Em sembla un bon conte, més per la seva en certa manera melodia que pel seu contingut, dit amb un ferm respecte moral.

M'agrada com fa pensar en el pas del temps i de les estacions, sempre etern malgrat que els homes no sempre ho vegem i ho notem de seguida.

Bé, ens veurem per Relats, o almenys això espero, Perla de Vellut, salut bon home!!!

Potser algun dia llegiré aquest relat.

M'has obert la curiositat sincerament. Potser hauria de buscar aquest relat entre els teus escrits. M'has obert l'apetit. Felicitats. Et poso un 10.

Ens veurem per aquí, Ció Moreno Casal!!

Un relat simpàtic però una mica confós, trobo jo. És simpàtic el que toqui un tema clàssic (la pubilla a la que voldrien casar per la força) i la sortida de fer un sopar molt ben muntat és bastant original. Fins i tot, la idea que el sopar dissuadeix als pares del nuvi és original, sí senyor.

Em recorda al conte "Entre tots ho farem tot".

Bé, ens veurem per Relats, llpages, salut i molta sort!!!

Hola, llpages.

A diferència d'altres relats teus, aquest no l'he entès gaire.

M'ha semblat que fas una mena de crítica al relat bíblic d'Adam i Eva... però no ho he entès massa bé. Sembla que estiguin fent una mena de teatre o similar...

Et recomano respectuosament que tornis a escriure el relat, si no és molt demanar.

Salut i ens vuerem per Relats!!!

Excel·lent poema sense rima (la rima no és pas indispensable). M'agrada aquest relat; sincerament ho dic.

Un poema que fa pensar en les parelles felices i respectuoses mentre encara duren i encara es fan contestes, durant un període de temps indefinit, i potser prolongat... I lo trist que es sent un dels de la parella quan l'altre es mor i casa seva es queda buida... En fi, diuen que fins lo més bo és etern, sigui just o no...

Em fa pensar en lo trist que em sentia quan faltava poc perquè se'm morís (ja està mort, que estigui en el cel per a sempre la seva ànima si els gats tenen ànima digui el que digui la Biblia), jo deia a una amiga meva i de ma mare: "AIxò no és just!!". Però, just o no, vaig sentir autèntica pena davant la mort del meu pobrissó gat negre a clapes Blacky. Sempre sento pena quan se'm mor un gat estimat de la meva família, però la del Blacky va ser fins i tot més dolorosa que la dels altres, per majoria simple de "much" dolor.

És part de la vida.

Bé, Noia Targanina, ens veurem per Relats o almenys això espero. Petons a la galta, Unicorn Blanc et saluda!!!

Si és que l'he entès bé, és el relat d'una noia que acaba de transformar-se en una assassina i ara deixa passar el temps pensant en què la "pillaran".

És un relat original i divertit, crec jo... almenys, m'ha relaxat una mica.

Ens veurem per Relats, Carme. Salut!!

És un relat preciós, que fa pensar encara més que també els pobres de diners (però no d'esperit) també tenen dret, voluntat i predisposició a l'amor.

Ser músic de carrer suposo que deu ser dur, però l'esperit és fort si superes la debilitat de la carn.

Jo a vegades veig pobres pels carrers i els hi donaria alguna moneda si no fos que estic traumatitzat per la meva falta d'ofici laboral.

En fi, la vida continua.

Ens veurem, gent.

Tens raó: els temps antics eren molt cruels per a la dona, tant que no volem ni mirar-nos-ho. Més val no pensar-hi. Aquest home, però, ajuda a la dona almenys fins a cert punt d'aquell abusador, i em fa pensar que en el fons no és tant dolent. Al final es troben ambdós casats, però ella infeliç. ¿Continuarà el relat?

Ens veurem per Relats, salut a tothom.

Una invitació a deixar de banda les reflexions i a actuar de manera simple, si he entès bé el relat.

A vegades està bé pensar així, i ho dic jo com a filòsof, que també sóc i seré semrpe una persona.

Ens veurem per Relats. Salut!!

M'ha agradat molt la teva poesia, Vicenç.

És agradable sentir aquestes boniques paraules sobre la dolçor de l'amor i la tendresa. No tot el món avui en dia creu en aquest tipus d'amor. M'agrada aquest sentiment.

Per tot això, et convido a llegir l'Osset de Peluix, crec que t'agradaria.

Ens veurem per Relats, suposo.

Salut!!

¡¡Ah, l'ànsia amorosa de voler tornar a tenir el que vares tenir!!

Aquest poema és bastant entretingut i amable, i està ben representat en certa manera visualment. M'agrada. Espero que facis (no sé si ja has fet) més poemes per aquest estil.

Salutacions, angela nin!!

Benvolgut sacdegemecs,

El teu text em sembla agradable i fàcil de llegir. En alguns punts em perdo una mica, però si ho he entès bé, es tracta d'una reflexió sobre la maquinària (la producció en cadena) en que apareix un misteriós personatge dolent. Crec que hauries de polir una mica el text, malgrat que, insisteixo, està bastant bé tal i com està, tot i que diuen que tot pot millorar.

Ens veurem, bon relataire!!

Mil gràcies, Perla de Vellut.

És simpàtic aquest relat. I està molt ben fet.

Retrata bastant bé, tot i que una mica exageradament, la nostra desagradable situació de confinament gairebé total.

És excel.lent i original, i el seu toc de realisme li queda com anell al dit.

Res, potser hauria de llegir-te més.

Salutacions!!

Hola Èric.

M'ha agradat el teu relat, de com la dona inesperadament per a ella perd un per dir-ho així mestre i acaba desconsolada. Malgrat tot, la història té un final relativament feliç. Pobre home, descansi en pau.

Tens, almenys en aquest relat, un estil tendre i maco de fer les coses, que no sé si és comú o no tant en tu, vaja. Ben aconseguit.

Ens veurem per relats.

Una abraçada!!