El lladre i la seva víctima

Un relat de: Joan Gausachs i Marí

*



-Bon dia, senyor, que pot estar una mica per mi?
-I tant! Vostè dirà.
-Que em podria donar la cartera?
-La cartera! Quina cartera?
-La seva... només faltaria...
-La meva? I per què la vol?
-Veurà, és que avui és el meu primer dia...
-El primer dia...de què?
-No sé com començar. Deixi que m'expliqui...
-Expliqui's. L'escolto.
-És que avui començo a treballar d'atracador en aquest barri.
-Vol dir que vostè té gaire futur en aquest ofici?
-Per què ho diu, això?
-Perquè un atracador no pot anar amb tants miraments.
-No?
-No! Un atracador ha de ser més intimidatori.
-És que, com ja li he dit, avui és el primer dia. Com aquell qui diu, estic en pràctiques.
-D'acord! Però convindrà amb mi que no es pot ser tan primmirat.
-Ja l'entenc, ja. Però és que un servidor...
-De totes maneres, com és que no m'amenaça amb cap arma?
-Potser més endavant. Quan hagi fet algun atracament podré comprar-me'n una.
-És clar... si tot just comença. Bé, molt de gust i fins un altre dia.
-Ep, ep! Que no em fa cas?
-Ai, sí! Què volia?
-La cartera...! Per favor...
-Ho veu. Ja hi tornem. No pot anar per la vida amb tanta finor.
-La veritat és que no puc fer-hi més. De petit vaig anar a una escola de pagament i, què vol que li digui? Alguna cosa queda.
-Té raó, és que avui en dia ja s'ha perdut la bona educació. Tothom va a las seva.
-Per això jo, educadament, li he demanat la cartera.
-Doncs miri, miri... no hi porto res de res. Vostè mateix miri les butxaques. A la cantonada anterior m'ha atracat un company seu.
-Caram! Sí que em sap greu! Aquest territori és meu.
-No es preocupi, jo passo molt sovint per aquí... Ja m'atracarà un altre dia.
-Ho faré amb molt de gust. És un plaer tractar amb gent com vostè.
-Per a això estem!
-...
-Escolti senyor...
-Càndid, Càndid Palomo per a atracar-lo.
-Severià Alegre, a la seva disposició.
-Què em volia dir, senyor Severià?
-Veurà. Com ja li he dit, m'han atracat a l'altra cruïlla...
-Que potser necessita diners...?
-Amb uns vint €uros... m'arreglo.
-A veure, un moment... Sí, encara els tinc. Tingui, ja me'ls tornarà quan el torni a atracar.
-No sap pas el favor que em fa... De totes maneres, no tindria pas una targeta de metro?
-A la butxaqueta de l'americana en porto una. Tingui, a casa en tinc més i jo visc aquí a la vora... avui puc anar a peu.
-Moltes gràcies senyor Càndid. Fins a la propera...
-Adéu-siau...

-- o O o --


Aquella nit quan en Càndid, després de la frustrada jornada laboral, va arribar a casa seva, es va adonar que havia perdut la cartera.

-- o O o --


Aquella mateixa nit, en Severià va guardar curosament la cartera d'en Càndid...



22 d'abril de 2010
Revisat per PiCaPi
-Sant Jordi 2010-







Comentaris

  • El Càndid càndid[Ofensiu]
    Materile | 14-12-2011 | Valoració: 10

    Ai, aquest rec ordo que ja l'havia llegit i no sé perquè no te'l vaig comentar. Em va fer molta gràcia i el vaig trobar molt ben pensat i portat: tot correcte!!!

    Costa molt fer relats d'humor, però tu n'ets un mestre. FELICITATS!!

    Una abraçada,

    Materile

  • Aquest cop hem canviat.[Ofensiu]
    uanra | 06-06-2011

    Aquest cop hem canviat, la mama ha fet de Càndid i jo, de Severià.
    Quin embolic! El que sembla el lladre no ho és! El que sembla la víctima, tampoc.

    uanra

  • Sobre el "Concurs ARC de Contes Infantils 2010"[Ofensiu]

    Hola:

    Ens posem en contacte amb tu com a relataire participant en el Repte Clàssic 429: Contes.

