Cercador


Llista categories

una mirada al passat

Un relat de: Noia Targarina
Una mirada al passat,
en recordar tot el passat,
tot lo viscut juntament amb l’ Òscar,
un dies plens de joia,
il.lusió,
i alegria,
un records de la meva trista infantesa,
junt amb els que m’ envolten,
una mirada al futur ple de moltes il.lusions,
i moltes desil.lusions,
una vida ple de moltes coses,
continuem caminant cap al futur,
un futur que ens portarà de tot,
anem caminant,
i seguin vivint,
la vida s’ ha de seguir,
encara que alguns els agradaria chafar-me el futur,
els agradaria contrar-lar-me la meva vida,
sóc independent,
sóc capaç de anar vivint,
sóc una persona molt responsable,
sóc justa,
i veig la vida passar davant meu,
que en depararà el futur?
No ho sé però intentaré ser feliç,
visquen a la meva manera o a la dels altres,
si et deixes influenciar no vas mai bé!
vivim la vida a la nostra manera,
amb les nostres condicions de vida,
siguem feliços ,
si anem com nosaltres volem que anem,
anirem bé!

Així es la vida de senzilla!

Comentaris

Afegir comentari
  • Una feliç vida en parella... almenys per ara[Ofensiu]
    unicorn_gris | 27-01-2026 | Valoració: 10

    Excel·lent poema sense rima (la rima no és pas indispensable). M'agrada aquest relat; sincerament ho dic.

    Un poema que fa pensar en les parelles felices i respectuoses mentre encara duren i encara es fan contestes, durant un període de temps indefinit, i potser prolongat... I lo trist que es sent un dels de la parella quan l'altre es mor i casa seva es queda buida... En fi, diuen que fins lo més bo és etern, sigui just o no...

    Em fa pensar en lo trist que em sentia quan faltava poc perquè se'm morís (ja està mort, que estigui en el cel per a sempre la seva ànima si els gats tenen ànima digui el que digui la Biblia), jo deia a una amiga meva i de ma mare: "AIxò no és just!!". Però, just o no, vaig sentir autèntica pena davant la mort del meu pobrissó gat negre a clapes Blacky. Sempre sento pena quan se'm mor un gat estimat de la meva família, però la del Blacky va ser fins i tot més dolorosa que la dels altres, per majoria simple de "much" dolor.

    És part de la vida.

    Bé, Noia Targanina, ens veurem per Relats o almenys això espero. Petons a la galta, Unicorn Blanc et saluda!!!

l´Autor

Noia Targarina

904 Relats

879 Comentaris

271552 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >