Cercador
L'ésser que ho té tot sense tenir res
Un relat de: Somiadora Emboirada"Hi ha un dia de molts en què en posar el peu al terra fred de l'habitació, tot el món sembla girar en contra teu. Durant aquell dia tot et surt malament: a classe, en la família, en els amics, fins i tot el clima va per una camí que no hauria d'anar. En aquell moment el voldries desaparèixer, fer un clot al terra, cavant sense parar fins arribar a un lloc aïllat de tot el món exterior on puguis escapar-te de tot i que ningú et pugi trobar. També en aquest moment se't presenten uns dubtes considerables i et planteges abandonar coses que mai t'havies plantejat.
Això és el que hem preocupa a mi, que no sé molt bé el perquè, però des que em llevo fins que m'adormo, un sentiment d'angoixa, tristesa i dolor em recorre tot el cos, sortint-me de la raó i acabant al cor. Estic confosa i no sé què fer, no vull demanar consell, cada vegada hi vull pensar menys, intento oblidar-me'n, però això no és fàcil perquè em sento trista, no puc arribar a entendre el perquè. Sóc feliç i tinc tot el que vull, però també tinc aquests pensaments. M'agradaria saber el que tinc, el que em passa, però només m'ho podria explicar un ésser sense vida, un ésser que és el causant de tot aquest patiment, un ésser que el portem a dins i és el guardià dels nostres sentiments. Estic parlant del cor. Ell és l'únic a qui li puc preguntar el que em passa, però com tots sabeu, ell és inanimat. Sincer però sense paraula, guardià però sense armes, Carregat de sentiments però sense permís per expressar-los.
Ell és l'únic que sap i que podria explicar, però no pot, les causes del meu estat."
Comentaris
-
Sensacions, emocions, sentiments[Ofensiu]Unaquimera | 03-02-2008 | Valoració: 10
Efectivament! Hi ha dies que semblen començar amb mal peu des que obres els ulls, abans de posar ni un dit a terra... altres comencen bé i es van complicant a poc a poc, sense avisar-nos!
També és cert que hi ha moments en la vida en què desitges desaparèixer, aïllar-te de tots i de tots...
T'ofereixo un relat en què es parla d'un dia com aquests: AI!. Si el llegeixes, suposo que entendràs les emocions que descriu, més enllà de l'anècdota.
Parles en el teu text de sensacions com tristesa, angoixa, confusió i patiment sense causa aparent, fins i tot a pesar dels indicadors en contra.
Bé, tot sovint "sentim" sense justificació exacta, no sempre es troba la correlació entre el motiu i l'efecte per què no és conscient, o per què el sentiment és irracional, o per què és el resultat d'una suma de factors que arrosseguem des de fa temps i que finalment surten a la superfície, ara, avui, sense el nostre permís...
T'envio una abraçada des del cor,
Unaquimera
-
Hi ha moments ...[Ofensiu]Vicent Llémena i Jambet | 03-02-2008 | Valoració: 10
...en que ens enfrontem a un canvi, com per exemple el saber que ens agrada escriure i no tant estimar els companys o les companyes que ens envolten o que ens agrada fer un futur en les nostres vides, com la teua protagonista, potser haja descobert amb eixa angoixa que el que vol és expressar-se amb la paraula i ser escriptor/a. No tot és tan senzill com escoltar el cor, de vegades el cor està en contradicció amb el cervell, és aleshores quan ens cal prendre el camí del mig, i escriure.
l´Autor

28 Relats
55 Comentaris
33971 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Llibertat i sentiments són dos paraules que em defineixen. Em considero una persona carregada d'emocions i sentiments, que la més insignificant brisa d'aire em pot despertar alguna cosa i fer-me plorar. Aquests sentiments que porto dins, no tinc la facilitat de trure'ls a fora, no els puc alliberar si no és per escrit. Aquest és el resultat i la causa dels meus escrits: uns sentiments que porto dintre i que no hi ha manera d'exterioritzar-los si no és per escrit.somnisemboirats.blogspot.com