Gràcies Montseblanc!
M'afalaga que encara et recordis del personatges dels meus relats. Tens raó! Torna a ser carnestoltes potser podria escriure la continuació Jajajaj!
Tot va be, només que he estat molt ocupat i no he pogut trobar el temps necessari per continuar amb mes relats però com a mínim llegiré els teus. Sempre es un plaer fer-ho!

Feia molt de temps que no entrava en aquesta plana ni per escriure ni per llegir. Però m'alegra veure que continues amb els teus relats. Es pot descriure o explicar la passió? o els sentiments? o el plaer?.
No es fàcil, però en aquest relat, igual que en els que havia llegit en el passat, m'has fet sentir i recordar.
En aquest cas, l'emoció d'un bon petó... O petons!. Moltes gràcies!

Com sempre descrius molt be la situació i el mon interior del personatge
Fa que m'hi pugui sentir identificat. El final dona la nota d'humor i sorpresa que ho acaba d'arrodonir.
La comoditat, la rutina, la falta de preocupacions, massa seguretat que no ens deixa viure de veritat i una petita cosa, un detall que ens permet sentir-nos vius, apassionar-nos.
Es una mica la història de la nostra quinta, quan arribem a una certa edat on hem assolit els objectius de seguretat, ens hem acomodat i toca decidir si continuem amb una vida monòtona i segura, obsessionant-nos per un cabell... O ens atrevim amb la passió i la inseguretat. Si encara volem sentir-nos vius, que tot sigui possible però res segur.
El teu relat Montseblanc, m'ha suggerit... recordat... Totes aquestes coses. Moltes Gràcies!

Si... Montseblanc. M'agraden aquestes situacions, tot i que potser em començo a repetir massa... però em motiva escriure i llegir sobre aquests moments on pots deixar que el desig i la passió es mostrin lliurement sense censura.

Gràcies Montseblanc!

Si, les noves tecnologies ens obren moltes possibilitats. El món canvia molt ràpidament, potser massa i tot.
Viatgem mes, estem lluny de la gent que estimem, dels amics, la parella, els/les amants... Tant es, de tothom!
Però a vegades, les noves tecnologies, ens donen també la possibilitat de nous tipus de relació. No se si millors o pitjors però mes adaptades al poc temps que tenim, a la distància... Les hem d'explorar també i aprofitar-les al màxim.

Una molt bona descripció de l'escalada, transmets la tranquilitat del viatge però també la passió que hi ha al darrera. Fa temps que no hi vaig a la muntaya, m'hi has fet pensar i recordar. Gràcies!

Gràcies Aleix, pel teu comentari i la teva valoració.
Si, suposo que en cada relat hi posem part de les nostres vivències i alguna llicència literaria per poder-ho relatar millor. L'objectiu, com a mínim el meu, es explicar aquestes vivències d'una manera que sigui entretinguda o divertida. Gràcies de nou!

Jajajajaja.!
Montseblanc.
M'agradaria contagiar-te coses mes interessants que el meu abús dels punts suspensius. Però escrius molt be, es millor que em contagíis tu a mi, crec hi sortirem guanyant.

Afalagat Montseblanc de que t'agradi!. Fer riure i excitar es el que intento sempre en els meus relats. Gràcies!

Trist i brutal, com la vida ho es a vegades. Per sort no sempre! Molt bon relat!

Intriga, pas a pas...Fa sentir la sospita i la por a poc a poc. Crec que es unmolt bon relat! Continua!

La nostàlgia... Crec que molt sovint es la prova de que realment aquell moment va ser excepcional. El recordem sempre, potser l'idealitzem i tot, però es el nostre moment.
Gràcies per aquest relat!

Gracies a tots dos pels comentaris!
Si, Montseblanc, era un de sol amb el seu "amic" pensant en un trio Jajajaja, M'agrada que t'hagi fet riure.
Nil, un cop el tinguis ben desinfectat, li presentes el meu. Potser es fan amics!!!.

Baja, Gràcies a tots pels comentaris! Però veig que el tema ha derivat en un debat de llengua.
Igual que la Montseblanc crec que el mes important es comunicar-se. Per això m'atreveixo a escriure en català tot i sabent que no ho faig tan correctament com voldria. En fi... Ara sabré riure en català, castellà i fins i tot, mig i mig Hajahajahaja!

Be Montseblanc...
Qui ho diu que es mal intencionat? Es opinable. jajajaja!
I en quant al desig... Ho es! Ho puc jurar!
Per cert! Si son mags... La patge potser també ho es no?
Com veus, continuo abusant dels punts suspensius! Uppssss!

Gràcies pel comentari!