La psicologia de les mones. X

Un relat de: Shu Hua

A carn, a carn!

Quants segles que se sentia aquest crit! Quants segles, que s'oblidà de la memòria popular! Antigament, bandolers i exèrcit provenien de bàndols similars. El poble, aixafat per la culpa i el sofriment, acceptava els càstigs de manera submisa. Avorrit. Avui en dia, el poble segueix aixafat i pateix, lladres i policies continuen pertanyent al mateix bàndol. Tots continuen sentint culpa i demanant càstigs.

A la manera d'en Perot lo Lladre, jo també acabaré sent famós, passant a la història, qui sap si, fins i tot, un carrer durà el meu nom. Diferent d'ell, però, el meu crit. Més vistós, més cert, més...

-Si us plau! Socors! Tinc dona i fills! Auxili!

... murmurat. Hi ha mots que no els cal ser dits en veu alta. D'altres, en canvi, si no es diuen cridant, perden força, perden...

-Per què? No m'ho facis, això? Et daré tot el que vulguis! No! No! No! Per fav...! ah! Per...

... vida. Tota la carn és igual -li xiuxiueixo-, ho entens, mortal?

-No... em... mat... is... sispl.... au...no....

Tota la carn és igual. No importa que m'hi esforci. No ho entén. Com els altres. Llàstima.

-Socors! No... vull... mor... no....

Només hi ha una descripció vàlida: patètic!

Una cosa és certa: la veritat nua, seriosa, real, prevaleix sobre totes les coses. Només la veritat ens farà superiors als dèbils éssers submisos, autoculpats, desgraciats en llur pròpia vida, qui sap si mort. De tant en tant neix un ent superior, adult, veritable, autèntic. Jo. Seguint els meus passos trobareu la veritat. No hi ha més.

-Jo no! Jo no! A mi no em miris, val? Jo sóc dels teus. No com ell. Jo... no....NO! Socors!

Taques de sang i benes que rebenten als ulls. Crits de pietat barrejats amb rumors de guerra. Pàlpits als cors, ara de por, ara de lluita, ara de pena. Són coses així les que fan venir la vida. Són coses així les que fan omplir les ments, sentir les ànimes, esmolar les destrals... tota la carn és igual.

-No! Sisplau! Jo... no...augs!... jo....
-Tota la carn és igual. Tu i el teu company m'heu enganyat. No sou diferents. No sou els meus deixebles. Sou...

Tants anys escrivint el meu meravellós llibre. Cada cop té més pàgines i és l'única escapatòria que tinc per salvaguardar la meva doctrina. De vegades trobo algú que em mira als ulls, que no se sent tan culpable, que no vol ser castigat... d'entrada. Sempre, però, fallen. Sempre acaben reculant i decebent-me. No hi ha més remei. Pel bé d'ells.

-Pel teu propi bé. Per donar-te l'ensenyança eterna, em sents?
-No em matis! No... vull...
-Ai! Pobre deixeble meu!

Pols barrejada amb bilis. Extertors de mort barrejat amb el soroll de les tecles. Vides barrejades amb fulls de paper. Mediocritats mortes. Doctrina escrita. Fa uns dies rumio en això del deixeble. El cap de l'àvia em mira complagut, a dins de la nevereta que vaig comprar expressament per a ella. A sota, el cor del jutge. Em va costar una mica de recuper-los, però pagà la pena. Ells dos van ser els únics a clissar, ni que només fos un poquet, la veritat eterna de la salvació, l'enteniment què tota la carn és igual.

-Això no! Sisplau! Aiiiiii! Ai de mi!

Crits de dolor i de pànic es barregen, potser diria es fonen, amb una decisió. Existeix el deixeble perfecte. I és clar que sí. Ja en tenia una part. Més ben dit: dues.

-Em moro! No... vull... NO! Nooo....

A sobre la taula, el diari d'ahir, l'entrevista a aquell antic company meu ara convertit en policia. No sé. Fa dies que hi penso. Aleshores em va decebre. Era molt jove. Ara ha viscut més. Potser ha canviat. I si ho provo? I si l'ajudo a trobar la veritat? També em fa por. He patit tantes decepcions!

Comentaris

  • Llibre | 31-08-2005

    Aquest relat el vaig llegir quan em vaig posar al corrent de la Psicologia de les Mones (per curiositat), i en el seu moment em va agradar (malgrat... buf!... fa angúnia tot plegat... déu n'hi do!).

    Ara, en rellegir-me'l, torno a pensar que està ben travat.

    Fins aviat,

    LLIBRE

  • Fidel a l'esperit i aportant un element nou...[Ofensiu]
    pivotatomic | 01-05-2005

    No havia llegit cap relat de La psicologia de les mones i per escriure el meu el he hagut de llegir tots a tota llet. Llegida d'aquesta manera, un s'adona que cadascun dels autors intenta aportar alguna cosa nova al relat, a banda de mantenir-se findel a l'esperit del conte. Tu has aconseguit les dues coses: d'una banda aprofundeixes en l'estudi psicològic del personatge i, de l'altre, la teva gran apotació a la història és cridar de nou l'atenció sobre el personatge del policia (gairebé obligues al següent a utilitzar-lo). Penso que la confrontació entre tots dos ha de servir per arribar al climax final (ara veurem si la resta pensa el mateix).

