Al final ja no sabem si els actors són vius en un mític film, o si els vius som actors en una mala pel•lícula. El que està clar és que no hem de renunciar mai a la fantasia. M’agrada!

El trobo un poema contundent, escrit sense dubtes, rotund en les formes i en el fons. Felicitats!

Passa sovint, que un do que és positiu esdevé negatiu per fer-ne un ús excessiu. El teu protagonista n’és un exemple. I no vull dir que mori per tenir el do però sí per tot el que ha muntat a partir d’ell. El nom, Martirià, ja no presagiava res bo.

Trobo que és una prosa poètica molt maca, que dibuixa una escena relaxant, l’acabament del dia, l’arribada de la son, la nit... Veure’m quines sorpreses venen després dels esgarips del mussol.

La veritat és que aquest “m’agrada” el vaig escriure com a prosa, però com que de vegades em dieu que si és prosa poètica, que si canviés de línia seria com un poema, doncs ho he fet, encara que a “categoria” ni tan sols l’he marcat com a poesia.

La fe com a font d'inspiració i motor de la vida.

Un bodegó entranyable magníficament descrit.

Des que vaig llegir per primera vegada el cal·ligrama de Papasseit sobre les formigues, que sempre que en veig una filera em venen aquests mots al cap. Gràcies per posar-los aquí.
De la mateixa manera, quan plou, em ve al cap "Avui plou i ploro" :)

La natura ens ho dona tot si la sabem veure i apreciar. El teu poema ho deixa ben clar. M'agrada!

Els cossos ens parlen, i com més temps de vida i experiències porten al damunt, més coses ens diuen. M’agrada el teu “M’agrada”.

Ja està, ja han passat les festes, com corre el temps... El caganer ja deu haver tornat a la caixa de les coses del pessebre, fins l’any que ve. Aquí el presentes content i satisfet. M’ha fet gràcia.

És molt eròtic el contrast que dibuixes entre el cos blanc i el cos negre, i la manera en que s’acoblen. M’agrada l’escena que en fas imaginar.

M’agrada besar-te el somriure.
**********************************

(Des de l'octubre que estic intentant que em publiquin aquest "m'agrada" però no ho fan ni em diuen res, al final he suposat que no surt a la llum perquè és massa curt. Així que el poso aquí, perquè encara que tingui poques paraules, crec que diu molt)

Quan ens estimen, ens fan millor persona, perquè volem agradar, regalar, fer feliç... I ens esforcem, en aquest cas escrivint, per donar el millor de nosaltres a l'altra persona.
Gràcies, Perla!

Hola, Perla de Vellut.

Per rebre un avís al teu correu si et comenten un relat, t’has de connectar a RC i anar a “Les meves dades” i marcar la casella de “Vull rebre un correu quan es comenti un relat meu”. Si ja ho tens marcat i no reps el missatge, mira que no estigui a “Correu brossa” o a “Altres” a la safata d’entrada.

Per respondre a un comentari que t’han deixat, ho pots fer a la mateixa pàgina on l’altre relataire t’ha escrit, o anar a algun relat d’aquest relataire i contestar-li allà. És més segura aquesta segona opció, perquè així és segur que el relataire veurà la teva resposta.

Moltes gràcies per les teves amables paraules!