Vestigis d'amor

Un relat de: Thais

Ocells afligits tremolen
vestigis d'amor entendrits
enmig de l'hivern anhelen
ingents sospirs embellits

Camins ocults d'un destí assetjat
Estol d'ocells morts en ple combat
Gèlida boira de nits obscures
Abisme de no-bles escultures

Dóna'm la vida senyor
si el meu amor vols fermar,
goig en mi seràs enyor,
no pretenc amb tu jugar.

Ànsies cor meu atuït
funest bes suïcida
entelada i genuïna nit
pren-me tota la vida

tants són els somnis perduts
casuals mirades tan sols
petits amors concebuts
lligams d'eterns gladiols.


Comentaris

  • vesstigis[Ofensiu]
    donablanca | 15-03-2005 | Valoració: 10

    un poema amb estructura clàssica molt ben construit.Les rimes casen i els mots són regulars en la seva llargaria.