L'EXCELSA VEU

Un bon poema sobre un sentiment místic senzill, adorable i a la seva manera profund.

A mi, en quan a espiritualitat, prefereixo la filosòfica, com la de Plotí, Hegel, Kant en certa manera, i d'altres. ¿Qui diu que tots els filòsofs són atéus?

El teu poema no només fa pensar una mica (cosa que no és pas gratuïta) i té un contingut interessant sinó que a més es fa agradable de llegir, i tots aquests aspectes són d'agrair.

Gràcies pel teu comentari al meu article de Abraham Lincoln.

Ens veurem!!



PD: Al meu portal Lletra Perenne hi seràs benvingut si t'hi vens.

Un poma ple de sentiment. m'ha agradat molt

La fe com a font d'inspiració i motor de la vida.

...sort i quina joia poder sentir aquestes coses i ser capaç de posar-ho en lletres, i encara més en un poema. Et felicito, PERLA.

Magnífica poesia,Perla. El ritme és fantàstic, el contingut també, realment es trobava a faltar una poesia de contingut espiritual, sense beateria, amb amor.

Vull dir que son una passada de bons

Més d'una vegada he escoltat la veu d'algú, sigui adult o sigui infant, a través del cant, de la poesia, de la parla parla a cau d'orella, del raonament...etc amb una sonorització, vibració, -anomenem-la celestial per a qualificar-la d'alguna manera-, que m'ha arribat a l'ànima. I això, que ressalto, bé a torn a la sublim descripció que fa el teu bell poema d'aquest prodigiós do que tenen certes persones. Enhorabona, Nil.

Els teus versos son una passada de nons. M’ ha sembrat sentir la veu . Bravo

Un poema on l'acústica és bona protagonista. La descripció que has dibuixat d'una veu va més enllà del traç, és el sentiment d'escoltar. Una forta abraçada, Rafael.

Aleix