El milor dia de la seva vida...

Casa de la nuvia.
La Laia, la nuvia, ja fa estona que es prepara. La seva mare la increpa. Au va, qualsevol diria que no saps caminar amb talons. Vinga noia que el teu pare ja fa estona que està encorbatat. I ja saps quin humor gasta quan ha d'anar de vint-i-un botó.
Casa del nuvi.
En bernat, el nuvi, ja gairebé està a punt. S'ha empolainat tant que fa una fila que ni ell es reconeix. I jo que anava per punkarra pensa mentre s'engomina el cabell que ahir li va repassar el perruquer.
Finalment tothom surt de casa seva i enfila el camí fins a la plaça de la vila.
Una vegada aparcat el cotxe, la nuvia i el pare que la acompanya fiten a veure si en Bernat ja ha arribat. I tant que ha arribat, tal i com mana la tradició ja fa estona que els espera. Fins i tot s'ha entretingut xerrant amb un seu amic.
Hola, qué tal? Tot a punt? Les frases de rigor i quatre salutacions amables a la gent que es troben en el seu camí.
En Bernat es comença a mirar fixament l'edifici que li haurà de canviar la vida. Qui m'ho havia de dir? Va pensant mentres sent clavats al clatell tot d'ulls que el fiten estanyats.
Travessen la porta que els hi ha de canviar la vida i es troben al Sr. Dalmau que els espera amb la seva acostumada rialleta, mig burleta mig comprensiva.
Salutacions de rigor: Com està Sr. Dalmau? Bé, gràcies a Déu. I els meus estimats nuvis i avalador qué tal? Preparats per enllestir la hipoteca?
Mentre forçava un somriure mecànic en Bernat rumia tot convençut: segur que aquest no serà el millor dia de la meva vida.