Una mà amiga

Un relat de: jos monts

Ans com érem més jovenets, les mans ho eren tot.

Les mans parlaven no mentien.

Aquelles mans grans, fosques, grogoses i fortes, canells molsuts, ungles curtes i escantonades dels pagesos que semblaven brusques, però que tenien la delicadesa del seu bon afer, ens consolaven acariciar-nos al cap, el front, pasar-nos als dits per las galtes, per fer-nos adormir amb uns copets a la esquena, donar-nos confiança amb una mà a la espatlla-la.

Mans lànguides rectinilianes de mestre d'escola.
Mans tranquil-les, curtes i netes plegades entre si mateixes, designaven pau i cristianisme.
Mans inarticulades cansades de no fer res, lentes de moviment braços creuats, a la taula de un despatx, aguantant un llapis i donant-li copets, si més no movent als dits con si volgués tocar el piano, per així poder pensar al càstig o multa a imposar-te.

La mare mans petites atrafegades, olors a seva i julivert, de llegiu desprès de fer la bugada, o brutes al acabar de fer la calderada del porc.

Aquelles que tot gesticulant parlaven, donaven consells o explicaven una història, o vivència viscuda dels seus avantpassats.

Mans generoses que feien compartir al berenar dels seus fills "pa amb xocolata també, pa sucat amb vi i sucre" deixar-nos jugar fins que queia la nit i senti el cant de las granotes de la bassa del costat.

Unes mans segures, blanques, polides i pels entre al dors de les seves falanges, manipulant als estris de la seva consulta i a punt de donar-te una injecció.

Las del ferrer "Quines mans" molsudes, negres, plenes de petites ferides, durícies fortes con l'acer que forja en la seva farga i destres per ferrar les mules i als cavalls.

Aquestes i moltes més que amb la serietat de una xocada de mans, emparaulessin o signessin qualsevol pacte o negoci a realitzar.

Érem uns manetes les utilitzàvem per tot tant per fer un carretó com per poder fer 120 pulsacions per minut en una màquina d'escriure "això si no teníem ordinador" ni falta que ens feia....

També hi ha mans tan "patoses" que semblen peus ...No creus.

!M'estic mirant les meves...................... i les teves?

Comentaris

  • D'altres mans i mans dolentes[Ofensiu]
    Blanx | 30-01-2010 | Valoració: 3

    He trobat a faltar mans com les meves: d'ex-esportista practicant d'un esport on la part principal del cos són, precisament, les mans: el voleibol. Grans, fortes, treballades, calentes, amb inesborrables records de traumatismes en quasi tots els dits que les fan úniques. Mans amb històries. Cada dit, un episodi de la meva carrera esportiva.
    També trobo a faltar les mans dolentes, que no tenen forma. Les mans d'aquells que s'apropien d'allò dels altres, que desfalquen, que maltracten, mans que fan seu allò públic, que s'amaguen .. mans brutes i cobards fruit de cors malaltissos.
    Moltes gràcies pel teu comentari JosMonts. Ha sigut un dels tres primers comentaris que he rebut en el meu primer escrit penjat fa poc dies a Relats. M'han fet molta, molta il·lusió que algú em digués que em seguirà llegint!!!. Jo també ho faré.

  • Bonica prosa que ens parlen de mans[Ofensiu]
    Romy Ros | 09-10-2009 | Valoració: 10

    xerraires a totes hores, mans amigues que ens transmeten tendresa i benestar, la mare, el treballador, el mestre...Jo extenc les meves i t'envio amistat...entenent per amistat el mateix que R.Emerson: "Un amic és una persona davant la qual puc parlar en veu alta".
    Salut i revolta!

  • Sensibilitat[Ofensiu]
    Naiade | 28-07-2009 | Valoració: 10

    Has fet un bon homenatge a les mans;Hi ha tan a dir de les mans!
    Llegint el teu relat, m'has fet volar cap enrere i he recordat les mans del meu avi, grosses i fortes com les primeres que descrius,i he tornat assentir la seva mà a l'espatlla donant-me protecció. Les mans, una de les parts del ser humà, que junt amb la mirada trobo que aporten més de les persones. Tu has llegit les mans que han compartit la teva vida i a traves de la lectura n'has extret el tarannà de cadascú. M'ha agradat moltíssim.
    Una forta abraçada

  • Somiadora Emboirada | 13-07-2009 | Valoració: 10

    Eis, jeje, m'ha agradat el comentari que mas deixat! Potser si k estic una mica fora d'aquest món últimament, però he estat molt atrafegada. Quan pugue m'hi torno a posar!
    Vagi bé, i moltes gràcies!

    PD: Per cert, no ens coneixem no?

  • Una mà amiga, una mà càlida ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 12-07-2009 | Valoració: 10

    M'agrada molt aquesta detallada i emotiva descripció de les MANS .
    Jo sempre he observat molt les mans ja des de ben petita , recordo molt bé les dels meus pares encara ara faig comparacions amb les meves i les dels germans, però especialment recordo les de la meva iaia , que tu en aquest paràgraf :

    "Aquelles que tot gesticulant parlaven, donaven consells o explicaven una història, o vivència viscuda dels seus avantpassats."

    Descrius meravellosament, sembla talment que les vegi.

    Les mans ens parlen , les mans duen la innocència tendra i flonja d'un infant i la duresa solcada de camins d'un ancià, les mans són el mirall de la nostra vida.

    Jo també tinc alguns poemes que parlen de les mans.

    En quan a la pregunta de si sóc rapsode, et diré que des de fa poc estic en un grup de poetes, ens trobem , llegim , escoltem , compartim.
    Per a mi és una experiència que m'omple molt.
    En la foto estic en un recital que es va fer a la meva ciutat.

    Gràcies pel teu comentari i perdona si no t'he comentat abans he estat molt enfeinada.
    Una càlida abraçada,
    Núria







  • Mans i mans[Ofensiu]
    Unaquimera | 22-06-2009

    Veig que, en part, coincidim: jo també crec que les mans, tot gesticulant, parlen, que poden explicar una història, que revelen caràcter o vivències de qui les fa anar...
    També crec que hi ha mans amigues, de les que t'ajuden i serveixen de pont, i mans que fan mal, que separen, que allunyen.

    M'has proporcionat una petita sorpresa: no havia llegit mai l'adjectiu "rectilianes".

    Preguntes al final del teu relat per les "meves" mans; bé, doncs, aquí les tens, si cliques damunt la paraula en color, les trobaràs: MÉS!. Espero que t'agradin...

    Una encaixada de mans ben amistosa,
    Unaquimera

  • el llenguatge de les mans[Ofensiu]
    Avet_blau | 09-06-2009 | Valoració: 10

    Com s' ha perdut el lenguatge corporal !
    ara, sovint tenen tendència a amenaçar:
    sovint senyalen,
    avisen,
    exigeixen.

    Abans, encara que aspres,
    desprenien tendresa.
    ara, sota capes de cetona,
    amaguen rudesa.

    avet

  • Veig [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 09-06-2009 | Valoració: 9

    que t'atrau tant com a mi el llenguatge de les mans. Són una part del cos que diuen molt de la persona a la que pertanyen.
    Gràcies pels teus comentaris, jos monts.
    Una salutació.
    Nonna_Carme

  • El trobo bé...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 06-06-2009 | Valoració: 7

    Està bé el relat, tot i que, a fe meva, hi ha alguns punts fluixos. Això sí: és simpàtic i fa passar una estona entretinguda.

    Ai, quan erem petits... Tothom s'enrecorda de les primeres etapes de la vida, fins i tot jo que no tinc molt bona memòria...

    No sé què més dir, per ara. Vinga Jos Monts, ànims i sort!! Ens veiem per Relats!!

Valoració mitja: 8.63

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: