ESCRIURE'T I AMAR-TE (POEMA DE AMOR)

Abans de res vull donar-te les gràcies pels teus comentaris.
He llegit els teus poemes i tramets allò que t'estimes i ens permets poder-ho gaudir.
Aquella sensació inexplicable quan notes que la ploma és el pont entre el paper i els sentiments.

Felicitats!!
Salutacions
Neus Marín

L´amor sempre és un sentiment, que ens fa més humans.
Rep una salutació poètica.

Rafael, moltes gràcies per tornar a visitar els meus poemes i comentar-los. Com sempre , has estat molt amable. Celebro que segueixes actiu i que la poesia estigui viva gràcies a tantes persones com les que feu possible RC. A MI EM VAU AJUDAR I ANIMAR MOLTS QUAN ESTAVA MOLT ACTIU, SOU MOLT BONA GENT !
Una gran abraçada
Joan

Tot el que dúos ho trobo exelent. Et llegire i gracies per comentar

Quan ens estimen, ens fan millor persona, perquè volem agradar, regalar, fer feliç... I ens esforcem, en aquest cas escrivint, per donar el millor de nosaltres a l'altra persona.
Gràcies, Perla!

Una cosa és l’amor, una altra la inspiració, i la tercera cosa és el resultat de les dues anteriors. Vol dir feina, estudi, investigació, perdre hores de dormir, per arribar a parir els versos. No val qualsevol cosa, l’amor no pot ser mai una excusa, ha de ser sempre l’esperó que ens porti a l’excel•lència.

Perdó pel 8, ha sigut un error! És un 10 com una casa de pagès!

Aleix

Quan unim la lletra i el cor el resultat sempre és positiu. Si a més hi afegim una musicalitat, millor que millor. Descriure l'amor en versos, una necessitat. Una forta abraçada, Rafael.

Aleix

fins a trobar-ne l'última essència, analitzant-lo, pas a pas i estudiant les teves reaccions. És un poema d'amor en estat pur i molt treballat, per a regalar a la persona estimada com un bouquet de flors traspuen aroma.

M'ha agradat força.

Jo tinc, m'ho veig, certa facilitat per a poetitzar la bellesa del que és el món de la forma i la idea. Però el que se'm faria estrany és fer-ho envers un algú. Potser és que peco de narcisista... Però he de reconèixer que hi ha persones, com ara tu, que tenen una facultat d'estimar amb aital passió, dedicació i compromís que em sobte i em fa prendre sana enveja. Trobo, llegint el teu bellíssim poema, que no sols és fantàstic, sinó meravellós i àdhuc admirable. Es clar, que tal volta hi ha moltes formes d'estimar... algunes d'irrecognoscibles. M'agradaria poder experimentar aquesta teva sensació... Abans de morir-me. Nil

Realment, l'amor conté moltes coses boniques... i algun que altre inconvenient.

Crec que el teu poema és una interessant reflexió sobre els atractius interns i externs de l'amor bell.

Crec que val la pena aturar-se i considerar lo bonic que hi ha en l'amor i en la vida, malgrat els inconvenients.

Ens veiem, Perla.

PD: gràcies per comentar-me el relat :-)