al cementiri

Un relat de: Shu Hua

Vespre fred i ventós d'hivern.
No era massa tard, però la llum i el vent creaven la impressió que el sol no lluiria més estona.
Feia ja molts dies que volia entrar en el cementiri . El vent xisclava entre els alts xipresos.
Xipresos alts i amples de color verd fosc, amb les fulles ben apretades, com si
tinguessin por del lloc on eren i no volguessin sortir soles. S'estenien a la porta principal del cementiri,
a banda i banda d'un camí de pedres grises. Al final, una ermita romànica de murs sòlids i embrutats
pels dies passats i per les penes. S'alçava sobre un pedestal on s'hi accedia per quatre escales, una a
cadascun dels punts cardinals. Mirant per l'esquerra, tot un seguit de tombes posades en rotllana, com
si els morts volguessin ballar sardanes o jugar a cartes o explicar-se contes a les nits tenebroses què,
dèien, els agradava sortir.
Vaig enfilar-hi a poc a poc, sentint el soroll del vent i el cruixit de les branquetes a cada pas. La rotllana
de tombes era a dalt d'un petit montícul i vaig haver de pujar per unes escales. A la dreta, un àngel tapat
per una caputxa em mirava malignament, com si em volgués fer pagar pels pecats i els horrors viscuts pels
qui ja no vivien. Era de marbre blanc i em vaig obligar a mirar-lo força vegades fins que me'l vaig aprendre
i ja no em feia més por. Aleshores vaig pujar i caminar fins el bell mig del cercle, on hi havia plantada gespa i
més arbres. No xipresos, d'altres. Crec que tarongers. No ho sé. Totes les tombes em miraven. Algunes eren de
pedra. Altres, de marbre. Totes hi duien el nom dels difunts. A la majoria n'hi havia dos, deien, per exemple:
la família Rocabrú-Vilajoana, l'amadissima esposa a son marit, mort a l'edat de 56 anys el 1900. A sobre, en
una altra placa més petita, ella, morta el 1919 a l'edat de 70 anys. Vaig tornar a mirar els llargs xipresos, que
ara es barrejaven amb la capella i el blau fosc del cel, a punt per quedar-se negre negre. Al darrera ja s'hi
dibuixava la lluna rodona, plena de blancor i lluïment. Vaig anar-hi.
Tot caminant caminant vaig trobar una altra capella, aquesta amb els finestrals de colors, amb formes de sants
i de Jesús. Al voltant no hi havia xipresos, només tombes posades de qualsevol manera. La
majoria de marbre, moltes de pedra, totes duien els noms de la família. Tocant a les parets del cementiri hi havia
les dels pobres, tristes creus de fusta o de ferro i el nom del no viu. Jo no sabia ben bé quina una en buscava, només
que quedava a la part esquerra, la més vella. Així doncs, vaig tornar al cercle. Però no el vaig saber trobar. Tot d'una,
els camins de pedres semblaven canviar de lloc i no podia veure la sortida. El vent m'empenyia amb malignitat cap
a la capella i jo no hi volia entrar. Vaig apretar a córrer i llavors el vaig tornar a veure: el cercle de tombes amb l'àngel
malvat al davant. Aquest cop, però, es movia, era viu. Us ho juro. Em va venir a buscar i, tot agafant-me de la ma, em
ficà al bell mig del cercle. Girant el cap em vaig adonar que les reixes del cementiri ja eren tancades. Abans d'hora.
El cel, tot fosc, no deixava veure quasi bé res. Al terra, uns ciris, lluïen ànima de flama. Jo, al mig del cercle vaig veure,
esporuguit i tremolós, com els morts s'aixecaven dels seus jaços i com s'agafaven de les mans i formaven una
fantasmagòrica rondalla al meu voltant. Al compàs del ritme del vent i de les branques que trepitjaven en moure's,
van cantar la cançó dels morts, la cançó dels esperits del cementiri que, cada any una nit, sortien de llurs tombes.
Jo, enmig, sentia com el vent m'agitava els cabells i com l'àngel maligne em clavava sa mirada freda. No tenia temps
de res. Ja s'apropaven! Ja s'apropaven!
Ja s'apropaven.

---------------------------------

Tota la nit dansant i gemegant, jo corrents paorit i tement-ho tot. A l'endemà, una calma serena i una pau santa. Dels
successos de la nit, només en restaven els ciris, encara encesos, i una tomba més al mig del cercle. Una tomba amb
una inscripció estranya:

Balla balla negra nit,
a l'endemà descansaràs.
Només tornaràs a sortir
el dia de Sant Blas.

