Músic de carrer

Un relat de: Carme Alcoverro
El sol no ha sortit encara i ell ja punteja les cordes. Notes tendres que conforten el seu despertar. Les monedes descansen sobre la taula.

Amb recança, abandona la corba de la seva cintura i es posa la màscara de la quotidianitat.

Comença la ficció.

Les hores s'escolen lentes, entre la remor implacable de la llum fluorescent.

I ell es deleix pel capvespre, per sortir corrents, per anar-la a buscar. Per portar-la pels carrers, i fer-la cantar.

El seu racó de sempre l'espera.

En coneix l'olor i la llum, i s'hi acomoda. Les notes es desgranen, una darrere l'altra, en melodies que perfumen l'aire... I ell tanca els ulls per assaborir aquell instant, sense cap més pretensió que fondre's en ell.

I s'imagina un món on els seus dits l'acaronen sempre que vol, on la indiferència no fa mal, on l'escenari no és el carrer...

I torna a casa, ben abraçat a ella, per submergir-se en els somnis i despertar quan el sol no ha sortit encara.

Comentaris

  • Gaudir de la música[Ofensiu]
    Magda Garcia | 18-10-2021 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el que traspúa de la vida del músic de carrer, que s'estima el seu instrument, que s'ho passen be junts i que són l'un per l'altre. Felicitats pel relat i gràcies per llegir-me i comentar el meu relat. Cordialment.

  • A flor de pell[Ofensiu]
    llpages | 13-10-2021 | Valoració: 10

    Ja sigui a través dels seus dits, o dels seus ulls, o de les seves ganes immenses de retrobar-se amb el seu instrument de corda, el relat traspua sensibilitat per tots els porus del... paper. Et sents dins del personatge i, a mi, m'ha provocat certa enveja pel seu amor a la música. Un text rodó, enhorabona!

  • El músic cec: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 02-10-2021 | Valoració: 10

    En el teu poema, que sona com si fora una música, llegeix que és un músic cec, en la seva inquietud de tocar simfonies perquè li escoltin. Els seus somnis són veure el sol.
    Tendre per si sols. M'ha agradat molt.
    Salutacions.

  • El meu germà és music de carrer[Ofensiu]
    Endevina'm | 27-09-2021

    Potser, si vius per Barcelona, l'has vist en una cantonada darrera de la catedral, a la del carrer del Bisbe i de la Pietat.

    Ell s'estima molt la seva guitarra, els seus nets, la seva exmuller, i ens fa cantar amb ell a les festes familiars, tocant la guitarra, cantant.

    Un relat que he sentit molt proper, i molt ben escrit.

    Benvinguda a relats!

    Ferran

  • Benvinguda a relats[Ofensiu]
    Atlantis | 27-09-2021

    És una història d’amor a la guitarra? Ben bucòlic, ben escrit.

  • Música arreu[Ofensiu]
    Prou bé | 27-09-2021

    En poques paraules fas entrar en el pensament més íntims i en les sensacions d'algú que estima molt!
    Amb total cordialitat

  • M'agrada!![Ofensiu]
    unicorn_gris | 27-09-2021 | Valoració: 10

    És un relat preciós, que fa pensar encara més que també els pobres de diners (però no d'esperit) també tenen dret, voluntat i predisposició a l'amor.

    Ser músic de carrer suposo que deu ser dur, però l'esperit és fort si superes la debilitat de la carn.

    Jo a vegades veig pobres pels carrers i els hi donaria alguna moneda si no fos que estic traumatitzat per la meva falta d'ofici laboral.

    En fi, la vida continua.

    Ens veurem, gent.

  • sensacions[Ofensiu]
    Homo insciens | 26-09-2021

    bonica descrpició de sensacions...

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Carme Alcoverro

7 Relats

37 Comentaris

1139 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93