Cercador
Opulència
Un relat de: llpages- Compartir:
Aquesta súplica arribà al cor d’ella. Era la nineta dels seus ulls, per la seva simpatia i generositat que compartia amb tothom, i potser també perquè era fill únic (i el que els havia costat de tenir-lo!). Haver de conviure diàriament amb una jove de cor agre envoltada de desconeguts com ella mateixa, el seu marit encarcarat, germans concos i mossos i serventes, suposaria un infern a la terra que calia estalviar-se a tota costa. La tradició d’emparaular unes núpcies a les cases de pagès pesava com una llosa, però sense que aquesta t’aixafés.
-Tranquil, ho tinc tot pensat. No serem nosaltres qui trencarem el pacte, ho faran ells, ja veuràs – i li acaronà la cara mentre el besava al front.
Els mossos van rebre l’ordre el mateix dia: calia omplir el femer a vessar. Que en cap cas se n’escampés ni una sola engruna pels camps. A llevant de l’era, havia d’agafar proporcions gegantines, que qui arribés de visita el veiés ben enfilat cap el cel. Es dirigiren a les masies de la contrada amb carretes i sacs disposats a endur-se’n cap a casa tota la porqueria que generaven els veïns. I no valia badar: la visita de la núvia estava anunciada per a la setmana vinent.
Les ordres s’acompliren en el temps just i aquella muntanya de deixalles orgàniques feia goig de veure (si mai podria dir-se així), competint en grandària amb la masia.
-Veig que el bestiar el teniu més productiu que mai – exclamà el pare de la núvia quan baixava de la carreta i oferia la mà a la seva filla. La seva mirada no es desvià ni un mil·límetre del formós femer, calculant quants caps serien capaços de generar aquells residus desproporcionats.
Un berenar abundant servit amb vaixella francesa, la beguda més que triada, les serventes uniformades fins al darrer detall i unes menges exquisides tretes de receptes originals i mai vistes per aquells verals van fer la resta. L’amo de Can Coltell envià una missiva als tres dies de la trobada adduint incompatibilitats de caràcter reservat per tirar endavant amb el casori.
-Com ho ha fet, mare? – exclamà, sorprès, l’hereu.
La mare somrigué amb un deix de misteri que donava a entendre que no calia que insistís en esbrinar-ho. El femer a vessar era un indici claríssim d’un ramat nombrós, uns camps ben adobats i una família benestant. Això impressionà els pares de la núvia, fins al punt que la negociació de la dot i l’escreix quedava notablement afeblida psicològicament per la banda d’ella, que a veure si perdrien bous i esquelles en el tracte. D’aquí a la renúncia, un pas. La merda del femer havia lluït com l’or més valuós, prova d’una opulència difícil d’igualar, quines coses...
Comentaris
-
Nova targeta de visita:[Ofensiu]Juan Palomo | 07-02-2026
Com havia anunciat Joan Colom, a partir d'ara seguiré publicant relats com a Juan Palomo.
Les raons per les quals ho faré, malgrat que el canvi no ha funcionat com jo esperava, les explico a la intervenció del Fòrum "Joan Colom us avisa que, a partir d'ara, serà Juan Palomo" (07/02/2026). -
Femada[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 25-01-2026
Aquest relat destaca per la seva ironia i umor, utilitzant imatges exagerades que fan riure i alhora subratllen les contradiccions de les tradicions i les convencions socials. Hi jugues molt bé amb els detalls, com el femer gegantí i la reacció dels personatges, per crear situacions còmiques però clares. És un text visual, àgil i divertit, fàcil de seguir i que mostra molt bé la personalitat dels protagonistes. Disculpa el retard, pero d'ençà fa uns mesos estic corregint tots els poemes... I és per això que no hi entro gaire a RC.
. -
mira per on...[Ofensiu]Atlantis | 24-01-2026
un grapat de merda...desfà el casori!!! Enginyós i ben escrit. Et vaig seguint.
