Tristor

Fa mal descobrir que l'àngel que haviem conegut era realment diable disfressat. Sembla increible que en el món puguin existir tants encants amb tanta maldat per dins.

Però és així. I com a rucs ens llencem de cap, entregant allò més pur que la nostra persona guarda dins (el cor, l'ànima, el sentiment, la vida...) i mai més ho tornem a recuperar.

I la foscor esdevé mestressa de la vida, unida a la impotència i la ràbia de saber-se enganyat i. I el que és pitjor, el desengany queda dins. I marca possibles relacions posteriors.

Però vas trobar la llum, oi que sí? La vas trobar i en vas gaudir. Perquè, siguem realistes, no tots els àngels són diables.

Ara només espero que la recuperis i ben aviat ens encisis amb nous versos, d'aquells que només tu saps fer.

Una abraçada.

Salz.

un capità trist, surcant mars amb pena... però potserfaré una excepcio i et deixaré ser el primer marí trist. Que puc dir-te senyor poeta??

Les paraules són fàcils d'entendre, i molt més quan es parla de sentiments tan bén expressats.
M'ha agradat molt, et seguiré llegint segur.

ostres! Aquest m'ha encantat! Molt bó! Tot i que parles de coses tristes: de l'amor que no és correspost i que provoca aquella tristor tant freda; trobo que està molt bé, i que expresses aquest dolor d'una manera "preciosa".

"Estimar és tot un risc" Si, tens raó, però que és la vida sense estimació? Estimar és un risc, perquè sovint ens fa mal. Però és l'energia que fa sortir el Sol (jajaja, una mica exagerat, però...).

"Una llum estic buscant perquè la foscor m'està matant." Trista frase, però genial al mateix temps. Té tanta força, que al llegir-la et fa parar de cop.

(Com va la setmaneta? Segueix igual de bé?)

Gemm@

totalment d'acord. I t'ho creguis o no, les teves paraules les havia ja escoltades en boca d'un amic. En el seu moment em va dir: "viure comporta el risc d'enamorar-se". I aquesta frase senzilla m'ha acompanyat durant molt de temps. I avui l'he retrobat amb tu.

Però... jo crec que és un risc que paga la pena córrer. I tant que sí!

Salut!

LLIBRE

"un desig vaig demanar, que tornés OhCapita"
per fi, després de tant de temps, he tornat a trobar el meu capità... he creuat mars i oceans buscant les teves veles, però en el mar no hi ha camins i m´havia perdut en ports de mala mort... ara de nou t´he trobat i torno a llegir els teus versos que parlen d´amors passats, de records, de noves llums que són fars en la mar de la vida... però mai és tard quan es recupera una amistat entre versos de poesia... i tu, generós com sempre, amb un cor immens... també trobaràs aquesta llum que mati la teva foscor i de nou, mar endins... la barca omplirà rastres d´escuma blanca...
estic content amic, company... de tornar-nos a comunicar... i no pararé d´animar-te a que tornis a escriure... perquè el rom s´acaba i només ens quedaran els teus versos per apagar la sed de l´ànima!!!
"Les veles s´inflaran, el vent ens portarà com un cavall desbocat per les ones... i aquest mar estimat serà nostre!"
una abraçada REIDEREIS, MARDEMARS, DÉUDEDÉUS, AMICDAMICS!!!!!!!!

Molt bo aquest poema, q no sé xq té tans pocs comentaris, a mi m'ha semblat molt concís i ben escrit!! No paris mai d'escriure Capità!!!

Estimar és tot un risc! Però què en teiem de sentir tristesa pels amos morts? Busquem-ne de vius!