Cercador
He de deixar que els llavis....
Un relat de: Marcel Vidal- Compartir:
He de deixar que els llavis
S'encadenin al teu cos nu i suau
Amb una cadena eterna de besos.
Humits, relliscant per tota tu....
Van i tornen:
Naveguen voluntàriament perduts
Per cada porus de la teva pell
Deixo que m'acaronis
Mentre comparteixes amb mi el desig
De l'esclat d'amor que ens alliberi.
Comentaris
-
Atrapada en un mar de paraules[Ofensiu]Thais | 11-02-2005
Quan un poema em posa la pell de gallina... és que m'ha atrapat ben endins i m'ha fet seva.
Petites paraules encadenades que he d'admirar, perquè és un poema preciós.
Continua deleitant-nos així. Felicitats! -
Ple de sentiment[Ofensiu]Atlàntida | 01-01-2005 | Valoració: 10
Un poema ple de desitj i tendresa.
-
Fes-ho[Ofensiu]OhCapità | 27-12-2004 | Valoració: 9
però no deixis de plasmar-ho d'aquesta manera tan fantàstica. No pararé de llegir-te.
Valoració mitja: 9.67