-
La riquesa dels fems[Ofensiu]Percival Ashford | 22-01-2026
M’ha atrapat. No l’he pogut deixar de llegir perquè tenia ganes de saber com acabava, i això no passa sempre.
Destaca per un humor intel·ligent i ben dosificat, amb un gir final astut que converteix un femer en símbol d'opulència i arma psicològica subtil. La veu narrativa és fluida, viva i molt arrelada al llenguatge i al món rural català tradicional, amb un lèxic ric i expressions genuïnes que donen autenticitat. L'estructura és eficaç i rodona: el plantejament ràpid, crescendo, còmic amb el femer gegantí i una resolució irònica que tanca perfectament el cercle.
Finalment, la ironía fina sobre les convencions dels casaments de pagès i el valor aparent de la riquesa (merda = or) està molt ben aconseguida, amb un toc de crítica social lleugera però punyent. -
La vida a pagès[Ofensiu]Montseblanc | 22-01-2026
Enginyós relat que m'ha recordat anècdotes que explicaven els meus avis de la vida a pagès. A mesura que avançava la lectura em preguntava quin seria el motiu del trencament, ja ho veia que la pudor no podia ser, els hereus i les pubilles estaven prou acostumats a les pudors del bestiar i dels fems. Imaginació i realitat barrejades, un molt bon relat.
-
Un relat clàssic.[Ofensiu]Joan Colom | 21-01-2026
Has abandonat, espero que temporalment, la teva vena satírica, y t'ha sortit una rondalla popular clàssica, digna de figurar en una antologia.
Ignoro si a la pagesia actual encara són vigents aquestes figures del Dret Civil Català. Ho he consultat i sembla que la dot va deixar de ser obligatòria en 1984, i suposo que la quantia de la dot voluntària deu dependre de la tradició local i de la conjuntura econòmica, però en última instáncia de les negociacions entre les famílies implicades en el casori. I aquí és on hi intervé l'astúcia de les parts, astúcia salvadora quan està en joc la felicitat conjugal.
Moltes vegades m'he preguntat si, estadísticament, aquests matrimonis pactats funcionen o no millor que els matrimonis per amor. -
La mare ..[Ofensiu]Magda Garcia | 19-01-2026 | Valoració: 10
..com a solució a una "merdeta" de vida conjugal en perspectiva. M'ha agradat molt que el fill demani ajuda a la mare, sabent que ella li trauria de sobre aquesta responsabilitat indesitjada de casar-se amb una dona sosa i insulsa. Es desprèn que la mare no està massa d'acord amb els matrimonis "arranjats" i demostra ser més moderna i resolutiva que el marit que segurament no en sap de la missa la meitat d'aquesta complicitat mare/fill. M'ha agradat molt que els fems siguin la solució per treure's de sobre una familia política aparentment mediocre. Enhorabona per aquest relat! Cordialment, Magda
-
L'escreix[Ofensiu]SrGarcia | 19-01-2026
Veig que coneixes bé la vida dels pagesos d'abans. Això dels matrimonis entre hereus i pubilles sempre havia estat un tema delicat, més guiat per interessos que per altra cosa.
M'ha sorprès molt l'estratègia de la mare, en anar llegint pensava que la cosa aniria per la mala olor, però ja veig que és més subtil la cosa.
Una bona mostra d'astúcia rural, un bon coneixement de la mentalitat dels rics i alhora garrepes. Una mare viva com una fura.
Molt ben descrit l'ambient, ben retratats els personatges de la mare i el fill, també mostres un bon domini de les paraules i la terminologia dels propietaris de masos, coneixes tant el seu llenguatge com la seva mentalitat.
Un relat divertit, no de riure, més aviat de somriure per la intel·ligència d'aquesta dona.
l´Autor
251 Relats
1217 Comentaris
340089 Lectures
Valoració de l'autor: 9.84