Sobre el poema i el desig

A mida que llegia, la paaule "increible" resonava dins meu. Què n'és de bonic això que has escrit!! Què seria de nosaltres sense desitjos. I la manera de descriure les sensacions, l'anar i venir de la pròpia vida enmig de desitjos que són, que es desfan, que es transformen....

No tinc paraules. Me l'emporto cap els meus preferits.

Una abraçada.

...misteris, colors, poemes...
Cada vegada tinc més clar i patent que la condició femenina porta aparellada una visió del món diferent. Més sensible, diria... Que es fon i es destapa precisament en poemes com aquest.
Només que "tenyéis" és "tenyeix", "tansforma" és "transforma", i "sabiduria" no porta titlla Errors de follet d'impremta, ben perdonables en tu, amiga, que escrius amb una gran correcció ortogràfica. I no ho dic amb ironia.

Ostres, em sap greu! No t'he pogut comentar massa... ahir a la nit, no m'anava l'internet i no vaig poder entrar al web...!

"Un desig que es fon és com un misteri irresolt." Si, un desig que no s'ha complert sempre deixa el dubte de què hagués passat si hagués estat real... Un desig que ens fon i ens deixa aquella pena, aquella ràbia, aquella frustració de no poder tenir o gaudir del que tant desitgem.

Desitjos que es fonen entre l'aire i desapareixen deixant-nos un gran buit que costa de tornar a omplir...

hola shuhua,
trets que milloraria:
comences per 'hi ha' ,bé.
però llavors
al començar la segona estrofa per 'n'hi ha'
fa que al llegir-ho no provoqui expectació.
'i et fan viure més. Més.' aquí s'intenta donar intensitat , potser s'ha aconseguiria
millor acompanyant l'últim Mes d'algun adjectiu o subordinada,comparació ,etc
'De vegades tinc destijos
que es fan realitat.' aquesta frase és massa curta, te poca força.
trobo que hi ha frases curtes que necessiten estar envoltades per que guanyin
en intensitat
'I un misteri t’omple de...
...com va dir el poeta,
t’omple de poesia'
aquest final s'haurai de modular de tal forma que tingués més sonoritat,
sembla més un comentari oral que un escrit, i en aquest cas poetic.

trets que m'han agradat,

destacaria la sinceritat del poema, d'alló que vols expressar.No hi ha floritures estetiques que a vegades
es possen per farcir el poema i l'únic que fan és restar-li espontaneitat i li treuen agilitat.
'Quin color té el desig?' -> aquí crees un molt bona expectativa
però es dilueix quan repeteixes 'Quin color pot tenir?'

espero que t'hagi agradat

encadenaments, matissacions, insistència, interrogants...
sense DESITG... seriem com una patata bullida en una prova de resistència, com un fòssil dins l´escudella, com un cor de gominol-la en una nit de nuvis...
fantàstic poema...
et DESITJo un bon Nadal...
tu, amb aquesta joia de la teva filla... tens el millor Naixement del món!
un petó, i una humil reverència davant el teu poema...!

Per tot el que no tingui o no en sàpigues el color, pinta-ho de color univers ;-)
M'ha agradat moltíssim aquest poema. Has buidat amb elegància una sensació, més enllà d'un mer dubte, una necessitat vital d'entendre i donar forma al desig.
I pel que fa a la teva conclusió, m'ha recordat molt una frase que vaig llegir ja fa molt temps i que era una cita d'un autor del qual ara ja ni me'n recordo del nom. Va dir alguna cosa com ara: "alló que de veritat perdura, ho funden els poetes".
Gràcies per fundar perdurabilitat, shuhua!
Una abraçada del teu company de taula

Vicenç

Molt bonic el teu poema, m'agrada molt.
No t'he trucat per que vaig perdre el teu telefon i no he passat perque vaig molt liada amb la feina i demés.
Que passeu unes Bones Festes!
Petonets per la Lluna,
Joana