Un català que va a parar a l'Hades

Un relat de: Xecspiar

Això és un vell català que es mor; automàticament la seva ànima es trasllada a l'Hades, el regne dels morts segons els antics grecs.

-Escolti, això és el cel? Me l'imaginava més gran... - li pregunta discretament a un home amb caputxa que veu recolzat en una paret de la cova.
-No pas, això és el regne del poderós Hades, bon home, i sóc jo el vell barquer Caront.
-Ah, molt bé... Molt bé... I a què es dedica vostè, si no és massa molèstia?
-Traspasso ànimes d'una riba a l'altra de la prodigiosa llacuna Estígia, mortal indiscret, una llacuna que separa els accessos al món terrenal i al món espiritual, on resideixen les ànimes.
-Gratuïtament, suposo?
-Quines preguntes ciutadà! És clar que no! Sinó de què es pensa que viuria jo? Treballo pel Déu Hades. Sempre cobro el viatge d'anada, mai el de tornada, doncs mai ningú en torna d'aquells paratges...

"Diantre/Collons! - pensa el català - fins hi tot a l'Hades hi ha peatges!"

-Que existeix alguna alternativa per no pagar la taxa? Estic molt escurat últimament... - li diu amb complicitat mirant-se'l de reüll.
-Home, si vol pot nedar a través de les tèrboles aigües, però no li ho aconsello, hi viuen infinitat de monstres i és impossible arribar a l'altra banda, fins hi tot el gran Hèracles va haver d'emprar els meus serveis... Si no paga la taxa, doncs, el càstig serà horrible: haurà de romandre cent anys vagant per aquestes riberes i quan aquest segle hagi transcorregut, només llavors, em veuré obligat a traspassar-lo al regne dels morts...
-Alsa Manela/Hòstia! Quin "xollo", i tant! On diu que he d'anar aquests cent anys, mariner Carod?

Comentaris

  • m'he rigut amb ganes[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 18-06-2008

    està molt ben escrit, un diàleg perfecte, i un desenllaç entre lògic i original, que de fet, no saps què triarà fins el darrer moment, però el que sia per no pagar, ostres! que en vida ja ens fan pagar massa!
    Feliç actualització mitològica.

    Ben trovat, et seguiré llegint.

    Ferran

  • Molt bo[Ofensiu]
    Somiadora Emboirada | 18-06-2008 | Valoració: 10

    M'ha fet riure! jeje. Kina crítica més bona de nosaltres mateixos, jeje. Tant agarrats som?

    XD.


    una abraçada molt forta,

    Núria //*//

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: