M'arrugo

Un relat de: trumfa

Fa una setmana me'n vaig adonar. Tinc una arruga. La putada no ha estat veure la primera arruga. Fet i fotut podriem haver establert una bona relació, francament a mi no em van els mals rotllos. El que m'ha guanyat ha estat veure tota la camarilla que li feien companyia. Amb les presses de cada matí, m'afaito sense ni mirar el mirall, com una rutina més de cada dia. Xarbotes el pot de gel d'afaitar, te'l passes per la cara i tot seguit cop de rascle de no sé quantes fulles. Em penso que en té 5 i una al darrera, es com un cotxe, 5 marxes endavant i una endarrere. De fet aquesta maquineta me la van regalar al Circuit de Montmeló, crec recordar que era en el gran Premi de Motos. Hi havia un xiringuito de propaganda i unes mosses que devien anar a preu fet i que no paraven d'endossar maquinetes a tot bitxo candidat a fer-les servir. Segur que no es la tribuna escaient però permeteu-me que us avisi, estimats col·legues de gènere, que el tal invent funciona molt bé quan proves el prototip, però quan has de comprar recanvis la cosa canvia. No sé si és una cosa psicològica (els 5 euros que valen els recanvis) o que, però m'he tornat a passar a les màquines que feia servir fins ara. Les que es llancen.
Tenen les seves avantatges. En trobes a tot arreu i de diferents marques, algunes de ben estranyes per cert. Quan te'n emprenyes la llances i n'agafes una altre de la bossa. I sempre en tens, per que cada vegada que vaig a un super i en veig una marca desconeguda tinc el rampell de comprar-ne.
Però ja estic divagant, ai pobre cervell meu volàtil, si fossis capaç de concentrar-te en un sol tema m'hauries fet ric, i en canvi mira'm, ben arrugat.
Doncs el que us deia, que t'afaites, et dutxes, i vinga som-hi, "hoy gran baile" un nou dia de diversió que comença. La veritat és que mai no em mirava al mirall, de fet no em calia ni m'interessava. Per uuna banda no cal recordar-te cada matí que ets lleig, sempre penso que alguna altra virtut deuré tenir....o no? Tampoc em cal saber quan m'haig de pelar la closca, els refotuts quatre cabells que s'encaparren en no caure, ja tinc un servei gratuit que m'avisa amb molta delicadessa de quan vaig pelut: potser que anem a pelar, no et sembla?
Però ara porto una setmana que no paro d'enmirallar-me. I és que vaig descobrint noves arrugues cada dia. De moment ho tinc fàcil per que totes estan concentrades al voltant dels ulls, deu ser que els he fet servir massa, pobres.... Les més grans surten del final del ull, no sé ben bé a on volen anar a parar. Potser el seu destí es ajuntar-se amb la seva parella donant la volta al cap. Si es així que no s'amarguin, que un no és de Mataró però ningú no ho diria.
També en tinc unes quantes de finetes que es passegen per aquelles ulleres cròniques que fa temps que m'acompanyen. Una altre cosa curiosa lo de les ulleres, quan fas el cràpula, amb dos dies es recuperen i ara que t'has fet gran i dorms gairebé set hores diàries no et volen abandonar. Em fa l'efecte que les ulleres que un té de jove, només són les ulleres que tindrà de gran que s'estan entrenant. I es clar, a més entrenament millors resultats.
De tota manera, ja des d'ahir que em començo a estimar un xic les meves arrugues, me les he fet com més meves, fixeu-vos que tot avui no m'he posat les ulleres de sol, per poder-les lluir.
No veig l'hora de trobar-me amb algun company de joventut, més que res per poder comparar. Ara ja no seria el cas de mirar qui pixa més lluny, que tots si fa no fa pixem a prop, ara podem mirar qui té la mirada més interessant.
Què cony, vaig a muntar un sopar...a veure a qui convidarem...primer els que són més grans per si de cas (cedirem el protagonisme a algú altre). Encara em veig muntant un nou grup flickraire. Li podem posar: "Ensenya'm la teva arruga" o parodiant el meu estimat racons de Catalunya, el podem anomenar "arrugues de Catalunya".
Em fa l'efecte que m'haureu de recomanar un psiquiatra especialitzat en temes senils. Fa una estona que he vist un grup de russes, (ei, que on estic totes ho són, que ni és de nit ni estic en una carreterra) i en lloc de fixar-me en les botes que duen, o en lo espritmatxades que són, m'he fixat en llurs arrugues. També en tenen, el que passa és que cal fixar-s'hi molt de la quantitat de masilla que me'n gasten. Algunes fin i tot deuen fer servir Aqua - Plast, alló dels pintors de tapar esquerdes.
Serà greu això que em passa? Algú s'hi ha trobat abans abans? Coneixeu algun club d'arrugats?

Comentaris

  • Divertit...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 27-10-2008 | Valoració: 10

    i entranyable aquest monòleg fruit de pensaments que diivaguen. Tots en tenim, no? i descobertes com les que assenyales en el teu relat són prou frequents quan anem enfilant allò que en diuen la "maduresa". Però mira, després de la sorpresa inicial, acabes considerant que t'aniran fent companyia d'aqui endavant, i si s'escau n'hi hauran d'altres que els hi faran companyia, i com que hi seran tant si ens agraden com si no, potser millor donar-lis la benvinguda des del primer dia.
    M'agrada el sentit de l'humor i l'intimisme que mantens durant tot el relat. Molt encertat, de debò.
    Una abraçada

  • hola, [Ofensiu]
    ANEROL | 13-12-2007 | Valoració: 10

    simpàtic monòleg, alhora intimista i alhora extrovertit.

  • Arrugues i salut[Ofensiu]
    Unaquimera | 30-11-2007 | Valoració: 10

    Benvingut sigui el teu nou relat, que com de costum m'ha fet somriure... i riure amb cleca i tot! ( recordes el significat de "cleca per aquí on visc, oi? ).
    Trobava a faltar el teu sentit de l'humor, particular i contagiós, i avui em feien falta uns minutets de relax, així és que m'he passat per aquí i... premi!

    A veure, anem per feina: benvingut al club!
    Veig que no ets massa expert en el tema i que no coneixes les regles, així que et faré cinc cèntims: el club dels arrugats-de-cara fa temps que existeix... pràcticament des què l'àngel expulsà a la parelleta de marres del paradís. Però no t'amarguis: tenir arrugues és signe de salut física i mental. M'explico...
    Física: perquè vol dir que mous els músculs facials; si no ho fessis mai, no tindries tantes, però seria preocupant pensar que no parles, ni somrius, ni...
    Mental: perquè a pesar de saber-te-les, no has anat a la Corporació Dermoestètica o un lloc semblant a reparar-te-les.
    Porta-les, doncs, amic meu amb orgull i tracta-les amb afecte, ja que t'identifiquen com un ésser humà aprofitable!

    Trobo molt encertat el to del relat, entre la confidència i el monòleg interior... de fet, jo també l'he utilitzat en algun text, com AI!, on per cert, també divagava de tant en tant: em consola veure que hi ha més persones amb un "pobre cervell meu volàtil" amb dificultats per concentrar-se i m'alegra la coincidència que em permet sentir-te proper.

    Encantada de la visita i la lectura, t'envio una abraçada d'aquelles que arruguen a qui la rep,
    Unaquimera

Valoració mitja: 10