    Com ja deus saber, des de l'Associació de Relataires en Català (ARC) hem convocat un concurs per a associats que, precisament, té com a temàtica el conte infantil. Amb aquest correu voldríem animar-te a participar-hi.

    Si vols llegir les bases de la convocatòria les trobaràs en el següent enllaç:


    Concurs ARC de Contes Infantils 2010

    Gràcies a l'avançada i disculpa, si us plau, aquesta intromissió dins els teus comentaris a RC. Quedem a la teva disposició per a qualsevol consulta.

    Cordialment,

    ARC

  • humor[Ofensiu]
    ales de foc | 29-07-2010

    bon humor i quotidianitat. M'has fet passar una bona estona.jejeje

  • Shu Hua | 29-07-2010

    bona història i bon final,
    avui que tinc temps, m'he estat passejant per relats, he començat per la teva filla (a qui em trobo sovint per Sants) i he seguit amb tu. M'he llegit la del geni Geni i aquesta. M'agrada com escrius tan fi, els noms que hi poses als personatges, els finals amb sorpresa. També he llegit la del ventriloc que se li mor una nina. La que més m'agrada, de moment, és aquesta història.
    Encantada de llegir-te
    Glòria

  • Bon final[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 10-07-2010 | Valoració: 10

    Relat ple de sensacions curioses.
    M'agrada i la teva ironia-sentit de l'humor un cop més la sento i comparteixo. Gràcies, Joan.

  • Ostres, què bo![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 10-07-2010 | Valoració: 10

    Tu te'n deus de recordar del caco Bonifacio dels TBOs. Doncs això és el que m'ha recordat el teu diàleg super enginyós i amb els noms adients a les personalitats dels protagonistes.

    Molt bo, molt bo. És evident que el Càndid no té fusta de lladre, que per a tot s'ha de tenir aptituts i s'ha de fer cursets i fins i tot màsters.

    Encantada del teu relat

  • Bona aquesta[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 24-06-2010

    l'atracador atracat, i és que no pots fiar-te de ningú en aquesta vida, un va de bona fe, i ja veus.

    Tens un domini molt fi dels diàlegs, i en aquest ens mostres la teva gràcia en explicar fets inversemblants. Malgrat tenir un estil que algú podria titllar de paròdia, o fons algú altre podria comparar amb algun escriptor famós, probablement ja mort, jo et dic que tens estil propi, i en aquest diàleg ens ho mostres ben clarament.

    Una abraçada Joan.

    Gràcies per tot el teu suport, i feliç dia de Sant Joan, per a tu i tots els teus!


    Ferran

  • una de lladregots...[Ofensiu]
    Rafael P. Lozano | 23-06-2010 | Valoració: 10

    Felicitats Joan, perquè demà és el teu Sant i pel simpàtic i divertit relat que acabo de llegir.
    Rafael

  • Ha ha![Ofensiu]
    Alba Vila | 23-06-2010 | Valoració: 10

    M'ha fet tant gràcia, que reia com una boja. Els meus pares s'estaven espantant!

    Felicitats, m'ha encantat el teu relat!

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 22-06-2010 | Valoració: 10

    Hola;

    Aquesta història agradarà sens dubte als lectors de la TRIBUNA de www.guimera.info

    El text em format word en un arxiu annex a l'email.

    Si tens una imatge, que sigui com a minim d 1200/800.Ah! , en un altre arxiu annex a l.email

    Em palpo l'americana i encara tinc la cartera, em fa por obrir-la, no fos cas, oi ?

    Felicitats !!!

  • Picaresc![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 22-06-2010 | Valoració: 10

    Ja trobava a faltar aquests diàlegs carregats d'humor! Quin parell de personatges més divertits!
    Ja m'imagino la tornada a casa, ha ha! Un desenllaç ben enginyós!
    La imaginació veig que segueix esplèndida, i els noms que tries són per tronxar-se de riure.
    Fins la propera "representació", senyor Gausachs.
    Una abraçada.

    Mercè

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1303 Comentaris

165778 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.