    Et posaria un 8, pero no vull que em malinterpretis... ;-)

  • coment (amb retard)[Ofensiu]
    neret | 30-04-2005

    m'ha agradat el canvi que has introduït a la història... seguint-ne l'essència, però canviant la perspectiva. I molt ben escrit, com sempre!

  • BON RELAT[Ofensiu]
    cescarnau | 23-02-2005 | Valoració: 9

    Benvolguda Shuhua:
    No saps com em dol no poder-te llegir ni comentar més. Per`, la veritat ¡no puc!
    Respecte al relat penso que tens una manera molt original d'expressar-te, crear aquestes atmosferes com inquisidores i els teus pensaments profunds.
    M'agradat.
    Miraré de llegir-te més.
    Respecte al poema que em demanes et diré que està escrit amb el desordre intencionat d'una poema surerealista sense arribar a ser-ho. Ja saps que cada obra d'art, i més les d'aquest tipus tenen una interpretació polièdrica. Agafat'l com vulguis.

    SALUT
    CESC


    La meva companya també es diu Glòria i li faig unes conyes per que li dic Shuhua i de vegades s'emprenya. Però no passa res.

  • A tu, Shuhua[Ofensiu]
    brideshead | 09-02-2005

    Només dir-te, Glòria, que no m'he endinsat encara (temps, temps, temps!) en la psicologia de les mones, que ho faré algun dia (que espero proper), que m'encantarà, que us felicitaré a tots vosaltres... però de moment, deixa'm recordar-te que et mereixes un altre petó.... d'una relataire agraïda i també dir-te que has de seguir publicant. Et tinc un carinyo especial, ho saps, oi?

  • senzillament[Ofensiu]
    Fionn | 08-02-2005

    He llegit alguns relats teus (i la teva biografia) i he trobat cert regust de poesia clàsica xinesa, sobretot en alguns poemes, l'exemple més clar és "Anant pel camí de terra amb el cabell deixat anar". Crec que una de les millors experiències que pots experimentar en viatjar o viure en altre païs és impreganr-te de la seva cultura i això implica, com no, la seva literatura. Bé, no sé per que m'enrotllo tant, si només volia dir que m'agrada com escrius...

  • mar - montse assens | 13-01-2005 | Valoració: 10

    hola shuhua,
    "tots continuen sentint culpa i demanant càstigs"

    tenies raó al dir-me que això enganxa quan comences a llegir-ho.
    Els he llegit tots d'una tirada i llavors he escrit el meu. Ha estat fàcil un cop he estat immersa en el tema...
    Ara, quan rellegeixo, m'adono que era una continuïtat anunciada
    Tu introdueixes al relat el dolor de les víctimes, fas sentir el patiment i l'angoixa de cada una d'elles. Aterrador... aaiiissss...

    M'encanta la manera diferent com l' ha fet cadascú, però el teu és això que em vas dir: visceral, que ja el tenies clar abans de saber-ne l'anterior.
    m'encanta haver-hi participat
    i m'ha agradat llegir-te

    una abraçada
    i feliç 2005

  • En imatges[Ofensiu]
    Biel Martí | 05-01-2005

    En imatges m'ha passat tot el relat, veient la sang escampada, els crits de les víctimes que han caigut en el parany que el propi protagonista va teixint sense voler sobre seu, mai res podrà adequar-se al que preten, perquè ho va modificant poc a poc... He vist la seva passivitat mentre els altres es debatien amb el terror i la misericòrdia... Molt bo!

    Biel.

    Ara no recordo la trobada, però tu eres tan petitona? jajajaja. Quina cara de bicho! (Ja sap que té una mara que escriu coses d'aquestes?, quina por, jo acabaria tancat a l'armari si ma mare escrivis això i demanaria que m'alimentessin amb tranchettes per sota la porta).

  • Un dels més curts...[Ofensiu]
    NinniN | 04-01-2005

    Però alhora millors capítols.

    Deixant per un moment, a part, tota l'escabrositat en què s'ha convertit la "Psicología de les Mones", Shuhua, has sabut donar-li de nou un toc de terror psicològic, i alhora de fixació en el que li passa pel cap al protagonista. Perquè, em sembla, que tots els capítols, s'han assaonat sobre la "Reacció", quan el que sería més interessant és buscar-ne la "causa", no del perquè és així, sino... què li passa pel cap, cada segon, cada minut, cada segon de la seva vida?

    Com podem coneixe'l realment?

  • Intens i d'alta qualitat[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 03-01-2005 | Valoració: 9


    Crec que cadascú li dona el seu toc personal, i no és cap falta intentar homogenitzar l'estil amb els altres, no oblidem que el protagonista és una sola persona que, precisament, no pateix de transtorn múltiple de la personalitat, sinó de sociopatía.

