L'ésser que ho té tot sense tenir res

"Hi ha un dia de molts en què en posar el peu al terra fred de l'habitació, tot el món sembla girar en contra teu. Durant aquell dia tot et surt malament: a classe, en la família, en els amics, fins i tot el clima va per una camí que no hauria d'anar. En aquell moment el voldries desaparèixer, fer un clot al terra, cavant sense parar fins arribar a un lloc aïllat de tot el món exterior on puguis escapar-te de tot i que ningú et pugi trobar. També en aquest moment se't presenten uns dubtes considerables i et planteges abandonar coses que mai t'havies plantejat.
Això és el que hem preocupa a mi, que no sé molt bé el perquè, però des que em llevo fins que m'adormo, un sentiment d'angoixa, tristesa i dolor em recorre tot el cos, sortint-me de la raó i acabant al cor. Estic confosa i no sé què fer, no vull demanar consell, cada vegada hi vull pensar menys, intento oblidar-me'n, però això no és fàcil perquè em sento trista, no puc arribar a entendre el perquè. Sóc feliç i tinc tot el que vull, però també tinc aquests pensaments. M'agradaria saber el que tinc, el que em passa, però només m'ho podria explicar un ésser sense vida, un ésser que és el causant de tot aquest patiment, un ésser que el portem a dins i és el guardià dels nostres sentiments. Estic parlant del cor. Ell és l'únic a qui li puc preguntar el que em passa, però com tots sabeu, ell és inanimat. Sincer però sense paraula, guardià però sense armes, Carregat de sentiments però sense permís per expressar-los.
Ell és l'únic que sap i que podria explicar, però no pot, les causes del meu estat."