Pobra ànima esporuguida i no més mortal, un hetxís malèfic em ficà allí dins i només un altre hetxís me n'hi
traurà. Ajudeu-me! Ajudeu-me!
Ajudeu-me.

Comentaris

  • Ospadreta, doncs és més bo del que em pensava...!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 31-03-2009 | Valoració: 9

    Shu Hua, malgrat que no sigui el teu major fan dels teus escrits (tot són gustos i colors), aquest cop, almenys, m'has deixat molt agradablement sorprès.

    El teu relat és senzill i captivador, tendre, i té un cert domini de la tensió argumental. A més, has demostrat tenir una bona imaginació.

    No voldria ser jo un "pringat" d'aquests morts, tenen pinta de ser molt agressius, mareta meva...

    Bé, doncs felicitats Shu Hua. Ens llegirem després!!

  • Les ànimes porugues del cementiri... Déu meu, quin relat!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 27-12-2008 | Valoració: 9

    M'ha agradat bastant el relat, fa de bon llegir.

    Doncs sí, al capdavall, al cementiri és on ens trobem tots després de la mort, ho volguem o no... I, clar, com sempre, els rics tenen més diners per a tombes cares, i els pobres no s'ho poden permetre... Suposo que, en el regne d'ultratomba, algunes normes de la terra es mantenen, els rics són el que són i els pobres també. Don diner és poderós...

    Espero que la protagonista del relat trobés ajuda a temps, no fos cas que es quedés atrapada a mans dels morts no tant morts...

    Felicitats pel relat. Salut, Shu Hua!!

  • Tot un relat!![Ofensiu]
    vampy_86 | 29-04-2007 | Valoració: 9

    Glòria aquest es el primer relat teu que llegeixo, i la veritat es que m'ha agradat d'allò més. Jo ni de bon tros escrit tant bé com tu. Agraeixo molt el comentari que em vas fer del meu relat. I desprès de llegir el teu, estic impacient per llegir els altres que tens. Si alguna vegada sóc capaç d'escriu-re tan bé com tu, n'estarè molt agraida. Ets tota una inspiració per a les noves generacions.
    Moltes gràcies.

  • Algú demana, titol i lletra en angles i alemany de la Vall del Riu Vermell[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 09-08-2006 | Valoració: 10

    jmas

    Hola,

    Aquesta és l'adreça de l'interessat, jo desconec això que em demana, però penso que tu ho saps.

    jmas

    Algun dels relats curts que tens " un munt, dius ", en lletra word 12, i com annex en un email envial a tribuna@guimera.info
    Indica també el nom i/o pseudonim al text

    Gràcies

    mora.a@guimera.info

  • Ballant amb un angel[Ofensiu]
    Unaquimera | 02-06-2006

    Vaja! Me n'alegro molt de què ja hagi acabat l'hivern i que ara com ara no em calgui anar al cementiri... potser buscaria la tomba al mig de la clariana!

    Quines imatges més boniques has creat en aquest text:
    "Xipresos alts i amples de ... amb les fulles ben apretades, com si
    tinguessin por del lloc on eren", "una ermita romànica de murs sòlids i embrutats
    pels dies passats i per les penes".

    Alguns toques molt personals ( "Us ho juro" , per exemple ) donen frescura al relat i el personalitzen davant la lectora, com si m'estiguessis contant el conte i mirant-me als ulls: fins i tot, t'imagino gesticulant una mica amb les mans i movent el cap afirmativament!

    Gràcies per la narració, Glòria. M'ho he passat molt bé llegint-te!

    Una abraçada "angelical" sense fer por,
    Una quimera


  • Quin final![Ofensiu]
    Ligeia | 21-11-2005 | Valoració: 7

    Ohh!!! Quin final!!!
    Un epitafi molt ben pensat que dona un gir final sorprenent. M'ha agradat que els morts cantin en comptes de fer sons guturals (com a les pelis de zombies).

Valoració mitja: 8.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Shu Hua

43 Relats

403 Comentaris

100517 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Em dic Glòria i Shuhua és el meu nom xinès. Vaig estudiar xinès a Xina, Xi'an, dos anys i mig, amb el meu home. "Shu" significa: tranquil, parsimoniós. "Hua", glòria i també Xina.
Escric des dels 27 anys i cada cop s'ha tornat una eina més precisa i important per a mi. Tinc un munt de relats curts i poemes i un parell de novel.les. .. al calaix. Esperant tornar a tenir temps i ganes d'escriure, de tant en tant em passejo per aquesta web.

Vull afagir que estic molt contenta i orgullosa que la meva filla hagi engrandit aquesta web amb els seus relats.
Es diu Lluna d'Argent.
I m'encanta saber que li agrada escriure, que ho fa prou bé i que és com és.
Ja saps que t'estimo.