Contes del Raval: El sol de la Mercè

Hola Èric.

M'ha agradat el teu relat, de com la dona inesperadament per a ella perd un per dir-ho així mestre i acaba desconsolada. Malgrat tot, la història té un final relativament feliç. Pobre home, descansi en pau.

Tens, almenys en aquest relat, un estil tendre i maco de fer les coses, que no sé si és comú o no tant en tu, vaja. Ben aconseguit.

Ens veurem per relats.

Una abraçada!!

He de reconèixer que he llegit alguns dels teus contes del Raval i aquest del sol de la Mercè, és el que més m'agrada perque te un contingut tendre que em corpren. I com una petita novel.la negra, el del comissari Ribot també té el seu encant.

Et convido a que et passegis per la meva pàgina i comentis algún dels meus. tinco curiositat per conèise la teva opinió. Moltes gràcies i t'envio una salutació cordial
Romy Ros.-

Gràcies Eric, pel teu amable comentari: Romanticisme, en el meu poema, en el qual em dius que és romanticisme pur i per a recitar-lo davant la posta del sol.
Saluts
PERLA DE VELLUT

Tot va esdevenint-se en el relat com a una posta de sol, amb una bona dedicatòria que ressalten en les pàgines inicials de la novel.la. Molt entretingut i amb bona cessió.
M'ha agradat molt, Eric.
Salutacions

Moltísimes gràcies Nil, de tot cor!
I tant que tinc correu es aquest.
ericsantacoloma@hotmail.com

No dubtis en escriurem, tots ajuda es ben rebuda.

Els teus relats tostemps s'ha ambienten en el Raval, en aqueixa Barcelona de reminiscències vuitcentistes que tan enyoro, i no pas perquè l'hagi conegut, sinó perquè la sento quan em passejo per llurs carrers estrets, humits i pudents... M'encanta com hi fas encabir els teus personatges, com es mouen per la zona, hi percebo la brisa del port, el sol, i els núvols. Però sobretot em delecto amb l'entramat de la història que expliques, amb situacions que acaben sacsejant el lector pel seu inesperat final. Llàstima que no tinguis un correu on et pugui suggerir algun canvi de paraula, que faria el relat més precís i punyent. Però això no obstant, on hi ha talent i ha talent! Salut, Nil.

Moltísimes gràcies de tot cor!! Tant aquests comentaris com els altres, es un honor ser llegit per gent tan maravellosa.

Una forta abraçada

Eric

Collons, quin final. Aquí sí que t'has lluït. Es podia esperar qualsevol cosa, però no això.
Molt bé, com sempre; i jo diria que cada vegada millor.

Molt el teu relat! Com en una novel.la de ficció en pocs minuts expliques una bna història. Un final de sorpresa que posa la guinda al relat. Gràcies per compartir!
T'envio una cordial salutació.- Romy Ros-