Jimi... ets genial, madame fluorescent

... que tants moment màgics capten amb el seu objectiu ;)

El llenguatge real de la literatura està a la nostra ment, tenim clar el que volem dir. Però ens topem amb les paraules i tot es capgira. Ens perdem parts de l'escència del llenguatge quan fem servir el llenguatge escrit per fer poesia.

M'agrada la teva reflexió. T'aniré llegint.

Quina injecció de vitalitat! M'encanta!
Aquests moments passen tant sovint que acabes pensant que el mite de "la vida es una merda, la vida es dura, la realitat es cruel" és veritat. Però em nego a pensar que així sigui, i tu m'has ajudat a veure que no és cert que la vida sigui una merda.
La vida és meravellosa.
;)

És molt graciós.
Com mes absurdes, més bones són les coses, en aquest cas les converses.
M'has fet passar una bona estona.

Un petó

No hagués pogut explicar millor el meu sentiment vers la visita del pastor.
Una vergonya tot plegat.

M'ha encantat el teu poema!!!!

M'agradaria demanar-te un favor. M'agradaria penjar aquest poema al meu facebook, però amb el teu nom (Queca) i la url d'aquí.

Dis-me alguna cosa.

Gràcies!

Tant de bo fos tant fàcil oblidar..., normalment el que passa és el del primer paràgraf.
Gràcies pel comentari, la veritat és que seria genial que pogués treballar en aquest món dels guions i el teatre.
Merci
Núria

Eis, jeje, m'ha agradat el comentari que mas deixat! Potser si k estic una mica fora d'aquest món últimament, però he estat molt atrafegada. Quan pugue m'hi torno a posar!
Vagi bé, i moltes gràcies!

PD: Per cert, no ens coneixem no?

Per cert, el relat que et deia es diu: Sara i Òscar. http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=514683


Núria //*//

Estava buscant un poema per una parella, uns amics meus, i ja l'he trobat! un poema que m'ha omplert. Et convdido a llegir un relat meu, d'una parella que comencen igual però acaben malament.

M'ha omplert molt!

Felicitats


Núria //*//

Llegint aquest relat, m'he quedat sense paraules. La teva forma d'expresasr deixa immobil a qualsevol. L'únic que et puc dir és moltes felicitats per tenir la ment que tins i poder escriure com ho fas!


Felicitats!


Núria //*//

M'ha fet riure! jeje. Kina crítica més bona de nosaltres mateixos, jeje. Tant agarrats som?

XD.


una abraçada molt forta,

Núria //*//

Aquesta història m'ha enganxat de tal manera que m'he quedat amb ganes de saber que va passar amb el protagonista despres de l'entrevista catàstrofe fins que arriba a ser director del diari.
M'ha sorprés més eprquè ara estic fent unes pràctiques en un diari, i m'ha fet gràcia que, estant treballant, pugués lleguir aquest relat!

Una abraçada molt forta,

Núria.

Amb aquest títol em refereixo a que quan comences a llegir el relat, no et pots arribar a imaginar el tan inesperat final. Comença amb un seguit de descripcions sense cap fil argumental, i poc a poc li vas introduint un conetxt, un record, un passat... un argument!


Buscava algo que em fes sentir alguna cosa dins meu i ho he conseguit! Gràcies per ajudar-me a trobar allò que buscava!

Una abraçada molt forta,


Núria //*//