Quin pet de Sol

No vegis com crema avui el Sol.
Si hagués de fer un exercici de mesura de la potència solar d'avui ho faria en unitats antigues. Fa una colla d'anys, molts anys per la vida d'un home però una pixarada per un Sol es va establir una mesura que tothom entenia. Evidentment es tractava del PET.
Els més vells ho recorden perfectament. Sorties al carrer i senties: faba, quin PET de Sol que fa avui. Cap a finals de la decada dels 70, del segle vint, siguem precissos, es va establir que podiem mesurar en unitats de PET i meitats de PET.
Així per exemple teniem un dia ombrìvol que seria: sembla que avui tindrem mig PET de Sol.
O també hi havia aquells dies que tothom regalimava suor esquena avall. Aquell era un clar exemple de: bufa, avui tenim un Pet i mig de Sol.
I finalment aquells dies com avui en aquest racó de món que sembla que les sargantanes s'hagin de fondre i que podriem calificar de: m'en vaig volant a fotre'm una Moritz geladeta que avui fot dos PETS de Sól i ens hem d'arrecerar.
Avui s'ha perdut el constum de mesurar la potència solar. No sé per què, potser per que avui dia a tothom li porta fluixa si fa Sol o no. Es l'avantatge de tenir el micro clima controlat. Que tens fred, toca-li la tecla al cronotermostat, Sam. Que tens calor, pitja el botonet del comandament del aire condicionat.
Molt cómode, realment.
I a més genial per enfortir l'esperit i el cos. O si no qué m'en dieu dels canvis sobtats de temperatura? Els exemples més exagerats els he viscut a contrades llunyanes. Vas a Republica Dominicana, digue'm República a seques, que al carrer hi fot una calor tal que et notes els pebrotets com escalivats, ja m'enteneu...I arribes al bar a on has quedat amb aquella colla de pardularis "un bar con aire" i la sotragada que t'endus es brutal. Una davallada de +35 a +15 en qüestió d'un obrir i tancar de porta. Quina brutalitat...I jo que em pensava que lo del bar amb "aire" volia dir amb aire colonial o qualsevol altre cosa menys aire polar.
I a l'altre extrem recordo un lloc al Québec, un poblet a una hora de Montreal. Venies del carrer tot preparat amb roba interior d'alpinista, camisa, forro polar, anorak fet de no sé qué..., en fi, la repera anti-fred de ca'n Podium- Base. I et trobes amb un espectacle increïble quan arribes a creuar la doble porta que separa un món de l'altre. Tot de moces en bikini i senyors en calça curta fent el daikiri a tocar de la piscina interior (amb apartaments amb terraceta inclosa per als Gates de turno). I tu pobre mortal et comences a desfer de capes i mes capes. I quan arribes al barri dels pobres, l'hotel clàssic ordenat en diferents pisos, et veus a tu mateix en el mirall del ascensor exterior completament suat i carregat de roba a les mans.
Tanmateix sembla que vagis al emprovador d'una botiga de roba.
I també podem expressar un dia molt calurós com feia un meu amic que deia: avui tenim un bi-pet solar.