Diari del Llobet

Un relat de: S.Wulff
Bloc del Llobet:

Informe treball de camp nº 3:

Dia 11de Febrer:

Apreciada Sreta. Magali,

Dins les tasques de l’estudi da camp que em va encarregar després dels treballs de la cera, li voldria explicar un episodi que ha succeït aquest matí.
Com vostè ja sap, el meu cau, es al mig del camp / bosc entre Cassà de la Selva i Caldes. Es un cau allunyat de les poblacions mes grans d’espècies invasores, principalment la humana. Però tot i ser allunyat... hi ha individus d’aquestes espècies que sovint passegen a prop del cau (Caputxeta, Avia...caçadors...)
El que ha passat aquest matí te a veure amb un d’aquests individus, en concret una femella... anomenada Caputxeta. El que ha passat m’ha deixat...... be millor que li expliqui i així em pot donar la seva opinió sobre si es tracta de comportaments habituals de l’espècie en qüestió o es una cosa puntual que hem d’estudiar especialment be.
Be... la qüestió es que aquest matí he entrat a la dutxa com sempre abans de sortir a la cacera diària (es molt important perquè els caçadors tenen uns companys...els hi diuen gossos que si faig pudor a tigre em detecten ràpidament i em cacen...)
Be.. entro a la dutxa.. i només entrar, m'adono que la Caputxeta era a dins el cau... al costat de la dutxa observant-me. LlavisLlobet pintats vermell...ulls grans i seductors... capa molt vermella... Realment no se que m'ha passat però aquells llavis...ulls que em miraven...pupil·les dilatades.... m'he començat a posar..... La volia agafar i....
Però he pensat que si la deixava fer seria una bona manera d’estudiar realment el seu comportament de camp, així que he fet com si no la veies i m’he començat a ensabonar.... M’ha costat mes del normal ensabonar entre les cames perquè allò no parava de créixer i fer-se mes gruixut i....... si l’ensabonava, encara creixia mes.... Ja es normal això Sreta. Magali?
He continuat ensabonant però sense poder apartar la vista dels ulls de la Caputxeta.... m’atrauen.... molt... i mes perquè les pupil·les cada vegada es dilataven mes i els ulls es tornàvem profunds.. misteriosos.... seductors... i a mes... No portava res a sota la capa!!
Li podia veure uns pits amb uns mugrons que cada vegada eren mes grans.... a punt d’explotar... ohhhhh! Caputxeta! Que m’estàs fent?.
Ara jo també estava a punt...... d’explotar. Però...te una tassa a la ma?.... Que vols fer amb la tassa, Caputxeta?...
Es posa el dit als llavis i em demana silenci “Shhhhhh” no diu res mes... es treu la capa... i molt a poc a poc..... entra a la dutxa... sense parar de mirar-me amb aquells ulls...
Ara si que estic a 100.... me la menjaria.... però si ho fes... no podria repetir.... així que la lleparé.... però ..... no em deixa!! ..... mira cap a baix!!..... Que mires Caputxeta?
S’ajup i.... ella si que llepa!!.... xucla...mou... Ohhhhh!!. No se que fas Caputxeta però continua...... Estic a punt... la vull agafar... tocar...llepar....penetrar... però...
Va massa ràpid!...
Així no Caputxeta... tant ràpid noooooohhhhhhh!
Massa tard....! però ... ha omplert la tassa!.
S’aixeca... amb la tassa a la ma... es posa la capa.... i ...... per primer cop.... parla!
“La de Llobet, saps, es la que mes m’agrada per esmorzar” “Ara m’hi posaré el cafè”
Em tira un petó amb la ma... i marxa.
Durant la resta del dia, no podia deixar de veure..... Una tassa blanca amb la taca d’uns llavis vermells... marcats......


Comentaris

  • Imaginar...[Ofensiu]
    S.Wulff | 24-12-2016

    Gràcies Montseblanc!

    M'agrada imaginar situacions com aquesta. No només quan escric sinó també parlant o millor rient. Jugar amb la imaginació.

    M'alegra saber que t'ha fet riure llegir-lo i que també, al mateix temps, l'has trobat excitant. Es el que pretenia, però em sol sortir millor parlant que per escrit i no estaba segur de poder-ho aconseguir.

    I aquesta vegada només he posat punts suspensius al títol eh! Potser vaig aprenent! Jajajaja!

    Fins aviat!. Que tinguis un Bon Nadal!

  • Quin sentit de l'humor![Ofensiu]
    Montseblanc | 23-12-2016 | Valoració: 10

    No t'havia llegit aquest relat. Estic rient sola. M'ha agradat molt. Es llegeix ràpid perquè hi ha l'intriga pel què passarà i el text és a la vegada humorístic i excitant.
    Abuses una mica dels punts suspensius...
    Per cert, una tassa plena? jajaja (bé, ara que hi penso és un llop, ves a saber, potser sí...).
    Bones festes!

  • Ja deia jo...[Ofensiu]
    Blues.sun | 17-06-2016 | Valoració: 9

    L'encoratjo perquè segueixi en aquesta línea. I ens faci cinc cèntims més del
    llop inocent... Atret per la Caputxeta entremaliada que li ha donat la volta al conte.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: