A mi no em fa por que em diguin que estic boja, realment la vida és una bojeria.

M'encanta com escrius.
Laia

Quan un poema em posa la pell de gallina... és que m'ha atrapat ben endins i m'ha fet seva.
Petites paraules encadenades que he d'admirar, perquè és un poema preciós.
Continua deleitant-nos així. Felicitats!

La veritat és que m'ha encantat., La picardia del noi i com descrius la situació fan del relat una curiosa lectura.
Felicitats, has redactat admirablement un fet habitual en les relacions.

No deixis d'escriure,

Laia

M'encanta la precisió i la subtilesa que desprenen els teus relats.
Sempre que et llegeixo em deixes bocabada; un rostre d'estupefacció m'invaeix en cada lectura, en cada fragment. Possiblement sembli un comentari més; Malgrat tot, volia emfatitzar el gran talent que et domina i que pocs saben cultivar tan bé.
Sublim

Ja veig que vas poder trobar-lo de nou.
La veritat es que és difícil trobar quelcom aquí dins degut a la gran profusió de relats. De totes maneres, et felicito, tens un equip de detectius molt eficaç...

Ja fa dies que et volia contestar els teus comentaris. Realment em van fer molta il·lusió.
Dir-te que, publicant aquest relat, volia conscienciar a més d'un/a de l'estupidesa que jo vaig cometre i que molts altres poden evitar.

Em feia vergonya penjar-ho, aquí... i davant de tothom! D'altra banda, vaig pensar que seria una bona manera de deslliurar-me, com una autoajuda. A més, hi havia la possibilitat que qualsevol dia, un lector inspirat caigués casualment davant l'escrit i puguès veure-hi el Carpe Diem amagat. Això em va donar anims.

Ja fa temps que ho he superat. Sempre però, existeix la possibilitat de recaiguda.
Jo segueixo al peu del canó, gaudint de la vida i contemplant-la amb una altra visió. Espero també, que persones com tu, sapiguin valorar-la tan o més i despertin la vitalitat que tu desprens.

He entrat a la teva web i... puc dir-te que esta ben replena de coses!
M'encanta la teva simpatia i m'agrada com escrius.
No dubtaré seguir el contacte.
Aquí tens una amiga.
Petons,

Laia.

Llàgrimes eixutes que broten quan llegeixes tals relats.
A qui vagi dedicat, si és que realment va dirigit a algú, pot estar molt orgullós de tu.
FELICITATS

Perdoneu però hi ha un error de redacció la data del 1998 hauria de ser 1989.
Salutacions

Buff, poques vegades he estat tan summament pendent d'un relat així. És realment genial, aquesta intriga que has creat des de bon principi s'ha anat incrementant fins que m'he convertit en una infernal bèstia devoradora de lletres. Màgia és el que fas tu quan mous aquestes peces. Felicitats, la originalitat i la trama en sí fan que sigui un relat esplèndid.

Ah! M'hauria agradat però un final menys incert, encara que, la gràcia del "Tupperware" segurament és aquest, deixar al lector perdut en la incertesa.

(Per si de cas, no me'n fiaré mai d'aquestes reunions, no sigui que... uixxx val més no pensar-hi.)

Una abraçada ;)

Laia

Jo també tinc una germana i la veritat es que durant tot el poema m'ha recordat moltíssim a ella, totes aquestes situacions que tu comentes m'han semblat tan familiars, tan propies...
Miri per on es miri, és genial, em sigui o no una situació coneguda.
I si realment no et sents identificada com a poetessa...que tremolin les parets quan admetis el teu talent.
De debó, segueix publicant-ne. A més d'un "encantes" sense saber-ho.