D'ON VENS

Una invitació a deixar de banda les reflexions i a actuar de manera simple, si he entès bé el relat.

A vegades està bé pensar així, i ho dic jo com a filòsof, que també sóc i seré semrpe una persona.

Ens veurem per Relats. Salut!!

Quan comento un relat ho faig com si composés un haiku, a partir de la primera impressió que em causa. I aquest m’ha fet pensar el la màquina de l’amor de la pel·lícula de Woody Allen, Sleeper.

Quina delícia quan trobes l'amor així, respectant els temps, els espais, les diferències... M'ha agradat molt llegir-ho, les frases curtes aporten contundència embolcallada de mel. Un plaer tot plegat. Una abraçada :)

Una bona decisió, donar llibertat a l'altre. Vet ací on rau l'autèntic amor, el que camina en paral.lel, creixent junts i cadascú am la seva pròpia manera de veure, sentir i enfocar la vida. Perquè és amb aquesta forma de procedir quan l'amor es complementa i s'enriqueix un de l'altre. Un relat que fa venir ganes de caure enamorat...Enhorabona. Nil.

Si et conteste que "d'on vens", és que vas cercant la complexa màquina de l'amor. Una bella i excel-lent prosa poètica, on narres el teu camí.
Un plaer de lectura.
Salutacions.