Tot forma part de les vivencies personals. Et felicito perquè ho escrius.
Ja saps que t'estimo

Tot forma part de les vivencies personals. Et felicito perquè ho escrius.
Ja saps que t'estimo

M'ha encantat allò de "despunllant-nos de veritat"
Podria ser un poema d'amor... o d'amistat.
O tot.
Queda molt ben escrit

El dia que les noies i les persones en general siguin capaços de veure's com són i deixin de tenir por a decebre's a si mateixos, farem d'aquest un món millor.
Segueix així, princeseta

Caminar sola és una bona manera de medita i coneixer-te a tu mateixa. Es nota que tu penses molt i escrius força bé.

Què seria de nosaltres sense les amigues i amics? Qué bé t'expresses, noia

M'agrades

M'ha agradat el teu relat, mostres sentiments i no et fa por ni sentir-los ni mostrar-los. Efectivament, quan falta una iaia, una mare, algú que estimes, sembla que es derrumba el teu món i costa molt i molt tornar-lo a posar a puesto.
T'animo a que segueixis escrivint.

per la teva amabilitat, ets un amic de debò cordial.
m'agrada com utilitzes les paraules, tens molt de vocabulari.

salut
gloria

Ara que tinc uns dies tranquils, aprofito per ficar-me a la web i recordar vells temps. Observo dues coses, bé, tres. Que escrius igual de bé que sempre. Que no has parat d'escriure. I que ja fas poemes més critics amb els Nadals.
Si em permets, opinaré que són festes oportunes per les relacions de parents, que estem junts, bebent i menjant, i que si hi ha algun mal rotllo, aflora segur.

Una abraçada, amic Vicenç
Glòria

enviar un document commemuratiu pels qui van estar a la batalla de l'ebre, allí el tenim, a sobre el bufet, el document on s'agraeix al meu pare el seu sacrifici. Ell també va ser de la lleva del biberó: 1 any de guerra, 3 presoner i 3 de servei miliatar.
Mai no en parlava, deia que qui parlava de la guerra és que no ho havia passat tan malament.
És real, el teu relat?
m'agrada com escrius i el que escrius. t'acabo de comentar sobre la novel.la històrica.

salut
gloria

A mi em va passar igual, vaig tenir el mateix desig. Tot va començar per un carrer travesser del de Petritxol: Perot lo Lladre. Buscant, buscant, em vaig enamorar de bandolers i bruixes. Incapaç de fer una novel.la històrica, vaig decidir escriure una història i, entre capítol i capítol, encabir-hi contes de bandolers i bruixes. Ara, això sí, cadascun dels capítols em va costar més que la història actual. Però al final, en Perot, en Capablanca, en Tocasons, na Roma, na Pellisona, na Angela Parolera... van descansar una mica més en pau... al fons del calaix. Mai no m'he animat a publicar, és que no sé ni per on començar. O potser és que el fet d'escriure en si mateix ja és prou enriquidor per a mi.

Més endavant vaig voler fer una novel.la més històrica, barrejant temps actual amb temps antic. Sobre la deessa i l'era del matriarcat. Em vaig quedar a la pàgina 20... i ara, què? Vaig decidir que no en sabia prou. I vaig començar a llegir... i a llegir... i a llegir. Finalment se'm va esvanir el propòsit inicial d'escriure la novel.la i em vaig queda empressonada de la deessa, les deesses, les verges negres, els templaris... Ara estic mandrosa i no escric ni els contes per ma filla.
Però em sento enriquida i entenc que la búsqueda no va ser casual i que algun dia tornaré a escriure. Potser quan tingui més temps lliure.

Encantada de llegir-te i de ser llegida per tu.

Glòria

però a mi i al seu pare no ens agraden, així que no el pot tenir. Si el tingués, potser també l'hi faria una poesia, però no sé si tan bonica com la teva. Teniu la mateixa edat, us aneu fent molt grans.
Et felicito per com escius i per les ganes d'escriure que tens.

Glòria

Hola, Arnau,
jo em trobo sovint amb la teva mama pel carrer i ella em va dir que eres autor de relats.
T'he de dir que escrius molt bé i aquest relat és ingenyós i simpàtic. Digue'm, tu sol has fet aquestes lletres tan xules?

una abraçada
gloria

bona història i bon final,
avui que tinc temps, m'he estat passejant per relats, he començat per la teva filla (a qui em trobo sovint per Sants) i he seguit amb tu. M'he llegit la del geni Geni i aquesta. M'agrada com escrius tan fi, els noms que hi poses als personatges, els finals amb sorpresa. També he llegit la del ventriloc que se li mor una nina. La que més m'agrada, de moment, és aquesta història.
Encantada de llegir-te
Glòria