Diagonal 629 - La dona del cotxe

Un relat de: Shu Hua

Calla! Que callis, t'he dit! Ja n'hi ha prou! Vinga, me'n vaig, eh? Va, no em facis anar tan a poc a poc, hòstia, que avui en dia no és normal, un cotxe lent. Vaaaa, que no acabarem mai, deixa ja de mirar-te el bar. Avui no hi ha xocolata ni pasta ni res. Mira com n'estàs, de grassa! Què? Quants quilos hem posat al damunt aquest hivern, eh? Ah!, que no vols que els compti! I doncs? Farem d'astrús, amb el cap sota l'ala? No, no i no, t'ho he dit mil vegades i .... Mira! Allí! Ostres, quina tia més bona! La veus? La que acaba d'agafar el mòbil. Bonissima, tu! Quina melena més llarga! Creus que...? Bestieses! Una paia tan mona i primeta i jo... mira'm... amb una panxa que sembla a punt de parir una fleca sencera i un cul que amb prou feines mantinc a dins del cotxe. A més, estic canosa i no m'he recordat d'anar a la perruqueria a tenyir-me. A més, recorda que aquest matí se m'ha tacat la faldilla amb el cafè amb llet. Ai! Ho veus? Ho veus, com tinc raó: avui ja hem pres un cafè amb llet! I amb donut! I ara en vols un altre! Au! Ves a dida! D'aixòs... la paia del mòbil... millor ho deixo estar, oi? Sí. A més, igual no li agraden les dones... Ohh! I aquesta! Sí, sí, està ocupada, què hi farem! Ara surt del bar, amb el seu acompanyant, el cambrer se'ls mira i no sembla que els trobi guapos, no, jo diria que n'està fins els collons. Que no! Prou! Que no entrarem al bar, ho he dit i ho repeteixo. Mira aquesta dona: diries que hi va sovint, al bar? I quan hi va, tu creus que es pren cafès amb llet i donuts? No, xuxos. Què dius? Avui hem pres un donuts. Ah! que ara vols un xuxo... sí... ummmh. No! Accelero i me'n vaig a ... ai! Quasi atropello al noi aquest de la carpeta, si és que va com boig, begut, així és com va, quina vergonya!, tant d'hora i ja fent esses pel carrer. I aquesta noia se'l mira de cua d'ull, no m'estranya gens. També està bona, eh? Ai! Vinga, afluixo, però no em facis anar tan a poc a poc com abans! I no miris més el bar, que no hi anirem, no veus que el cambrer està de mal rotllo? Encara ens serviria un cafè de marro! Ara el semàfor es posa vermell, no passarem mai d'aquesta plaça, no, i la música?, oh!, d'aquest rodamón, com s'haurà tornat aquest planeta, quan els rodamóns instal.len bancs musicals! Verd! Ei! Compte! Veus com són? Aquesta parella, que estan de morros i no miren per on passen. Quin dia! Saps què? Doncs que aparco aquí, au! I aquest nen, on va, creuant el carrer així? I la mare? Ah! Deu ser aquella, la que està davant el bar i... no, no vull anar al bar! No te'n recordes, de la Mireia, aquest estiu? Tan sílfide i dolça i graciosa i llegida... No, calla, la graciosa i llegida no era la Mireia, sinó la... la... Iolanda. Sí, la Iolanda. Simpàtica, amena... gordeta. Ben mirat, amb qui m'ho vaig passar bé va ser amb la Iolanda, no amb la Mireia, que només em feia patir. La Iolanda, en canvi.. ens intercàmviavem faldilles, i règims, i llibres i... jo estic una mica més prima que ella, de fet, bastant més prima... al seu costat, mai no m'havia vist grassa. I era... El seu telèfon? Aquí? No tinc el mòbil! Hòstia! Aquesta noia tan maca me'l deixarà, segur! I saps una cosa? Doncs que et dono la raó. Prou de romansos! Truquem a la Iolanda i cap al bar. Cambrer, posi'm una xocolata amb melindros, sisplau. Vinga, panxa, calla, no em facis més sorolls, que ja et faig cas. Si total, ben mirat, ets bonica i tot, tan rodoneta, m'agrada acariciar-te... segur que a la Iolanda també. He quedat amb ella aquesta nit per sopar. Al xinès? Panxa, deixa'm respirar. Ah no, és el botó del pantaló, el que no em deixa respirar. Doncs me l'afluixo i a córrer. No, si ja ho diuen els savis taoïstes: quan escoltes el cos, tot és bufar i fer ampolles

Comentaris

  • Llibre | 21-09-2005

    Hehehehe...

    Divertit. Sí: un monóleg interior carregat de contradiccions i dubtes... com són els veritables monólegs interiors, no? (si més no, els meus... hehe...).

    I al final, la temptació la pot! I és que on hagi un donuts... o era un xuxo???... que s'apartin els régims i les bones intencions!

