No puc escriure

Un relat de: AVERROIS
La fulla blanca de paper,
amb mira impassible,
com els núvols al vent
quan cobreixen el cel.
El meu cervell no vol pensar
les lletres ballen inconnexes,
fugisseres, entremaliades,
dansant embogides, anàrquiques.
Qui vol fer un poema?
Perquè he de enllaçar fonemes
acaronar paraules belles,
amanyagar síl•labes senceres?
M’embolcallen els sons
però no els puc fer sortir, s’allunyen
com la tempesta quan ha deixat
l’olor de terra mullada
i una frisança d’humitat i frescor.
Veniu, no tingueu por!
Us acaronaré, us acompanyaré
com un amic pels camins de lletres
autopistes d’imatges.
No cal que danseu, ni balleu,
he entès el vostre missatge,
he perdut l’ànima,
buscant bones paraules.
Ara sé que no n’hi ha de dolentes
i per això m’acaroneu, dolces
per formar pensaments
imatges i un poema.

Comentaris

  • Sí pots escriure![Ofensiu]
    nuriagau | 17-05-2011

    M’agrada la forma amb què has sabut expressar com un poeta que desitja escriure no aconsegueix trobar la inspiració necessària. Talment sembla que mantingui una lluita amb el full en blanc i les paraules.

    Ens seguirem llegint,

    Núria

  • Ja pots escriure,[Ofensiu]
    free sound | 07-05-2011 | Valoració: 10

    que surten soles...
    dansen i salten,
    paraules que parlen.
    Bonic missatge,
    amb i sense imatge.
    Preciós viatge,
    pel món dels mots.
    Una abraçada escrita.

  • Gaudir de la terra humida[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-05-2011 | Valoració: 10

    Ui, això passa molt sovint. el cervell corre massa ràpid i a vegades no el podem dominar. És millor agafar-s'ho amb calma, sortir de casa, caminar lentament, olorar la terra mullada i notar la fresca que corre per Manresa.És humà quedar-se en blanc. Ara, tu has iniciat el camí per convertir-lo en negre, reflexionar sobre aquesta mateixa blancor del paper. No t'amoinis, treu el cap per la finestra, passeja millor i després, ja en parlarem! Una abraçada.

    aleix

  • Llenguatge[Ofensiu]
    Somiadora Emboirada | 05-05-2011 | Valoració: 10

    El llenguatge real de la literatura està a la nostra ment, tenim clar el que volem dir. Però ens topem amb les paraules i tot es capgira. Ens perdem parts de l'escència del llenguatge quan fem servir el llenguatge escrit per fer poesia.

    M'agrada la teva reflexió. T'aniré llegint.

  • Comparteixo el teu sentiment[Ofensiu]
    elenam | 05-05-2011 | Valoració: 10


    A vegades ens costa trobar les paraules adequades, a mi em pasa molt sovint, rodolen en la meva ment però costa encertar-la.
    Una abraçada

  • m'agrada[Ofensiu]
    Josep Ventura | 04-05-2011 | Valoració: 10


    aquest poema, a mes, el veig molt real , a mi em passa sovint
    felicitats
    Josep

  • per cert m'oblidava...[Ofensiu]
    joandemataro | 04-05-2011 | Valoració: 10

    no sé si has visitat el meu blog, per si de cas et convido a visitar-lo, si vols, encara hi ha poqueta cosa però és un nou projecte que m'engresca.

    El blog es diu “ ESQUITXOS D’UNA VIDA”.

    El nou poema : TÈBIA PRIMAVERA

    Espero que t’agradi
    Una abraçada ben gran
    joan

  • molt ben dibuixat aquest poema...[Ofensiu]
    joandemataro | 04-05-2011 | Valoració: 10

    que descriu el que ens passa de tant en tant als que volem i necessitem escriure, aquesta lluita per trobar la inspiració, les paraules justes i més belles... et felicito amic averrrois
    una abraçada
    joan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

931 Comentaris

352580 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!