Coronavirus i caos

Un relat de: Marseille
Coronavirus i caos

Dia rúfol per acabar-ho d' adobar. Confinat a casa i amb els drets individuals vulnerats, malmesos.
Surto la meva gossa a les sis del matí, no fos cas que no em trobés algú. Torno a casa i m' espera un dia de fer l' apartament, no veure cap cara i escoltar música, mirar una pel•li o llegir un llibre. La meva vida social es redueix a les xarxes socials, on tothom està igual, si més no, empatitzem els uns amb els altres.
Creix la psicosi quan un cop a la setmana, vaig al súper amb la màscara facial, que tant me mareja.Els guants em són incòmodes i veig una cua de gent molt ansiosa, desconfiada, separada de la munyió, ningú no coneix ni reconeix ningú. Compro, pago amb targeta i em costa operar amb els guants, fico la compra dins les bosses i marxo nerviós, neuròtic per si algú no respecta els dos metres d' espai.
Arribo a casa i encenc la tele. Veig militars fent de caps de govern, com en una dictadura que, per sort, no vaig viure.
Vull cerrar amb gent, abraçar amistats i els pocs familiars que tinc.
Cal canviar aquest món. No pot ser que tenir sigui millor que ser.Resteu a casa, fem un món millor.

Comentaris

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: