pel lèxic, que és un goig de llegir i rellegir.
A més de tot això, per l'amor a la natura que demostra, i que ja et coneixia per textos anteriors: recordo Marina, Tramuntana, Natura perduda, Rosa, Nocturn, Metamorfosi i d'altres... I per aquest motiu em permeto l'atreviment d'oferir-te un de meu que penso que pots gaudir: es tracta de BATECS i espero que, si et decideixes a donar-hi una ullada, sigui del teu agrat.

T'envio una abraçada llampant de retrobament,
Unaquimera

continuarem gaudint de la teva maravellosa prosa i poesia encisadora.
Estas on et pertoca, al costat de la nostra unaquimera i amb tots els honors que t'has guanyat a pols.
Com a víctima dels trolls sé el que es peteix i
com molts que els suportem,seguim al peu del canó. Mai ens guanyaran!

Una forta encaixada de JOANPG.

que diu molt de l'avet i de tu. Ho sento, he estat forces dies desconnectada i no havia llegit el teu relat anterior, o sigui que la meva branca, tot i voluntariosa, t'arriba tard. M'alegro de la teva decissió i de poder seguir llegint poemes tant bells com aquest.
Una abraçada

l' Avet llampat , ja no es morirà mai,
superat el tràngol , reneix potent,
fins gratar la panxa del núvols.

I serà tutor dels seus veins,
com un pastor amb el ramat;
ara nomès el temps el matarà
molts anys enllà, a l' horitzó.

Avet

cap llamp no el mata, el pot esberlar però guareix segons la qualitat de la saba.

Joanalvol
Si et ve de gust et recomano el meu relat "La Diada"

tornar a veure-t per aquí! L'avet més fort, més potent no ha desaparegut!
Un paral-lelisme preciós, Josep Lluis
Gràcies per tornar.
Una forta abraçada.
Nonna_Carme

m'ha fet oblidat la merescuda valoració. Perdó, company.

és la que ens acabes de donar a tots els relataires (avets amics) que vam veure com el gran avet, el més fort de tots (tu), s'enfonsava, es cremava i anava a desaparèixer per culpa d'uns llamps malignes(els trolls).
Un esplèndid relat, carregat de simbolisme, d'uns mots impecables, que embadaleixen el lector.
Avui, per a mi, he rebut una gran notícia: no ens deixes, segueixes amb tots nosaltres a RC.
És la millor decisió que has pogut prendre i, per aquest motiu, t'envio mil petons i tot el meu agraïment per tornar-nos a oferir la immensa alegria de tornar-te a llegir.
Seguiré atenta les teves passes, J.Lluís.
Mercè

... malgrat em fagi dir llampec. Escrius amb molt de coneixement i amb un vocabulari extens i tècnic. Has de ser de muntanya, no ho dubto.

La teva descripció de l'avet, dels rius, ocells i arbres, del temps és senzillament extraordinària. Amb poques paraules dius el que has de dir.

Espero no causar la destrucció total... però tots hauriem de saber que crear i destruir és un cicle, com el de l'aigua. Crear i destruir forma part de la vida i de la mort. Tot ésser viu, es crea i es destrueix.

Clar que amb la capacitat destructiva del llamp, poca cosa queda a fer. Mentre els llamps caiguin al bosc o en arbres podem estar tranquils. Si cauen a les cases de pobles i ciutats, són destructius de veritat.

Sento com si parléssis de mi, indirectament. Vaig triar aquest pseudònim per moltes raons, en una altra ocasió t'ho comentaré.

Salutacions del llampec!

Gràcies per tornar a escriure, ja ens pensavem que ho anaves a deixar. M'agraden molt les comparacions i aquesta és molt original i penetrant en la ment i el cor, quan tens sentiment.

Representa que tu ets l'avet que vivies en harmònia, però un dia un trolls et van posar comentaris molt desagraïts i que espero que no es repeteixin, els trolls eren el llamp.

Tu vas caure ferits pels comentaris fora de lloc d'aquests, però tothom et vam fer costat i et vam donar la mà per portar-te un altr cop a la vida d'artista que tens. I deixant les restes del tronc, sent el teu cor, va néixer un altre cop l'esperit d'escriure.

Perdó, ja no dic més, que m'enrolllo molt.

Gràcies, és un honor i un gran orgull, seguir-te llegint.

ullsblaus1

Gràcies per deixar-nos ben clar que continuaràs escrivint.
Endavant, sempre endavant!
-Joan-