Quatre dones

Un relat de: Carme Alcoverro
-I-

Un destí que no arriba consumeix els dies entre parets encrostonades.
El fum del desengany s’eleva en espiral des del rictus amarg d’un somriure.

Damunt la taula, restes de cadàvers en blanc i negre es cobreixen de cendra i es perden en la memòria, que ha deixat de recordar-los.

Quan es va tòrcer el camí que prometia llençols blancs i un pati amb geranis?

En el seu lloc, un parany, una escala que serpenteja entre xeringues i mitges trencades.

Amb les ungles color de sang i els ulls vestits de nit, la carn i els ossos es cusen amb fils que altres mouen quan comença la funció.

-II-

Lluny d’aquelles escales, una mare recorda els cabells que un dia se li enredaven als dits. Cor captiu de la distància, imagina un viatge de retorn d’aquella que és sang de la seva sang.

Però escampa els núvols grisos amb un pensament de llum, i la imagina entre llençols blancs i amb un pati amb geranis.

I s’espolsa la faldilla, s’acomoda el cabell i surt, com cada dia, a cercar hores que li omplin els dies. Dies que omplin els mesos. Mesos que omplin els anys.

En fa dos que va posar el comptador a zero.

-III-

Els dits recorren veloços el llençol de tecles blanques. A la pantalla, el cursor es deleix per explicar la història.

Crònica negra d’una ciutat negra que engoleix els somnis dels que gosen somiar.
“Una dona apareix morta al canal amb signes de violència”

Titular i cos de lletra desgranen el trist final d’una jove sense papers, víctima d’un malànima que la prostituïa.

Ella ho sap tot.
Ho ha investigat.
I ho explica als lectors.

Excepte que el somni d’aquell cos, ara nafrat, eren llençols blancs i un pati amb geranis.

-IV-

Surt el sol. Els seus rajos s’escolen com poden entre les cortines mig tancades i li besen la cara.

Els llençols blancs cruixen quan s’estira, mandrosa. Posa els peus a terra i sent fred. Mira per la finestra i veu el seu pati ple de geranis.

L’ordinador fa pampallugues quan s’asseu per esmorzar i obre la secció de les notícies.

«En quin món vivim? Pobra noia…

«Quin temps farà demà?»

Comentaris

  • Impressionant [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-10-2021 | Valoració: 10


    Amb quatre relats diferents, fas un que al remat hi ha entremig un assassinat. Això he entès. M'ho he llegit tres vegades i el trobo un tan surrealista!
    Gràcies per compartir tal relat, que és molt fantasiós.
    Salutacions.

  • una història[Ofensiu]
    Prou bé | 28-09-2021 | Valoració: 10

    Quatre dones entrellaçades en una història colpidora per com n'és de real i gairebé quotidiana. Molt ben narrades les seqüències amb molta coherència de fets i moments. Vivències personals dels mateixos fets. No dues, sinó quatre cares per la mateixa moneda. Drama descrit sense dramatisme, amb les paraules justes i ben trobades. Un 10 amb total cordialitat! Ah! I m'ha agradat molt!

  • No l'he entès, però crec que és un bon article.[Ofensiu]
    unicorn_gris | 27-09-2021 | Valoració: 9

    Si és que l'he entès bé, és el relat d'una noia que acaba de transformar-se en una assassina i ara deixa passar el temps pensant en què la "pillaran".

    És un relat original i divertit, crec jo... almenys, m'ha relaxat una mica.

    Ens veurem per Relats, Carme. Salut!!

  • Hola, Carme[Ofensiu]

    Sempre que puguis, comenta en el relat de qui t'ha comentat, per agrair la seva visita. És un costum fundacional de la pàgina que ens agradaria que es mantingués.

    Gràcies per la teva comprensió.


    ARC

  • Gràcies![Ofensiu]
    Carme Alcoverro | 25-09-2021

    Moltes gràcies pel teu comentari. Espero que t'hagi agradat!

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Carme Alcoverro

7 Relats

37 Comentaris

1136 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93