    Dit això, no em queda més que dir-te, shuhua, que la narració és excel.lent, el ritme genial, impressionant, probablement, encara que haguessis escrit una mica més, s'hagués fet igualment curt, perquè les pròpies paraules demanen ésser devorades.

    Sergi

  • tota la carn és igual[Ofensiu]
    Shu Hua | 31-12-2004

    quan vaig llegir aquesta magnífica frase em vaig recordar del crit de guerra de'n Perot Rocaguinarda. No pretenc dir que en Perot fos un psicòpata, jo crec que no i inclós hi ha documentades mostres d'una certa amabilitat i de saber repartir els guanys i tot això. A mi em va cridar l'atenció el crit: A carn, a carn.
    Moltes gràcies pels vostres omentaris. Com que em va sortir tan visceral, tenia por que no s'adeqüés prou a la història. La meva intenció era crear una atomosfera anguniosa, per això vaig intentar barrejar descripció en plan poètic (que suposadament era el llibre monil aquell) i crits desesperats de les víctimes. Aquí no se sentien, però en el meu cap, sí. Sort que només he hagut d'escriure un capítol, si no, jo mateixa hagués passat massa por.
    Vinga, Mar, pren-te el temps que necessitis i a por él, que segur que es deixa.
    Ah!, Alicia, el cor del jutge està a la teva disposició. Si t'ha sobrat una mica de cap d'Avia, crec que encara en sortiria un bon caldet.
    Més gràcies a tots i molts petons
    Glòria

  • Anguniós[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 30-12-2004 | Valoració: 9

    Anguniós i al hora clarificador. Tornem a explorar la ment del nostre sociòpata i al hora a percebre la por d'aquells que no volen ser redimits amb la mort. Curt però intens. I el paper del policia cada cop més palpable. Algú s'atrevirà a fer-lo entrar a escena? Crec que el capítol del Biel s'hauria de retardar, l'entente entre el sociòpata i el poli no es pot resoldre en un parell de capítols mereix més atenció.

    Shuhua, el caldo d'Àvia va sortir magnífic... hem prestes el fetge de jutge pel rostit de cap d'any???? Un petó i felicitats per un excel·lent relat!

  • El toc personal[Ofensiu]
    pèrdix | 30-12-2004

    que bo que es compari amb un bandoler...no podia ser d'una altre manera.
    personalment m'ha agradat la recerca d'ell d'una víctima que no es senti mereixedora de la seva mort. Com està una mica sonat el paio (us havieu adonat?) confón la demanda de pietat amb la de perdó. I si li demanen perdó, segons ell, és per que són culpables, no hi ha dubte. I si són culpables...doncs han de morir.

    nens i nenes..estem creant un autèntic monstre!

    Molt bé Shuhua.

    Entrarà el comissari en acció en el proper capítol? aquest home ...sempre amb la porta oberta però no es decideix a entrar. A veure si el següent li dona pas o se'l barra...llibertat total!

    Apa, que vagi bé

  • ho confesso..[Ofensiu]
    Tiamat | 30-12-2004

    encara no m'he llegit el relat (és que vaig endarrerida de dos o tres.. doneu-me temps).

    només volia dir-te que m'ha encantat veure, per fi, la foto de la teva nena, que maca!


    un petó ben fort!

    Tiamat

  • Curtet però dens, dens[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 30-12-2004 | Valoració: 9

    I sort encara de ser curtet, perquè tot i així l'agonia ha durat prou.
    Realment va fent agafar esgarrifances, aquest relat.
    I m'ha encantat el teu toc realment personal, palpable clarament al principi. Un toc que com molt bé ha observat Linkinpark (gràcies, ja et dec molts comentaris) no vaig saber donar jo a la meva part.
    Bona entrada d'any, shuhua & Company!!!

    Vicenç

  • Linkinpark | 30-12-2004 | Valoració: 9

    trobo que aquest ha sigut molt curt, no? Així que la trama dels següents capitols serà l'antic deixeble. Va possant-se interessant!

Valoració mitja: 9.17

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Shu Hua

43 Relats

403 Comentaris

100130 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Em dic Glòria i Shuhua és el meu nom xinès. Vaig estudiar xinès a Xina, Xi'an, dos anys i mig, amb el meu home. "Shu" significa: tranquil, parsimoniós. "Hua", glòria i també Xina.
Escric des dels 27 anys i cada cop s'ha tornat una eina més precisa i important per a mi. Tinc un munt de relats curts i poemes i un parell de novel.les. .. al calaix. Esperant tornar a tenir temps i ganes d'escriure, de tant en tant em passejo per aquesta web.

Vull afagir que estic molt contenta i orgullosa que la meva filla hagi engrandit aquesta web amb els seus relats.
Es diu Lluna d'Argent.
I m'encanta saber que li agrada escriure, que ho fa prou bé i que és com és.
Ja saps que t'estimo.