Si és que l'he entès bé, és el relat d'una noia que acaba de transformar-se en una assassina i ara deixa passar el temps pensant en què la "pillaran".

És un relat original i divertit, crec jo... almenys, m'ha relaxat una mica.

Ens veurem per Relats, Carme. Salut!!

És un relat preciós, que fa pensar encara més que també els pobres de diners (però no d'esperit) també tenen dret, voluntat i predisposició a l'amor.

Ser músic de carrer suposo que deu ser dur, però l'esperit és fort si superes la debilitat de la carn.

Jo a vegades veig pobres pels carrers i els hi donaria alguna moneda si no fos que estic traumatitzat per la meva falta d'ofici laboral.

En fi, la vida continua.

Ens veurem, gent.

Tens raó: els temps antics eren molt cruels per a la dona, tant que no volem ni mirar-nos-ho. Més val no pensar-hi. Aquest home, però, ajuda a la dona almenys fins a cert punt d'aquell abusador, i em fa pensar que en el fons no és tant dolent. Al final es troben ambdós casats, però ella infeliç. ¿Continuarà el relat?

Ens veurem per Relats, salut a tothom.

Una invitació a deixar de banda les reflexions i a actuar de manera simple, si he entès bé el relat.

A vegades està bé pensar així, i ho dic jo com a filòsof, que també sóc i seré semrpe una persona.

Ens veurem per Relats. Salut!!

M'ha agradat molt la teva poesia, Vicenç.

És agradable sentir aquestes boniques paraules sobre la dolçor de l'amor i la tendresa. No tot el món avui en dia creu en aquest tipus d'amor. M'agrada aquest sentiment.

Per tot això, et convido a llegir l'Osset de Peluix, crec que t'agradaria.

Ens veurem per Relats, suposo.

Salut!!

¡¡Ah, l'ànsia amorosa de voler tornar a tenir el que vares tenir!!

Aquest poema és bastant entretingut i amable, i està ben representat en certa manera visualment. M'agrada. Espero que facis (no sé si ja has fet) més poemes per aquest estil.

Salutacions, angela nin!!

Benvolgut sacdegemecs,

El teu text em sembla agradable i fàcil de llegir. En alguns punts em perdo una mica, però si ho he entès bé, es tracta d'una reflexió sobre la maquinària (la producció en cadena) en que apareix un misteriós personatge dolent. Crec que hauries de polir una mica el text, malgrat que, insisteixo, està bastant bé tal i com està, tot i que diuen que tot pot millorar.

Ens veurem, bon relataire!!

Mil gràcies, Perla de Vellut.

És simpàtic aquest relat. I està molt ben fet.

Retrata bastant bé, tot i que una mica exageradament, la nostra desagradable situació de confinament gairebé total.

És excel.lent i original, i el seu toc de realisme li queda com anell al dit.

Res, potser hauria de llegir-te més.

Salutacions!!

Hola Èric.

M'ha agradat el teu relat, de com la dona inesperadament per a ella perd un per dir-ho així mestre i acaba desconsolada. Malgrat tot, la història té un final relativament feliç. Pobre home, descansi en pau.

Tens, almenys en aquest relat, un estil tendre i maco de fer les coses, que no sé si és comú o no tant en tu, vaja. Ben aconseguit.

Ens veurem per relats.

Una abraçada!!

M'agrada aquest relat. Des del principi es veu una aura de misteri, i al final, per sorpresa, l'home i la dona es transformen en gaviotes. Que sorprenent!! M'ha agradat. Salut, Olga, ens veurem per aquí espero!!

Una pedra, un element d'allò més simple, vivint aventures i peripècies... Que original que és aquest relat. Felicitats. I procura fer-ne algun de semblant.

Ens veurem per Relats, espero!!

Dintre de certes imperfeccions, la teva poesia està molt bé. Crec que descrius bé l'amor durader, que, acabada ja la passo, es troba que amb petites coses, i ben de gust, es conforma. La fidelitat i estància llarga d'una bona companya pot valer més que fer l'amor amb la dona més sexy del món. O almenys és la meva interpretació de la teva obra. Insisteixo, les teves opinions sobre l'amor són més que acceptables.

Ens veurem per Relats, espero!!

M'ha agradat. Crec que saps descriure bé els petons i l'ànsia que provoquen. I la felicitat entre dos amants que saben ser feliços, almenys durant un temps.

Em fa la impressió que a tu t'han besat... a mi no, sic...

Bé, xicot, t'animo a seguir endavant amb els teus escrits. No et deixis desanimar per la pressió del temps. A per totes.

I, és clar, ets benvingut a Lletra Perenne.

Salut company!!

No he entès molt del poema, però em sembla molt aconseguida la seva part romàntica en tot cas, sí, m'ho sembla molt sincerament. Una màgia molt flúida.

Una onada bonica recorre paisatges i éssers i crea una màgia forta d'un bonic relat.

Perdó per no haver entès prou el relat (no tinc molt per costum llegir el mateix relat dues vegades, perdó), però insisteixo en que pocs cops he vist tanta màgia en el mateix relat; de bromes, ninguna.

Ens veurem, Perla de Vellut... ¡¡Mereixes aquest nom, de debò, almenys a fe meva!!