    Una abraçada,

    LLIBRE

    PS.- Tens tota la raó. Corregir és més dur. I sí: quan tornem a fer una trobada d'aquestes multitudinàries ja t'ho faré saber. Em comprometo personalment. De fet, ara hi ha en marxa una per a un dissabte. Si passes pel fòrum crec que trobaràs algun missatge penjat sobre el tema. Jo és que no et puc informar gaire perquè en cap de setmana no puc assistir-hi. Però a títol informatiu, que sàpigues que l'ha intentat tirar endavant en Jordi Domènech. Fins aviat!

  • El cap i la " panxeta "...[Ofensiu]
    La Banyeta del badiu | 27-07-2005 | Valoració: 9

    Un tira per una vanda i l'altre per la seva.
    El gran dilema... o primeta o rodoneta ?.
    O aigua o xocolata ?.
    Si que n'estem d'arreclats oi ?.
    Un relat divertit i fluit, m'ha agradat.
    Un petunet.

    Si vols dir-me alguna cossa.
    provsan@hotmail.com

  • AnNna | 31-05-2005

    no té res a veure amb el relat, però necessito que em diguis fins a quina hora serem a la trobada, demà... és que he dit a la meva mare que em vinguin a buscar a les 11.... envia'm un mail plis, que ella xafardeja.... :S

    pistufolia@hotmail.com

    petons!

  • Fa venir gana![Ofensiu]
    XvI | 31-05-2005

    Molt agil, tot al contrari de la sensació de tràfic lent que transmet el cotxe. Pel que tinc entès de "Diagonal 629", em sembla dels més aconseguits en quant a compartir uns personatges reconeixibles en una escena amb molts punts de vista. inclòs m'ha fet rellegir el del noi de la carpeta (que també és hilarant) per comprovar si coincidia. L'he trobat molt divertit.

    salutacions

  • Contradiccions[Ofensiu]
    Biel Martí | 23-05-2005 | Valoració: 8

    Contradiccions que ens omplen a tots, ara sí, ara no? La voluntat contra el desig... M'ha encantat, és divertit i molt, molt àgil. I a més serveix per fer un repàs als diferents personatges d'aquesta diagonal (menys el meu, que està a l'altre costat del mòbil i no se'l veu, quasi que millor).

  • Clar!...[Ofensiu]
    rnbonet | 13-05-2005 | Valoració: 9

    ... si ja ho diu l'acudit: És que a mi, tot el que m'agrada, o és "pecat" o engreixa. (I he posat "pecat" entre cometes per llevar-li el sentit religiós catòlic).
    Divertit, centrat en la història i molt escaient, als temps que vivim.
    El cambrer de la història et dóna l'enhorabona!

  • Àgil i divertit[Ofensiu]
    pivotatomic | 13-05-2005

    Divertides aquestes disquisicions dietètiques d'una conductora lenta. De fet, per mi potser el més divertit que t'he llegit fins ara. A més, integres bé el relat dins la història base (cosa que no tots els relats de "Diagonal 629" han fet fins ara, des del meu punt de vista...).

    Res, tu, que malgrat les diferències socials i sense que serveixi de precedent, em solidaritzo amb la teva protagonista. Ditxosos kilos de més!

  • 360º[Ofensiu]
    Fionn | 12-05-2005 | Valoració: 9

    Aquest dialeg pija-panxa m'ha fet recordar els meus dialegs Fionn-cervell. Pero aqui els protegonistes s'arriben a posar d'acord... Puc dir que a primera vista em semblava llarg, pero he anat llegint i llegint i l'he acabt en un no res, has aconseguit fer-ho dinàmic, entretingut i donar una visió periferica molt encertada del que passa al voltant del sistema pija-panxa. I aixo fa que el lector s'involucri dins el text. Molt be!

  • he rigut molt![Ofensiu]
    marc (joan petit) | 12-05-2005

    Glòria!

    Has retratat les pijes del meu entorn! Visc en un barri on n'hi ha, de gent així! t'ho asseguro. I fa morir de riure.
    A vegades me les miro (i me'ls miro, perquè entre camises de marca i marca de camises, no paren de lluïr-se com els animals en zel)

    Molt divertit, de debò. Ah! l'has escrit en plena caravana del carrer? el ritme de la narració ho sembla...

    Reocrds!

    Marc Freixa (Joan Petit)

Valoració mitja: 8.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Shu Hua

43 Relats

403 Comentaris

100129 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Em dic Glòria i Shuhua és el meu nom xinès. Vaig estudiar xinès a Xina, Xi'an, dos anys i mig, amb el meu home. "Shu" significa: tranquil, parsimoniós. "Hua", glòria i també Xina.
Escric des dels 27 anys i cada cop s'ha tornat una eina més precisa i important per a mi. Tinc un munt de relats curts i poemes i un parell de novel.les. .. al calaix. Esperant tornar a tenir temps i ganes d'escriure, de tant en tant em passejo per aquesta web.

Vull afagir que estic molt contenta i orgullosa que la meva filla hagi engrandit aquesta web amb els seus relats.
Es diu Lluna d'Argent.
I m'encanta saber que li agrada escriure, que ho fa prou bé i que és com és.
Ja saps que t'estimo.