M'agrada (XVII)

Hola Sara... espere que estigues bé... Fa molt de temps que no publiques, serà que no tens massa temps, perquè tots tenim coses diferents en la vida i a més a més tindràs la teva faena, que no et deixa tindre temps.
Bé, doncs t'invite a la meua pàgina, i el dos últims poemes editats.
Gràcies mil i fins a l'altra.
Perla de vellut

A mi també m'agrada, molt. Senzill, fa sentir com ens embolcalla la natura, jo també m'he sentit feliç així, senzillament.
Jna abraçada ;)

Gràcies Sara, per les teues paraules al meu poema últim, editat. Amb el que em dius és que t'ha agradat prou.
Una abraçada...
Perla de vellut

Qui podria Tombar la mirada a un paisatge tant meravellós com el que descrius i alhora ens fas partícips amb aquesta bellíssima descripció literària teva? M'ullprenen les roselles i m'extasia la flaire de la farigola! Que és pot demanar més per a esser uns instants feliç? En poques paraules, Sara, aconsegueixes treure de dins nostre la sensibilitat i la bonesa que ens fa part indestriables de la mare natura. Bona revetlla de Sant Joan, Nil.

La veritat és que aquest “m’agrada” el vaig escriure com a prosa, però com que de vegades em dieu que si és prosa poètica, que si canviés de línia seria com un poema, doncs ho he fet, encara que a “categoria” ni tan sols l’he marcat com a poesia.

Llegint aquest poema i altres de la sèrie "m'agrada" no me n'he pogut estar de recordar els versos de Borges "Otro poema de los dones":

[Dóna les gràcies] Por el hecho de que el poema es inagotable
Y se confunde con la suma de las criaturas
Y no llegará jamás al último verso .

Una poesia que tots hauríem d'escriure.

Un poema de "m'agrada", que és sensible i amb molt de gust. És com una primavera que desprén alegria i sensibilitat en tot el seu context.
M'ha agradat molt com ho descrius, Sara.
La meua enhorabona... i feliç dia.
Perla de vellut

Lluny del brogit mundà, el silenci original