Desintegració

Un relat de: madame fluorescent
Una petita gota de sang va tacar la catifa que havia comprat en el viatge al Marroc de feia quatre mesos. Mentrestant Jimi Hendrix li deia a un tal Joe que on anava amb una pistola a la mà. Joe no li faria cas, aquestes coses sempre són així, ni Jimi Hendrix pot canviar el discurs que ha preparat o que està per preparar una ment perversa. Va netejar-se l’ardor del nas amb la mà i es va posar els rosos i llargs cabells darrera de l’orella. Aquell cop es va sentir molt dèbil, més que mai. La làmpada va començar a fer llums difuminades, el sofà va tornar-se molt esponjós, el sostre feia ombres, la seva mà era doble i la sang la pintava d’un vermell que ara era blau. Va caure sense alè damunt la catifa. Ara en Jimi li preguntava a Joe on aniria. Li feia mal la roba, tot el cos estava recobert de fils asfixiants que feien de reixes on tenien empresonats els ossos, cada cop més visibles sota una muralla minúscula de carn. Hendrix li va recomanar a Joe que arranqués a córrer. I ella va demanar-li a Joe que se l’emportés amb ell a la ciutat de les ànimes maleïdes.

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de madame fluorescent

madame fluorescent

2 Relats

3 Comentaris

1939 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Les agulles em fan petits punts de sang a la planta dels peus, però jo trepitjaré vidres, tot sigui per invocar a Nietzsche i fer un cafè amb Jesucrist. Sóc marciana i tiro avions de paper replets de paraules cursis des del meu petit balcó de l'Eixample.

http://madamefluorescent.blogspot.com