Poema de carrer; dos, una parella

Un relat de: joan vellve

Una parella al carrer
una mirada ho diu tot
ell nerviós no para quiet
ella es tapa la cara no sap on mirar
ell sap el que vol però no sap dir-ho
ella sap com dir-ho però té por
un tema de conversa fàcil i amè
per trencar el primer gel
torna la mirada, els dos glaçats
a poc a poc s'apropen, ja s'han tocat
uns minuts junts, els llavis aferrats
ella riu no sap que fer, ell riu nerviós
ella no s'ho creu, ell menys
tot torna a començar
no saben que dir
el riure es torna falç i paren
no poden mentir
una parella al carrer
una mirada ho diu tot
torna el contacte
ja està tot decidit
els costa separar-se
però junts no es poden pas quedar
tornen a mirar-se
un últim petó

Comentaris

  • Somiadora Emboirada | 22-08-2008

    Per cert, el relat que et deia es diu: Sara i Òscar. http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=514683


    Núria //*//

  • El poema buscat[Ofensiu]
    Somiadora Emboirada | 22-08-2008 | Valoració: 10

    Estava buscant un poema per una parella, uns amics meus, i ja l'he trobat! un poema que m'ha omplert. Et convdido a llegir un relat meu, d'una parella que comencen igual però acaben malament.

    M'ha omplert molt!

    Felicitats


    Núria //*//

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: