Foto de perfil de Tirabuixons...

Tirabuixons...

Barcelona,

3 Relats, 13 Comentaris
5809 Lectures
Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
Feia calor i era Mercat del Ram, cap a quarts de dues del migdia vaig decidir sortir d'allà on mai hagués volgut que em treguessin. Ara d'això, aquest març, ja en farà 28 anys. Vigatana de naixement i Barcelonina d'adopció, he viscut diverses situacions que m'han portat a tornar a la comarca. En breu tornaré a ser Osonenca. Reparteixo el meu temps a la oficina, i buscant alternatives a la vida diaria...

Últims relats de Tirabuixons...

  • Irrealitat nocturna

    Tirabuixons... - 17-02-2005 - 1517 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    És una petita història, sense massa trascendència on es pot llegir com la vida no s'ha de llençar, que hem d'extreure tot el suc de cada moment de forma positiva i natural. No us sentiu molestos, però la vida és això mateix... vida. Un camí que a tots ens portarà a la mort, però que ja vindrà sola, no cal buscar-la. més

  • Records fugissers

    Tirabuixons... - 17-02-2005 - 2133 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Es mira… es mira, però no ho troba. Aquell vell mirall de cantons desgastats la comença a trair. Busca tot allò que ja fa temps ha oblidat però els ulls plorosos impedeixen veure amb claredat. Era una dona bella, d'aquelles que durant la postguerra aparentaven benestar absolut, però és clar la seva situació era la de viure en un món on no hi havia problemes. Tenia les cames llargues, amb formes fantasioses per tots aquells que les miressin; els vestits ajudaven a crear formes perfectes i esveltes. Sempre orgullosa del seu talant, passejava pels carrers del poble com es feia en aquells temps, agafada de la mà d'algun familiar que tenien la funció de fer respectar. La seva vida havia sigut un cúmul de felicitat i ella creia que això duraria sempre. més

  • Onze anys d'espera... Tampoc és tant!

    Tirabuixons... - 15-02-2005 - 2159 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    ... més

Últims comentaris de l'autor

  • Tirabuixons... | 16-11-2006

    Feia molt de temps que no llegia res del relats, i fixa't que veig que hi ha algú a qui enyoro i que resulta que escriu un poeam a totes les dones que han passat per la seva vida... Jo no vaig passar bén bé en el sentit físic de la paraula però segurament, igual que jo, en algun moment et deuen haver vingut a la ment uns ulls verds osonencs. Has millorat amb el temps. Tant de bo siguis realment feliç, encara que només en tingui un bocí estaré contenta.
    Una abraçada forta.
    M.

  • Tirabuixons... | 23-09-2005

    Tant de bo aquestes flames que romanen enceses, segueixin així fins l'últim bri de vida que et quedi. En definitiva, aquestes petites flames que dia dia ens donen una mica de vida són el sentit de tot.
    Hi ha vegades que quatre simples línies renoven aires, encara que siguin d'una simple flama encesa, o que si més no, un dia van estar-ho.
    Sovint ens trobem fogueres inapagades, i que d'una forma forçada ens veiem obligats a apagar-les, queden pocs afortunats que encara puguin parlar de flames que donen caliu.

  • Tirabuixons... | 18-04-2005

    no news dark blue???

  • Tirabuixons... | 13-04-2005

    Les paraules són fàcils d'entendre, i molt més quan es parla de sentiments tan bén expressats.
    M'ha agradat molt, et seguiré llegint segur.

  • Tirabuixons... | 11-04-2005

    m'agrada molt... el trobo molt molt maco. Poques vegades escrius coses simples, gens empolainades i decorades amb expressions difícils.
    Aquesta vegada és curt, simple i lleuger, però el trobo maquíssim.

  • Tirabuixons... | 24-03-2005

    Mai es pot dir mai! Segurament algú que intenta donar lliçons de la vida quotidiana amb les seves paraules, hauria de saber que és massa arriscat dir MAI.

  • Tirabuixons... | 22-03-2005 | Valoració: 10

    M'agrada el relat, tot i descriure moments dolorosos, al final hi trobo pau. Hauria d'haver sigut més llarg perquè és un escrit que enganxa, que et sents a dins i que inclús visualitzes a l'ésser apallissat posant-li cara i ulls al meu gust.

    M'ha agradat molt de veritat, tarareja tens un gran talent, no ho deixis perquè realment val molt la pena llegir-te.

    UNA GRAN ABRAÇADA!

  • Tirabuixons... | 17-03-2005

    Llegint tot aquest munt d'observacions i sensacions que mostra l'autor, fa pensar en que potser si, sovint, ens emmascarem els nostres propis sentiments per fer tot allò que sigui políticament correcte, ens deixem portar per tot allò que està establert.
    Però una cosa no se'ns pot oblidar, i és que tots som responsables dels nostres actes, que tot allò que portem a terme és perquè ho triem nosaltres i les nostres circumstàncies que per altre banda, sovint no ens n'adonem.
    Hi ha un munt de vegades que pensem que els demés són, com ell diu: "aquells fills de la gran puta que ens volen trepitjar la vida", però perquè no pensem que podem estar equivocats? Que potser la nostra visió, la nostra manera de veure la vida, ens impedeix que aquests individus imbècils per naturalesa, ens siguin totalment indiferents, invisibles i que ni tant sols i parem compte de que hi són?
    Tot és molt relatiu i certament, en aquest món hi trobem de tot, bones i males persones; però està en nosaltres mateixos el saber aprendre de les bones i de les dolentes, el saber que la nostra vida és simplement nostra encara que hi hagi un desgraciat que ens vulgui enfonsar l'esmorzar, saber que un somriure a ningú li canviarà la vida, però potser aporta un instant de felicitat i amb això ja n'hem de tenir prou.

    M'agrada seguir-te llegint... Tot i que "mai més" sigui dolorós...

  • Tirabuixons... | 02-03-2005 | Valoració: 10

    Dins d'aquestes paraules, entenc un dolor i una rabia que potser, tot i formar part d'un fet enfortidor, han sigut moments cruels i dolorosos.
    Tens una manera d'expressar els sentiments que fa, que qui ho llegeix, s'hi senti totalment implicat i malauradament identificat.
    La genialitat, de tots els teus relats, fan que et doni la raó en les teves paraules. El dolor i el desengany del què parles, no han fet de tu una persona inserbible, tot el contrari. Només per donar el plaer a la resta, de poder-te llegir, entenc que res del què hagis pogut patir o simplement expressar, han servit per frenar un camí que ni molt menys és curt, però si tinc la certesa que el destí és favulós.
    Si vius tant bé com escrius, si aprofites tot el què hi tens dins d'aquest cervell privilegiat, crec que res ni ningú serà capaç de frenar la teva majestuositat.
    Felicitats per saber transmetre tant bé, enhorabona per tenir una sensibilitat tant i tant a flor de pell.

  • Tirabuixons... | 02-03-2005 | Valoració: 10

    No sé perquè però em sonen certes frases... algunes expressions. Potser aquest llibre de benedetti ha sigut el detonant que algú com jo es pogués sentir identificada en aquestes paraules, i molt em temo que no m'equivoco.
    Envolcalles les frases amb un romanticisme que sembla formar part d'un somni que mai ha arribat a ser realitat i repeteixo que tinc la certesa que no m'equivoco.
    Els llavis als quals et refereixes, els posaria a una dona de melena llarga i arrissada, a una dona de caràcter fort que en un moment potser va dubtar...

  • Tirabuixons... | 16-02-2005

    Tot i que el relat és realment llarg, es nota que la persona en qüestió té moltes coses a dir, coses que potser per la resta no tenen massa sentit, però la seva foscor és certa.
    Una foscor, que intenta eixuplugar sota un paraigües momentani que el portarà al carrer muntaner, però un cop allà tornarà a viure la seva foscor. M'ha agradat, un estil ple de colors que espero que de mica en mica em vagi ensenyant, que no només siguin paraules fantasioses i que algun dia vegi realment aquest color resplandent que sempre he intuït que tenia.
    Està molt bé, et seguiré llegint.
    Com ell diu, no és puntuable un relat com aquest, els sentiments no es puntuen; si que s'investiguen, es tantegen, es valoren... però no es puntuen. Tots sabem que sovint tindrien un suspès, això són paraules sortides d'una ànima fosca, per tant no puc posar-hi un número.

  • Tirabuixons... | 15-02-2005 | Valoració: 9

    Dedueixo per l'estil de les paraules i per la forma d'expressar que aquest escrit, només pot haver estat redactat per algú amb molt per dir; algú que ha trobat en les seves paraules una mica d'espai lliure dins d'un món confús.

    La persona robada??? em pregunto quina és la persona que li han robat? O potser ella mateixa ha robat un personatge en algun lloc on ara s'hi troba lligada? Sigui com sigui és un escrit digne de ser llegit i valorat.